10 de febrer de 2012

MARCA BLANCA?


Els he descobert fa molt poc, als Givers, i em van agradar molt –molt, molt, molt- des del primer moment. A l’hora de definir-los, em passa pel cap un creuament entre Panda (Bear) i Vampire (Weekend), però seria injust si em quedés només amb això, semblaria com una mena de marca blanca que imités l’original, i no és el cas: aquí hi ha molta música.
Una mostra: aquest Meantime, del seu darrer cedé In Light. El vídeo que l’acompanya, força correcte, és l’oficial.

12 comentaris:

  1. Deixa'm expressar una cosa que m'intriga de fa temps: Tens, ni que sigui en un racó, algun disc de producció, ja no dic autòctona, extra anglosaxona/alemanya?
    Se m'acut recomanar-te dues peces de la més refinada electrònica. La refinadíssima "SUITE PATAGONICA" de l'argentí Sebastian Escofet, parent de la nissaga Escofet de Cadaqués (aquesta te la pots baixar pel morro de la seva web), i la merescudament aplaudida "ECLIPTICA" del Santiago Latorre (aquí dissimularé la meva complicitat amb l'invent).
    Prou sé com s'ha de posar en quarantena tot allò de bo que dius del teus amics...Tanmateix, fes-me cas!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Girbén, ja saps que les teues recomanacions en música -com en pràcticament qualsevol altre camp- les rebo amb els braços oberts. En saps molt, i ets obert de mires. I si a més, em parles d'electrònica i de la Patagònia, amic meu, m'has tocat l'ànima!
      I pel que fa a la teua qüestió inicial, si el que vols dir és si navego per altres mars més enllà del krautrock o el britpop, et respondré que si, des del country als corridos, passant per la música celta i la dolçaina i el tabalet(i encara em queda un lloc per les islandeses :)

      Elimina
  2. En Girbén ja t'ho ha dit quasi tot. Jo només recalcat que el panda sota el nosferatu no té preu. M'ho he passat molt bé llegint i escoltant aquest post.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eduard,aquesta és la intenció d'aquest bloc hedonista :)

      Elimina
  3. Quan he començat a veure el video (sempre amb aquell interès que poso en les propostes d'en Leb com a mestre meu que ha estat - això no ho dic amb ironia, que consti) he començat a fer, mentalment, propostes de millora. Quan toquen al jardí, rollu festa college americana, ja me'ls veia tots en boles saltant a la piscina amb la típica cheerleader pel mig. Després, i torna a no ser conya, he flipat amb l'escena de la disco... i m'ha agradat!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tirant, t'agraeixo la teua visita de cada divendres, tot i que lamento que ho facis amb aquesta aire de penitent :)Per això, em sento feliç de llegir que al menys una part de la música t'ha agradat, tot i que potser era pel vídeo ;)

      Elimina
  4. Respostes
    1. Galderich, trobo que és el comentari més desencertat possible: realment has escoltat la cançó? Puc entendre que t'agradi, que et molesti, que la trobis lletja o fins i tot cacofònica, però pesada no!

      Elimina
  5. el millor es el video, perquè la música, prefereixo al Sergio Dalmata

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aris, ja posats, jo em quedaria amb l'orquestra dels 101 dàlmates i la Cruella de Ville de directora. Ja posats :)

      Elimina
  6. Te més varietat i muscle del que s'estila per aquests divendres. Un canvi molt benvingut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Allau, prenc nota del que comentes. La setmana vinent hi haurà encara més muscle :)

      Elimina