17 de febrer del 2012

NARCOCORRIDO DE JOSÉ FILIBERTO RAMOS, LA PERRA



És digne de figurar en qualsevol manual de Sociologia, el fenomen dels narcocorridos: són com les històries de pirates, on el dolent acaba superant en carisma al bo i esdevé protagonista principal. No hi ha mafiós ni cap de càrtel mexicà com cal que no tingui el seu narcocorrido per enumerar les atrocitats i barbaries comeses al llarg de la seua carrera delictiva, i ja si parlem d’una patum del crim, el narcocorrido ha de descriure la gesta de la seua captura o la seua mort a mans de la policia o d’una banda enemiga.
Los Tucanes de Tijuana, que tenen uns quants narcocorridos al seu repertori, en van dedicar un a La Perra, sicari de luxe amb un malnom tan ofensiu com ridícul, resultat d’un poc imaginatiu joc de paraules. José Filiberto Parra Ramos, alies La Perra, ara és a la presó, tot i que es comenta que per poc temps: o l’alliberen aviat o el troben mort allà dins.

12 comentaris:

  1. Ara t'escolto!
    Llegeixo, al capdavall dels crèdits d'un recopilatori dels inicis del narcocorrido: Nota: El significado histórico de esta grabación debe prevalecer sobre la calidad del sonido. Significatives històries violentes, prèvies al Gansta rap, al ritme que marca el tololoche.
    Aquest nadal una amiga mexicana em deia: Què passaria si, durant deu dies, els gringos es quedessin sense subministre de drogues? (cal pensar que L.A. para molt més aprop de Tijuana que el D.F.).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Girbén, és que la fórmula "narcocorridos" és una combinació més que explosiva.

      Elimina
  2. A part de tota la informació d'en Girb, recordo el primer xoc amb els narcocorridos, ara fa uns 10 anys, rel de la coneixença de ciberactivistes femenistes, hackers que desenvolupaven les seves obres en base al software lliure i recordo un joc ensamblat per una d'elles Anne-Marie Schleiner. La veritat és que el que passa allí només es pot mirar, si es vol mirar, des d'un punt de vista sociològic o antropològic, sobretot perquè tenim la fortuna de no viure-hi, és massa bèstia. Encara que, potser, conèixer també sigui lluitar-hi d'alguna manera, no?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Clídice, sí, francament és una sort poder veure-ho des de lluny, quasi com un fet anecdòtic, i tot i això, és bèstia, molt bèstia.

      Elimina
  3. que fort! de fet, quan era a Cancun, vaig voler-hi anar i tots els Mexicans m'ho van desaconsella
    "De alli no se sale vivo"

    ResponElimina
  4. És tot prou punyent!
    Costa la valoració musical ja que la música perd protagonisme davant tot el que expresa.

    Trobo semblances "Parra".... exceptuant Davids

    Sorprenent i bona dedicatòria !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme J, sí, qualsevol semblança entre el nostre David Parra i aquest és pura coincidència, i ni tan sols això.

      Elimina
  5. Sempre m'han agradat més els narcorridos de la Rocío Dúrcal, però això és una qüestió de gustos. Eren més punyents i profunds.

    M'ha agradat molt la teva proposta d'avui, molt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tirant, estic content en veure que t'ha agradat. Tot i això, no crec que a la propera -ni a la següent, ni a l'altra, ni a l'altra, ni...- posi a la Durcal. El meu cor no ho resistiria.

      Elimina
  6. Finalment una proposta que està bé! Si ho arribo a saber que finalment llauraries dret t'hagués enviat uns sicaris abans...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Galde, ja sé que a Mèxic també vas fer de les teues, ja...

      Elimina