HE PERDUT EL MEU PEIXET

Es diu PIX, i l’he perdut.
PIX és creació meua: nasqué i va anar prenent forma al meu interior, no sé com ni des de quan, però el cert és que un bon dia va tenir la necessitat de sortir de mi i independitzar-se de la meua imaginació.
Des d’aleshores, en PIX i jo hem gaudit d’una amistat fantàstica, i la seua companyia ha estat confortadora.
En presentar-lo als amics, varem inventar un número de circ en què ell s’amagava a qualsevol racó, i quan jo deia senyores i senyors, amb tots vostès el gran PIX, el peix més veloç de l’univers!, ell sortia disparat, deixant tothom amb la boca oberta. Una passada!
Però ara l’he perdut. Tot va començar divendres passat, quan em va demanar si podia participar en el fotomuntatge que jo estava fent per al post de dilluns. No m’imaginava que, en deixar-lo tot sol mentre feia quatre retocs amb el Photoshop, ell marxés de casa.
He posat aquestes fotos per si algú el reconeix. És vermell, es mou molt ràpid i pateix una mena d’acromatòpsia mimètica, que no tinc massa clar que significa, però que sé que té alguna relació amb els colors i tot això.
Si algú el veu o té notícies d’ell, agrairé que m’ho notifiqui.
Si us plau, PIX, torna a casa.