22 de febrer de 2012

L'ELENA I LA DESSUADORA VERD MARAGDA (PSEUDO-DRAMA EN DOS ACTES)


II. DISPARA I OBLIDA
Passa el cap de setmana, i no hi ha res de nou. Dilluns, l’Elena surt de casa per anar al seu taller ocupacional, i la Carme contempla la dessuadora penjada encara al mur.
Corren els dies, i l’episodi de la dessuadora verd maragda roman al cap de la Carme com quelcom absurd i inexplicable, però angoixant. Tot i això, no li hem volgut dir res a l’Elena per no preocupar-la, i ella fa la seua tan feliç com sempre, però el dijous torna a casa amb una nota dels seus monitors del taller ocupacional. Demanen parlar amb la Carme per resoldre una conducta poc habitual de la seua filla.
-Mira, és que ja no sabem con fer que l’Elena s’abrigui: sempre va amb samarreta, i aquests dies fa patir, amb el fred que fa –comenta el monitor durant l’entrevista amb la Carme, i ella somriu i explica que, de sempre, l’Elena s’ha negat a portar res més que una samarreta, i només quan surt al carrer es posa un anorac, més per concessió a la mare que per necessitat.
-Però és que l’altre dia, quan tots els nens i nenes estaven pelats de fred a l’hora del pati, ella anava sense res més que la samarreta –insisteix el monitor-, i ens va arribar a preocupar tant, que jo mateix li vaig donar la meua dessuadora, per que se la posés.
Ara a la Carme se li han posat uns ulls com a plats.
-Una dessuadora verd maragda, potser?
-Sí, i no es preocupi, que no la necessito, ja se la pot quedar l’Elena.
La Carme s’ha posat a riure, i el monitor se la mira preguntant-se què ha dit de graciós.
En tornar a casa, interroga a la seua filla, primer sobre si té fred –no, mama-, després sobre si voldria alguna roba d’abric –no, mama-, finalment sobre una dessuadora verd maragda que encara hi ha penjada al mur del pati de casa.
-Ah, sí –respon l’Elena, sense fer massa cas-, me la va donar el meu monitor, i jo la vaig agafar per compromís, que vaig veure que li feia gràcia que la portés, però només vaig sortir del taller ocupacional, me la vaig treure.
-I ara on és, amor meu?
-No ho sé, mama, em sembla que l’he perduda.
-I no serà la que hi ha penjada al mur de casa des de fa ja una setmana?
-Ara que ho dius, sí, és aquesta. I per cert, per què l’has penjada allà, mama?

55 comentaris:

  1. molt bo, no m'ho esperava, la veritat. Clar, que no sabia això de no voler-se abrigar. Carme, la meva filla fa el mateix. Pels entrenaments (que els fa a les 7 de la tarda al pati descobert) li possava una dessuadora, com que no li agradava, no se la possava. Ara, finalment, varem trobar una dessuadora que li agrada i no se la treu, però m'ha costat moltes visites al decathlon, Zara...etc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ens deixarem recomanar, a veure si trobem la xaqueta de la panacea!!!

      Elimina
    2. Aris, ja ens estàs donant la marca d'aquesta dessuadora, i on l'has comprada :)

      Elimina
    3. al decathlon, es de color reflex blue (!!!) i estan de rebaixes...mai hauria dit que li hagués agradat, canta com una almeja...però es la que li agrada, que hi farem. Li volem comprar una del barça i va dir que no. ( i mira que es del barça)

      Elimina
  2. La meva més gran solidaritat amb l'Elena! Si hom no té fred no té per què haver d'aguantar els altres anant-li dient que s'encostiparà i que s'abrigi! Ja som grandets!

    Proposo fer una foguera de sant Joan amb aquesta desuadora que l'Elena es va veure obligada a agafar per compromís!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com la comprens! Ella ha de patir que tothom pateixi per ella.
      Si fem la foquera que proposes es sentiria tan reconfortada i la fariem tan feliç!!

      Elimina
    2. És clar, Galderich, com que tu també ets dels que vas sempre en mànigues de camisa...

      Elimina
  3. Ja, ja...os ha tomado el pelo a base de bien...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Nos lo ha tomado con toda inocència i tranquilidad.

      Elimina
    2. Pombolita, el millor és que ni tan sols tenia la intenció de prendre'ns els pèl.

      Elimina
  4. Jo també he empatitzat amb l'Elena, que sembla lliure de prejudicis i compromisos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. T'ho ben asseguro, no sap el que són les manies ni prejudicis ni compromisos. I jo em sento quasi molt orgullosa de que sigui així....ehem!

      Elimina
    2. Lluís, l'Elena és la persona que menys s'esforça per quedar bé per compromís: si una cosa no li agrada, ni se la mira. Però te un cor gegant, i un riure que contagia fins i tot a les estàtues.

      Elimina
  5. Un altre final inesperat! La dessuadora no mereixia un altre destí que se oblidada i perduda, molt bé, Elena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mai deixa de sorprendre'ns ! És tot un entreteniment, si no fos pels ensurts que de vegades comporta.

      Elimina
    2. Salvador, com que "molt bé, Elena"? Quan el vostre us en faci una d'aquelles que fan patir, ja us diré jo "molt bé" :)

      Elimina
  6. Respostes
    1. Allau, jo en llegir la resposta de la Carme, jo encara diria més: massa i tot!

      Elimina
  7. Respostes
    1. Enrich, una aplicació potser excessivament radical, la que ha fet l'Elena, però sí, la navalla d'Ockham, haw, haw!

      Elimina
  8. Respostes
    1. ...I senzilla....i feliç....i natural......Em demano, si per tot això els diem disminuits?

      Elimina
  9. quina poca preocupació per les coses que tenen els joves....o potser nosaltres en tenim massa?
    De totes maneres content de que tingui final feliç la història en qüestió.

    ResponElimina
    Respostes
    1. "Poca" encara seria alguna cosa! El cas és trobar la mesura correcte, ni massa ni massa poc!

      Elimina
    2. Joan, en fred, l'Elena es mereixia una bona reflexió, però en calent, el millor és una bona rialla compartida :)

      Elimina
  10. M'heu fet pensar en una frase de ma mare, d'aquelles que consten als annals familiars.

    "Tapa't, tapa't, que tinc fred".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Efectivament Eulàlia a mi m'agafa fred de veure-la, i per això he decidit tapar-me i posar-me jo la xaqueta quan em passi.

      Elimina
    2. Eulàlia, aquesta no l'havia sentida, però és molt bona :)

      Elimina
  11. "¿Qué es una chaqueta? Una pieza de ropa que las madres ponen a sus hijos, cuando ellas tienen frío." Gila.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Exactamente, cuando una madre tiene frio lo primero que hace es abrigar a su hijo !!!

      Elimina
    2. Eduard, ja veig que l'Elena té en tu un gran aliat :)

      Elimina
  12. En tots els 20 anys que té l'Elena m'he sentit milers de vegades tractada quasi com una mala mare per no abrigar-la convenientmet.
    Sort que ella té la deferència de no refredar-se mai i així puc argumentar que vagi amb màniga curta durant totes les estacions de l'any.
    Té antecedents paternals, i ell reconeixia que notava el fred, però preferia passar-lo que no pas sentir-se enfarfegat de roba, ni una trista màniga llarga la poden suportar.
    Em fa pànic que l'Elena llegeixi la idea de la pira de roba, no sigui que l'engegui sola, l'hauré de convèncer que esperi a fer el ritual..... He, he

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme, l'Elena i tu podeu estar-ne orgulloses una de l'altra... i jo de tenir-vos ben a prop :)

      Elimina
  13. de fet l'Elena sembla la precursora d'aquesta nova tendència que segueix molta gent, anar amb màniga curta en ple hivern,ja se sap que els precursors de noves idees sovint són uns incompresos.. m'encanten les historietes de l'Elena, són molt tendres!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lolita, tendres i de tot, arà si, reals com la vida mateixa.

      Elimina
    2. Lolita, ves per on, al final l'Elena acabarà marcant tendències :)

      Elimina
  14. Brillant... a més, amb el canvi climàtic ja no hi ha hivern! Les temperatures que en Leb penja al seu blog són fictícies!

    Carme, guarda la dessuadora per quan TU tinguis fred! :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Prenc nota, o per quan tinguin fred els monitors.

      Elimina
    2. Tirant, ara mateix t'escric amb el termòmetre exterior marcant 5 graus... i és molt bona temperatura si tenim present els sota zero d'aquestes darreres setmanes, brrr, quin fred...

      Elimina
  15. Com fem una muntanya d'un gra de sorra i com l'elena esmicola la muntanya, jajaja. Ho sabia.. he rigut molt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A l'Elena només se la pot acusar de tenir una lògica aplastant. Em deixa sense paraules tot sovint.

      Elimina
    2. Joan, el que dius és digne de figurar com un proverbi xinès :)

      Elimina
  16. M'encanta la teva filla, Carme... a molts ens agradaría fer com l'Elena .

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carles n'hi ha moltes paraules que no existeixen en el seu diccionari particular, com hipocresia, fingir, revenja, dissimular, és talment una panxa contenta "literal"
      Si els "normals" actuessim com ella, potser alguna cosa aniria millor, he,he !!!

      Elimina
    2. Carles, l'Elena és especial, sí, però sobretot en el més positiu sentit de la paraula :)

      Elimina
  17. Si és que us preocupeu per no res. L'Elena sap molt bé el que li cal i el que no. Bé, de fet és tota una heroïna, perquè no tapar-se amb la rasca que ha fet aquest darrer mes...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xexu de debó, jo la veig i encara no m'ho crec!
      Alguns diem que té el termostat espatllat!

      Elimina
    2. XeXu, una heroïna de la Sibèria, com a mínim, haw, haw!

      Elimina
  18. bé macos gracies pel vostre recolzament ḿ en vag a dormir.
    Bune nuit (es en frances)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Elena, bune nuit! (i qui no ho entengui, que es rasqui :)

      Elimina
  19. Ja ho veus Elena, aquests teus parents no tenen remei. Mira que et costa d'educar-los eh! :) bon jug (també és en francès ;P)

    ResponElimina