27 de febrer de 2012

UN ALTERCAT AMB LA GUÀRDIA CIVIL


Gallejava més encara, Generoso, des que va sortir-ne airós del seu encontre amb el mariner de Bristol; el seu caminar recordava als paons quan estan en zel, i resultava impossible aguantar l’aire de superioritat i suficiència amb que mirava, mentó enlairat, a qui es creuava amb ell.
Bé, a quasi tothom que es creuava amb ell, perquè el seu encontre amb el nou cap de la Guàrdia Civil del port de Xàbia fou tempestuós, per dir-ho suaument. Va ser breu, només un instant durant el qual es van mirar als ulls mentre passaven un al costat de l’altre, però va ser suficient per que germinés a l’interior de tots dos un odi mutu, i és que fins aquell dia, ningú els havia mantingut la mirada tan fixament, ni a un ni a l’altre.
A la matinada del dia següent, Generoso va baixar a la platja per recollir les algues que el temporal d’hivern havia deixat en forma d’enormes munts de llefiscositats verdes i allà es trobà amb altres que, com ell, es dedicaven a la feina de vendre-les per treure’s un petit sobresou, i que ara discutien acaloradament amb el nou cap de la Guàrdia Civil, que tibat i seriós, feia que no amb el cap.
L’arribada de Generoso va precipitar els esdeveniments.
-No se recoge más alga hasta que no de yo los permisos.
I dient això, el militar se’n va anar, no sense haver creuat una mirada altiva i carregada de  sorna amb Generoso, qui la va aguantar sense immutar-se, i a continuació va ser informat amb detall del problema amb que ara es trobaven els recollidors d’algues.
-Que diu que no les podem recollir fins que ell no doni el permís.
-I diu que ha de fer no sé quins papers que ha d’enviar a Alacant per rebre el permís.
-I que potser aquest any l’alga es podrirà a la platja abans que la puguem recollir.
-Tot és comèdia: ho fa per enfotres-se’n de nosaltres.
-I per cert, abans de dir res d’això del permís, ha preguntat per tu, i ha volgut saber el teu nom i si vindries a recollir algues.
Generoso va tenir la certesa que tot era per fer-li la guitza, per demostrar qui manava, per humiliar-lo, i conforme passaven els dies i els munts d’algues s’anaven podrint davant la desesperació dels recollidors, que veien com es llençava a perdre una ocasió per fer uns diners de més, l’odi, ara agermanat amb la ràbia, anava creixent i desenvolupant-se.
Fins que un dia Generoso va beure més del compte i no es va poder retenir i va baixar a la platja on el nou cap de la Guàrdia Civil hi era fumant-se una cigarreta mentre vigilava els munts d’algues i li va fer front seguit a pocs passos d’una colla de recollidors inflamats que cridaven enfurismats no se sap ben bé què però cridaven enfurismats i van començar les empentes i ell va caure a terra i begut com anava va perdre el coneixement mentre esbatussaven al Guàrdia Civil i d’una mossegada algú li arrencava l’orella i després tothom fugia en desbandada però abans li posaven l’orella ensangonada a la boca de Generoso que en despertar el primer que va sentir va ser el gust ferruginós de la sang i després uns crits d’uns homes amb uniforme que venien cap a ell i l’esposaven mentre l’insultaven i li donaven cops.
Un any més tard, Generoso va sortir de la presó d’Alacant: eren temps en que el fet d’anar begut eximia de molts delictes i en suavitzava d’altres.
En tornar al port de Xàbia va ser rebut amb càlids cops a l’esquena, somriures de complicitat i paraules d’admiració. Gràcies a ell, l’alga finalment s’havia recollit sense necessitat de cap permís.
-I del nou cap de la Guàrdia Civil, ja no en vam saber res més: va desaparèixer del poble.
-Ara en tenim un de nou, però no ens diu res de les algues, i ens deixa fer.
-Va sempre sense tabac i fuma de gorra, però poca cosa més.
I Generoso se sentí un cop més l’heroi i en els nits humides de temporal de mar mentre s’empassava un got de cassalla rere l’altre explicava els detalls de la baralla amb el militar i donava pèls i senyals de la queixalada amb que va arrencar l’orella i algú dels seus oients se’l mirava i pensava que potser no havia fet tant malament en carregar les culpes de la seua acció a Generoso que ara estava cofoi i gallejava més que mai.
És que eren temps difícils, i es passava molta gana.

32 comentaris:

  1. Una traïdoria Generosament agraïda !!!
    Durant el començament del relat sentia com una música de western, mentre es creuaven les mirades.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme J, és la música que li vindria genial al començament. Després, a partir de la meitat, caldria canviar-la per una obertura tempestuosa, i finalment, per un quartet de cambra interpretant Schubert o Mozart, una peça lleugera a l'estil de La truita de riu.

      Elimina
  2. Que grans, les aventures de Generoso! Se n´hauria d'escriure un llibre. Fins i tot quan no feia res en feia una de grossa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Salvador, això que comentes de Generoso no ho pot dir qualsevol: sense fer res, fer una gesta! Ara no sé bé si qualificar-lo d'heroi o d'antiheroi...

      Elimina
  3. Feia honor al seu nom i entomava les culpes d'altres, encara que fos sense saber-ho :) Té raó en Salvador, per quan "Generoso, el més valent a l'altra banda del Xúquer" :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Clídice, no vull ni imaginar què hauria succeït si en Generoso arriba a assabentar-se del que li van fer! Ara que, ben pensat, igual ja ho sabia i es va fer el boig. Tot i que un any de presó...

      Elimina
  4. Ja pots fer un integral del Generoso, el mariner del Xùquer.
    Molt bona aquesta segona entrega.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aris, el Xúquer no sé si algun cop ha estat navegable, però ara mateix porta poca aigua, i és dolça. Generoso era home de mar, de la Mediterrània, i no de riu. Dit això, m'hi poso a recordar noves històries protagonitzades pel Generoso :)

      Elimina
  5. En Generoso era una mica com tots plegats, explicant històries que finalment ens les arribem a creure...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Galderich, Generoso tenia una vena heroica que, barrejada amb l'alcohol i el salitre de la mar, provocava situacions dignes de ser relatades. El meu pare va ser el narrador per excel·lència d'aquelles històries, probablement transmeses a ell pels avis i besavis, que el port de Xàbia té una història.

      Elimina
  6. Hi ha una imatge impagable en aquest text: el guàrdia civil vigilant les algues mortes sobre la sorra de la platja. També destaco l'orella arrencada, un clar homenatge a Buñuel (o a Lynch?). Les aventures de Generoso són una nova demostració que vivim a la pàtria del surrealisme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lluís, és una imatge clàssica i freqüent, per desgràcia. En canvi, l'orella arrencada obeeix més aviat a instints viscerals, animals, de pura supervivència.

      Elimina
    2. Sí, ho entenc, però aquí està la gràcia del surrealisme, que ens surt de dins quan mirem al nostre entorn. Explica una autobiografia de Buñuel que quan va arribar a Mèxic va descobrir que el surrealisme no és producte de la fantasia: estava en un carrer de Mèxic D.F. quan de sobte van començar a ploure vaques del cel. Pel damunt seu passava una autopista elevada, i un camió carregat de bestiar va bolcar. Doncs això: Espanya (o com n'hi vulguis dir) és el territori on els somnis i els malsons s'esdevenen pel carrer i a plena llum del dia.

      Elimina
    3. Lluís, potser sí. Però jo l'adjectiu "surealista" el veig lligat d'una o altra manera a la cultura, mentre que l'acte de mossegar i arrencar una orella és salvatge, bàrbar.

      Elimina
  7. Molt bona la història. Quin personatge! No en tens cap imatge?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tirant, Generoso -com tots els altres personatges que poblen el petit món portuari de l'antiga Xàbia, va existir realment i va protagonitzar aquestes històries, però no voldria de cap manera posar-hi una foto seua, no sigui que algú es pugui molestar. Per altra part, deu ser difícil de trobar documentació gràfica d'aquella època. Això sí, hom se l'imagina sense massa dificultats: un homenot fort i alt, amb barba de dies, la cara plena d'arrugues, morena i resseca pel sol i el salitre, els cabells i els ulls ben negres, i vestit sempre -hivern i estiu- amb l'abric blau marí, els pantalons amples de maó, les espardenyes i la boina.

      Elimina
  8. El Lluís se m'ha avançat: el guàrdia civil vigilant les algues! És el resum de la història d'Espanya. Com aquella piscina arrestada que va ser la meva primera imatge fent de soldat.

    Generoso és l'altre cara de la mateixa moneda, de la invenció de la realitat. Generoso és la literatura.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Enric, la darrera frase la penjo ara mateix a la meua galeria virtual de frases. I el que dius al principi m'ha fet recordar les històries de la puta mili -que afortunadament no vaig fer-, amb aquells arrests a objectes com piscines, vaixells o armes de foc. Increïble però cert!

      Elimina
  9. quina història! l'he llegida atenta, de seguit i sense respirar:)
    seria una bona idea fer un recull d'aquestes narracions!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lolita, el gran narrador era el meu pare, jo només les repeteixo intentant no carregar-me l'encís que ell sabia donar-li a cada història.

      Elimina
  10. Almenys la fama va ser Generosa amb ell i més d'un cazalla es va poder beure de franc a la salut del guardia

    ResponElimina
    Respostes
    1. Joan, no sé jo si el Generoso devia beure a la salut del guàrdia :)

      Elimina
  11. quin fastig em fan les algues quan em toquen quan estic a la platja >_<

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pons, ara em faré l'ecologista: pensa que l'existència d'algues és un signe de vida, un mar sense algues és un mar mort. I dit això, confesso que a mi tampoc em fa massa gràcia que em llisqui una alga per les cames!

      Elimina
  12. Boníssim relat curt!! Molt ben construït el persontge d'en Generoso.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eduard, m'agrada que t'agradi :) En Generoso va existir realment, a principis del segle passat.

      Elimina
  13. Posats a ser perepunyetes, no expliques l'ús que se'n feia de les preuades algues... Imagino que seria com adob dels conreus.
    Perquè em passa -i suposo que també a tothom- que només esmentar un cap dels civils sempre em ve la fesomia del Tejero?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Girbén, pel que jo sé servien com adob, i de baixa qualitat. I pel que fa a la Guàrdia Civil, jo crec que la figura d'en Tejero no va fer res més que remarcar -reincidir, enfortir, deixar en evidència- la imatge que ja teniem d'ells, o bé que ells donaven. Trist...

      Elimina
  14. Genials les històries protagonitzades per en Generoso...he xalat de valent, un cop més.
    Te les compro totes Leb...per quan la propera? :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme, m'agrada que t'agradin :) Encara queden unes quantes fites heroiques (sic) d'en Generoso per explicar. Així doncs, "continuarà".

      Elimina
  15. Leb, pensa que dies com avui només passen cada quatre anys.., ara, dies com demà ja no sé...:)

    ResponElimina