7 de febrer del 2012

ADÉU, CD DROME


Era una de les fites de la nostra passejada mensual per Barcelona, el CD Drome. Hi anàvem a veure les darreres novetats en música electrònica o en indie en general, i sempre sortíem carregats d’una bona provisió de discs compactes.
Els propietaris en sabien força: era preguntar per eixe o aquell altre disc o autor, i difícilment es quedaven en blanc, sinó més aviat donaven una informació suplementària que ajudava a acabar de decidir-se. Tenim fins i tot una anècdota amb el disc de Dent May, que ens van recomanar força, i que nosaltres sabíem que tenia com a plat fort l’ukelele, així que vam preguntar al venedor de torn –diria que era l’Oriol- que tal sonava aquest instrument en determinades cançons, amb la qual cosa vam aconseguir –jo diria que per primer i únic cop- deixar-lo fora de combat.
Ara –el passat mes de gener- el CD Drome ha tancat. No és tant cosa de la crisi com dels hàbits: poca gent compra ja discs, i menys els joves; menys encara valoren una obra completa, i molt menys una portada, una maqueta gràfica, un disseny, un llibret amb fotos i lletres.
Han tancat molts quioscs, bastants botigues de música, algunes llibreries. En l’època de la virtualitat o la descàrrega gratuïta, estan perdent la seua funció i el seu sentit.
El carrer Tallers de Barcelona era fa anys un passeig envoltat de botigues de música; d’allò no queda gaire cosa: Revolver i poc més.
Que duri.

23 comentaris:

  1. El mercat cultural està canviant molt profundament en aquests darrers anys. Aviat els quioscs o les tendes de discos seran una relíquia arqueològica. Quedaran quatre llibreries malcontades i serà dificil fer un "passeig per fer compres culturals". El temps dirà on anirem a parar...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Miquel, la cosa pinta per on tu apuntes. Anar de "passeig cultural" resultarà quasi bé impossible: tot per internet, i sense moure's de casa, quin avorriment i què fred :(

      Elimina
  2. L'interès per la música o la lectura segueix però amb altres suports. La inversió molt més gran es fa en els aparells que proporcionen descàrregues gratuites.


    Gran pèrdua la del CD Drome. R.I.P
    (demanar com i quant se sent l'ukelele en una cançò, descoloca qualsevol venedor per bó que sigui , ha,ha,ha)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme, no sé si es manté aquest nivell d'interès: amb altres suports, l'autor queda sovint en l'anonimat, com és el cas de les descàrregues gratuïtes de música. I per altra part, la botiga "física" permetia remenar i fer troballes inesperades, a més de consultar als venedors quan aquests eren especialistes en la matèria, com és el cas del CD Drome, o similars en llibreries: penso en Gigamesh o en Freaks, sense anar més lluny.

      Elimina
  3. Ho vaig llegir fa alguns dies a la premsa. Una pena. Jo, que persisteixo en l'ús del format CD, em pregunto on acabaré anant-los a buscar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Allau, comparteixo pena i preocupació amb tu. I també gust pel format :)

      Elimina
  4. Recordo que la vaig descobrir gràcies a tu.. Quantes hores passades al carrer Tallers...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Salvador, el carrer Tallers era una mena de passeig de la música, oi? Ara poca cosa queda :(

      Elimina
  5. Els temps i els hàbits canvien... no sé si per sort o per desgràcia. Crec que Revolver seguirà el mateix camí i aquell dia m'entristirà de debò... la d'hores que m'hi havia passat (i jo també ja parlo en passat) mirant i remirant discos i cd's... especialment en la meva època heavy!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Porquet, espero i confio que Revolver no tanqui: m'emprenyaria haver d'anar a la Fnac com a únic recurs, o pitjor encara, fer només descàrregues per internet :(

      Elimina
  6. EL "FRIQUISME" ESTA GUANYANT LA MA.....ES TRIST,LES NOVES TECNOLOGIAS,A PART DE ANAR POC A POC INVADINT LA NOSTRE INTIMITAT,VOLEN IMPOSAR UN MERCAT PITJOR QUE L'ACTUAL....AL TEMPS.
    JUGANT AMB BARCELONA

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jugant amb Barcelona, jo em considero bastant friqui, i crec que precisament és ser-ho el fet de valorar un disc, un llibre o un tebeo. Ara l'habitual és no saber res de res d'això, i el friqui -l'estrany, el rar, el monstre- és qui compra llibres o similars :(

      Elimina
  7. Leb, no t'enganyis, ha plegat perquè no els he comprat mai res... indie dius?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Galderich, sincerament, no crec que a tu et trobessin mai a faltar :)

      Elimina
  8. últimament les teves entrades van de llocs que han tancat, serà la predicció Maia? S'acosta la fi? sembla ser que les noves generacions ho volen tot gratis...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aris, vas errat: recorda que fa molt pocs posts anunciava l'obertura d'un quiosc a Can Massuet, a Dosrius. Encara xuta, i per molts anys!

      Elimina
    2. Aris, és cert, l'Aladern també va tancar. Però això va ser ja fa molts anys. El CD Drome ha desaparegutr fa dues setmanes. Tot plegat, lamentable.

      Elimina
  9. És una llàstima que llocs mítics tanquin, però he de dir que si la gent no compra més discs és en gran part pels preus abusius que fixen les discogràfiques. Els discs que m'agraden encara els compro, però no em calen botigues especialitzades, és clar. No tinc uns gustos tan específics.

    ResponElimina
  10. XeXu, estic d'acord amb tu, però crec que el problema ve de lluny: els preus dels cedés, com dels llibres i els devedés, era excessiu, sobretot tenint en compte el procés de producció, molt econòmic. Ara han baixat molt els preus, i són molt més barats que abans, afegint-hi a més que l'IPC ha pujat molt des d'aleshores.
    Però sembla que és massa tard: els inicials preus cars han generat una dinàmica de descàrregues gratuïtes -pirates, és clar- que ara resulta imparable. I qui més perd amb tot això són els autors, els artistes. M'atreviria a parlar d'espoli, i és clar, no es tracta d'anar a la recerca d'un mecenes, quan justament el concepte de cultura popular apunta cap a un altre costat: a productes culturals de fàcil adquisició per tothom. L'artista del s XX -el del XXI ja no ho tinc tant clar- guanyava diners no per vendre un original, sinó per vendre moltes còpies, i això valia per la música, la literatura, els còmics, el cinema i demès manifestacions culturals del nostre temps. Ara això se'n va a la merda...

    ResponElimina
  11. Jo recordo que anava a discos Castelló, a hores d'ara no sé si també han tancat, canvien els hàbits i tot funciona mitjançant internet ... m'agradava remenar a les botigues de discs i sobretot m'agradava la relació que anaves agafant amb el denpendent/a sobre recomanacions..escolta allò o..., he descobert un nou grup...Però encara hi queda un local entranyable al carrer Tallers la Cocteleria Boadas!!!! Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Marta, creuem els dits i toquem fusta, que no fa massa vaig llegir que s'estava plantejant la desaparició del Boadas :(

      Elimina
  12. Estàs molt funerari, Leb. Però és cert; alguna cosa està canviant. Desapareixen botigues de tota la vida i això vol dir que està canviant la manera de relacionar-nos amb la cultura. Algú haurà d'inventar-se nous intermediaris que permetin el comerç i el diàleg real (no virtual), humà.

    ResponElimina