La darrera trapelleria de PIX m’ha tret de polleguera. Sort que ha estat al bloc de la Clídice, que és bona noia i té bon caràcter.
Resulta que ahir a la nit es va passar per l’Un tel als ulls, i es veu que li devia semblar un lloc acollidor, perquè es va posar a pixelar amunt i avall fins acabar construint-se una mena de niu per a peixos virtuals. No he pogut dormir dels nervis que em van agafar mentre seguia el procés de pixelació del bloc, del qual reprodueixo algunes imatges (passeu-vos pel bloc de la Clídice i veureu com ha quedat).
Ja m’ho havien advertit això: que a la que es troben a gust en un lloc, pixelitzen (es calcula que un peix d’aquesta espècie pot tenir uns 10.000 pixels per part), inundant la zona de píxels de tots els colorins i grandàries.
Des d’aquí faig una crida a tot aquell que en sàpiga de peixos virtuals, per tal que pugui donar-nos una pista del què podem fer.
Resulta que ahir a la nit es va passar per l’Un tel als ulls, i es veu que li devia semblar un lloc acollidor, perquè es va posar a pixelar amunt i avall fins acabar construint-se una mena de niu per a peixos virtuals. No he pogut dormir dels nervis que em van agafar mentre seguia el procés de pixelació del bloc, del qual reprodueixo algunes imatges (passeu-vos pel bloc de la Clídice i veureu com ha quedat).
Ja m’ho havien advertit això: que a la que es troben a gust en un lloc, pixelitzen (es calcula que un peix d’aquesta espècie pot tenir uns 10.000 pixels per part), inundant la zona de píxels de tots els colorins i grandàries.
Des d’aquí faig una crida a tot aquell que en sàpiga de peixos virtuals, per tal que pugui donar-nos una pista del què podem fer.
Agh! m'estic intentant recuperar del soponssiu! i ara que coi faig jo? Leb! et demandaré per danys i pixels!
ResponEliminaara que hi penso, sembla el Megazero muahahahahaha
ResponEliminaRecordo haver llegit -a l'estudi d'un antropòleg sobre la bruixeria entre els xingú amazònics-, tot de preparacions i conjurs per a deslliurar-se del "dimoni lliscant" (ICX, en la seva llengua); un menut peix, roig, que fa estralls quan ix del riu i un dels éssers més temibles de la seva cosmovisió (per l'antropòleg, la simbòlica cara fosca de la sageta enverinada per la seva condició d'impredictible).
ResponEliminaNo sé si serà efectiu, però ja corro a posar en pràctica les seves receptes.
Que trapella que t'ha sortit aquest peix! Ja que el vas crear tu, no podies fer-lo una mica més assenyat?
ResponEliminaLeb, fins ara el teu Pix feia gràcia, però amb aquesta darrera trapelleria s’ha passat. Troba aviat la solució abans no ens pixelitzi a tots.
ResponEliminaPerò què és aquest descontrol!!! Per favor...
ResponEliminapix es molt entremaliat, diuen que les mascotes s'asemblen al seu amo haw haw haw
ResponEliminaSembla que m'hagi pres alguna de les meves ratlles.. Vaig a comptar-les! :P
ResponEliminaEp, aquest Pix és tot un dissenyador! Mira com a millorat la capçalera de la Clídice!
ResponEliminaGalde, jo també t'estimo :)
ResponEliminaOh my God!
ResponEliminaAixò s'està posant seriós...com ens podem protegir d'aquesta pixelació inminent?
Ara mateix vaig a tapar el bloc amb un plàstic d'aquests de pintor, a veure si el Pix passa de llarg.
Clídice...estàs bé?
Ja em semblava a mi que això de PIX venia de pixel... A l'era analògica aquestes coses no passaven; les coses quedaven més o menys definides, es veia "neu" a la pantalla... Però ara, t'engoleix un macro pitxel, i si te vistu no m'acuerdu.
ResponEliminaClídice, necessites ajuda???
ResponEliminaOn es poden trobar cremes despixeladores???
arf! uf! nyiiiieeeeee! per fi! he pogut sostreure'm al pes aclaparador del Pix aquest maleducat. Però no acaba de marxar del meu blog. Agafo la mandolina i canto melancòlicament (meleneta de trobador): "tinc el blog empixel·lat, qui m'el desempixel·larà? el desempixel·lador que m'el desempixel·li, bon desempixel·lador serà", plinc, plinc, plinc.
ResponEliminajajajajaj, aix l'ha fet ben grossa aquest oPIX, pobra clidice...
ResponEliminaJA pots afinar, ja, amb la cançoneta. Alg´ñu coneix un bon desempixel·lador per aquí??!!!
Clidice, sento dir-te que normalment no es pot despixelar, en canvi tot es pixelable, es una llei de disseny. Tindràs que tornar a fer la capçalera, noia. I el Pix que s'entorni amb el seu creador
ResponEliminaClídice, compta amb mi per repintar virtualment la teua capçalera, i a més, jo corro amb les despeses de la pintura.
ResponEliminaGirbén, per estrany que soni el que has explicat, t'asseguro que m'ho crec.
ResponEliminaXeXu, segurament deu haver sortit així per allò del palo i la astilla :)
ResponEliminaAllau, és que jo ja no sé que fer. Ni per un moment em va passar pel cap, en crear-lo, que en faria de tan grosses!
ResponEliminaMarta, tens raó, això és un caos i un rebombori injustificable, ai...
ResponEliminaAris, francament: tu em veus capaç a mi de fer trastades tan bèsties com les de PIX?
ResponEliminaI no responguis, sisplau :)
Rita, ja només faltaria que PIX fos un cleptoman! (o es deu diu cleptopeix?)
ResponEliminaGalderich, cuando las barbas de tu vecino veas quemar...
ResponEliminaCarme de la maleta, bona idea això del plàstic de pintor. Però on s'ha de posar, per fora o per dins de la pantalla? Caldrà que la desmonti primer o no? Ai...
ResponEliminaBrian, et seré sincer: entre la neu a la capçalera d'Un tel als ulls, i una colla de pixels, em quedo amb aquesta darrera opció, que queda estèticament més minimalista :)
ResponEliminaTirant, si trobes cremes despixeladores, avisa'm, que aviat potser tots en necessitem.
ResponEliminaEulàlia, tu per si de cas, protegeix el teu bloc amb el plàstic de pintor del que parlava la Carme de la maleta.
ResponEliminaAris, ara m'has fet venir al cap aquell anunci que deia "un diamante es para toda la vida". Un pixel també serà per a sempre?
ResponEliminaMés que un peix sembla un virus! Com es comenci a reproduir la catosfera ha begut oli.
ResponEliminaSalva, en realitat, és l'inici d'una performance blocaire -o això pretenc ;)
ResponElimina