24 de febrer del 2012

ARA QUE ES PARLA DE VALÈNCIA


A les revistes s’acostuma a publicar algun acudit gràfic, ni que sigui per emplenar l’espai sobrant, i com que ja se sap que una imatge val més que mil paraules, en alguna ocasió l’acudit va acompanyat d’un senzill Sense paraules.
És el que jo posaria als vídeos del que va passar a València que aquests dies corren per l’hiperespai: “sense paraules”, que no en calen. Però si hem d'afegir una banda sonora, que siga la Garrotada en Swing de l’Ovidi Montllor. Eres gran, Ovidi!

17 comentaris:

  1. Un dels grans... i no callarem mentre ells tinguin la tralla!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No callarem! I cal aprofitar ara que al menys la web encara és lliure...

      Elimina
  2. Que les garrotades només les cantem i no les rebem!!
    La vida es tan preciosa!!!......Justicia justa (Frases joia)
    M'agrada aquesta vena reivindicativa d'avui

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme, l'Ovidi sabia cantar i reivindicar. Altres, només una cosa o l'altra; i encara uns altres, ni una ni l'altra.

      Elimina
  3. avui m'has inspirat l'entrada meva i t'he fet un enllaç. L'Ovidi s'ho mereix

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aris, l'Ovidi és mereix tants posts com calgui per reivindicar-lo coma persona i com a artista.

      Elimina
  4. Molt gran l'Ovidi. En necessitem més com ell en aquest país que se'ns desfà a les mans.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tirant, era un gran cantant, reivindicatiu i d'esquerres, poc més es pot demanar. Ah, i a més, valencià d'Alcoi.

      Elimina
  5. La vida..., pot ser deliciosa per aquests del garrot que ens tracten d'enemics? Ben segur que no.
    A la fina ironia de l'Ovidi la podríem complementar amb aquella sextina sui-generis del Pi de la Serra: la de "la policia està al servei dels ciutadans".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Girbén, no recordava la del Pi de la Serra. Eren temps on els bons músics havien de ser, a més, fins en el camuflatge: d'aquí ve probablement la ironia.

      Elimina
  6. Per a mi no n'hi ha cap altre com Ovidi; i no només com a cantant.

    ResponElimina
  7. Sóc al Merrie Melodies? Què ha passat avui que finalment hi ha una música com els déus manen? La primavera valenciana s'escampa per arreu del món i t'inclou també a tu?

    En fi, escolto l'Ovidi i callo, que són paraules majors!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Galderich, cada música té el seu moment, i cada moment té moltes músiques. Cal ser eclèctic i no tancar les portes a res. Però evidentment, en el cas de l'Ovidi, les portes sempre les tinc obertes de bat a bat.

      Elimina
  8. Tinc quatre valencianes a la meva facultat (totes quatre de Castelló, per cert) els demanaré a veure si els sonen. Una concretament és una veritable fan de la música velenciana.

    ResponElimina