20 de febrer de 2012

L'ELENA I LA DESSUADORA VERD MARAGDA (PSEUDO-DRAMA EN DOS ACTES)


I. EL RONDADOR NOCTURN
La Carme li fa un petó dolç a la seua filla Elena, que com les gallines, se’n va a dormir molt d’hora, li recorda que per qualsevol cosa, ni que sigui un mal son, amor meu, que la mama ve de seguida, no s’ho pensi gens i telefoni a ca l’Amadeu, i apaga els llums de l’habitació.
És una noia molt eixerida, l’Elena, i no es plany de la seua minusvàlua: al contrari, reivindica que ja és gran i que té edat per quedar-se sola. La Carme està tranquil·la, que quan marxa de casa és just al costat de la seua, així que s’embolica la bufanda, es posa l’abric, i ve a veure’m, a llegir, a mirar alguna peli, a escalfar-se davant la llar de foc, a comentar alguna cosa de la feina, i a quedar-se dormida al sofà, com jo. Ens anem al llit tard, que és cap de setmana i no tenim cap pressa per res, i ens despertem força d’hora, però no ens movem: s’està millor a dins.
Per fi esmorzem i la Carme se’n va a veure l’Elena, entra al pati interior de sa casa, i a dos metres de la porta d’entrada, mur endins, es troba a terra una dessuadora de color verd maragda, gairebé nova. Es queda glaçada, i no pel fred, malgrat que en fa molt. Ahir a la nit, quan va marxar de casa, aquesta dessuadora no l'havia vista, i a més té la seguretat absoluta que no és de cap conegut.
Algú ha saltat el mur i ha entrat a casa! Les alarmes del cervell de la Carme es disparen i entra com una bala cridant Elena Elena Elena i obre la porta de l’habitació on la llum està apagada i l’encén repetint el nom de la seua filla al manyoc fosc que sobresurt del llit i estira l’edredó nòrdic i es troba amb la seua filla que se la mira amb cara d’esverada i l’abraça amb força i li pregunta si està bé mentre se li trenca la veu.
I l’Elena li diu que estava molt bé i molt a gust fins que ella ha entrat cridant a l’habitació, i que faci el favor de deixar-la dormir una mica més, que és cap de setmana.
Passat l’ensurt inicial, la Carme torna al jardí i recull la dessuadora. És evident que el propietari de la roba ha d’haver-se enfilat pel mur i entrat a dins del pati, o ha llençat la peça de roba des de fora amb un bon cop de braç. Revisa les portes, que no tenen cap senyal d’haver estat forçades, ni la del pati ni la de casa. Telefona al seu fill per confirmar que no ha perdut cap dessuadora, i comprova que, tal com imaginava, no és el cas.
Ens plantegem avisar a la policia, però ho descartem aviat. Ens proposem fer guàrdia la nit següent. Deixem la dessuadora penjada al mur, per tal que qualsevol persona que passi pel carrer la  vegi i -el seu propietari?- la pugui recuperar sense cap esforç. Esperem esdeveniments.

(continua i acaba dimecres vinent)

37 comentaris:

  1. Plantejat així sembla que proposis una capciosa endevinalla. La perspectiva d'esperar 48 hores, a més, afegeix una mica més de suspens i podria promoure una corrua de comentaris amb apostes. I a més a més, sempre tens la possibilitat de modificar la continuació del relat a partir dels suggeriments. La resposta, dimecres.
    Ja posats, jo diria que la dessuadora verda va caure des de l'estació espacial internacional, i que pertanyia a un astronauta de Bielorrússia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lluís, si hagués caigut d'una estació espacial, t'asseguro que me l'hauria emportada a casa i me la posaria cada dia una estoneta: seria el més a prop que podré estar mai del meu somni infantil de ser astronauta!
      Però no, no va per aquí, i sí, s'admeten apostes!

      Elimina
  2. No sé pas perquè ;P m'imagino que serà un nou episodi on l'Elena, que té dos dits de front, ens donarà una explicació perfectament coherent :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Clídice, l'Elena, en aquest cas, intervé molt poc, només al final. Però quan intervé, és allò que no saps quina cara posar. De moment, poso aquesta:D

      Elimina
  3. Ha, ha, les aventures de l'Elena m'agraden més que les de Tintín. A veure per on ens sortirà.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Allau, a la propera, li proposarem a l'Elena que es faci un pentinat ad hoc amb el que dius :) Em penso que el teu comentari li haurà agradat moltíssim, fan com és també ella d'en Tintin, i en especial, del capità Haddock.

      Elimina
    2. El cabell a lo Haddock no me'l penso fer maaaaaaiiii !!

      Elimina
    3. Elena, i el cabell a la Castafiore espero que tampoc.

      Elimina
  4. Elena os ha visto algo aburridos y os va poniendo trampas en donde, por lo que se ve, caéis de cuatro patas...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pombolita, igual sí que és això, que l'Elena se la sap molt llarga ;)

      Elimina
  5. Com l'Allau, jo sóc fan de les aventures de l'Elena. Però crec que aquest cop deu haver estat el vent bufant pels estenedors el responsable de la confusió...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Salvador, bona pensada, això de l'estenedor, però no. En aquesta "aventura", l'Elena té un paper important, per no dir absolut.

      Elimina
  6. Abans de l'ensurt, sempre tenia una porta oberta per si mai em trobava sense claus per entrar....i vaig pensar que encara que fos per trobar aixopluc, podia haver entrat algú, mentre l'Elena dormia plàcidament.
    El sentiment de culpabilitat va ser aplastant..... La tranquil·litat rural, comporta això !!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme, això de l'aixopluc, ho recordo, i ni tan sols ho he inclòs en el relat: s'ha de ser molt ingenu per pensar que hom vindrà a cercar aixopluc al cul del món, haw, haw!

      Elimina
    2. Si, tan ingenu com nosaltres que així ho vam fer !!!

      Elimina
  7. Jo crec que deu ser algú que cansat d'entrar a casa del Leblansky a robar música i no trobar-ne d'aprofitable va pensar que segur que l'Elena en tenia de millor. Va preferir carregar bona música i deixar la roba perquè li destorbava... vaja, jo crec que va anar així!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Galderich, s'ha de reconèixer que l'Elena té molt bona música, i a la seua habitació sempre sona algun tema alegre... però no, no va ser qüestió de música.

      Elimina
  8. Em menja la curiositat... estic segur que al final riuré.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Joan, tu possiblement riuràs però jo estic a punt de plorar....No et pots fer una idea de perquè ?

      Elimina
    2. Joan, al final les aventures de l'Elena sempre acaben amb un somriure, quan no amb una rialla :)

      Elimina
  9. Encara me'n recordo de l'últim episodi de l'Elena, que ens vas tenir a tots en suspens i després va resultar no sé res!
    O sigui que aqui passa el mateix, cap estrany a possat en perill la vida de l'Elena, però si que es inquietant

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eii, tu què vols Aris, sang i fetge?

      Elimina
    2. no, no Carme, no em mal interpretis, a l'Elena no li vull cap mal, però estadísticament els altres episodis de l'Elena s'han resolt bé
      clar, que aquest podria ser diferent...

      Elimina
    3. ah, ja està, ha estat un gos el que ha portat la dessuadora fins el Jardi! No es cap humà!

      Elimina
    4. Aris, les aventures de l'Elena sempre són inquietants, però al final sempre acaben bé, i esperem que continuïn així.
      I és molt bona idea aquesta que proposes del gos que va saltar el mur i va portar la dessuadora... però no, no era un gos.

      Elimina
  10. Estare a l'aguait del que passa i sobretot del responsable.....que crec no ha d'estar molt lluny....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Joan, el responsable... ai, que m'haig de mossegar la llengua fins dimecres!

      Elimina
  11. Si l'Elena estava tranquil·la no deu ser res greu, però la imatge del post m'ha fet pensar en l'Ullals del Macip i en Roig!

    ResponElimina
    Respostes
    1. XeXu, a nosaltres també se'ns van passar pel cap algunes històries terrorífiques, glups! I sí, la il·lustració del post ja va per aquí, ja ;)

      Elimina
  12. No tinc ni idea de per on ens sortireu, l'Elena, la Carme i tu... vols dir que hem d'esperar a dimecres???

    Prefereixo les teves Merry Melodies en forma de recopilatori tot el dia a haver d'esperar tants dies per conèixer el desenllaç! Això no es fa, home!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tirant, mira que et prenc la paraula, i t'engego el recopilatori, haw, haw!

      Elimina
    2. jo vull un altre video de les islandeses!

      Elimina
    3. Aris, la teua petició serà escoltada, però una mica més endavant ;)

      Elimina