I aprofito per explicar l’amanida de faves que ens hem inventat:
-Primer es cuinen les faves: es passen una mica per la paella –poc, molt poc- on prèviament hem sofregit una ceba a tires, després s’afegeix aigua sense que les cobreixi, i es deixen bullir a foc lent.
-Mentre, posem en un plat ample enciam trocadero, tomàquet a daus i carlota ratllada.-Primer es cuinen les faves: es passen una mica per la paella –poc, molt poc- on prèviament hem sofregit una ceba a tires, després s’afegeix aigua sense que les cobreixi, i es deixen bullir a foc lent.
-Per sobre, posem una emulsió a base d’oli d’oliva, mostassa de Dijon, llimona i sal.
-I per acabar, afegim pernil del país tallat molt finet i les faves, que van al centre.
Ens ha agradat tant que hem pensat repetir menú a la propera collita, canviant el pernil per daus de salmó marinat. Pot quedar bo.
Tenen motl bona pinta i la recepta també!
ResponEliminaHa estat llegir faves i recordar aquelles platerades que ma mare em posava a taula amb la seva botifarra negra, ceba i talls de cansalada. Una recepta molt més contundent que la que presentes.
ResponEliminaAra ... la becaina posterior era de les que marcava època.
Jo no canviaria el pernil pel salmó, tal i com l'has fet ja està perfecta. Felicitats senyor pagès :)
ResponEliminaEstàs fet un autèntic pagés! a mi les maduixes no m'han tornat a sortir...snif...
ResponEliminamentre no tinguin la cella negra...són boníssimes.
ResponEliminaMentrestant vaig pensant amb arrós sec.....
Quan llegeixo les teves històries agrícoles et veig com el Gran Autarca que ens alliberarà a tots de les ineficiències i injustícies del mercat global: la solució és l'autoabastiment. Integració vertical del procés alimentari.
ResponEliminaLeb, aka Joan Palom! ;-)
No vegis com us cuideu. Ha de fer il·lu cuinar i menjar-se aliments de collita pròpia. A mi m'abasteix el caprabo, no dono per a més!
ResponEliminaNo són bones, són boníssimes, però el que més bon gust té és l'orgull i la il·lusió !
ResponEliminaHa faltat la foto del plat montat, és molt atractiu, acolorit, espectacular, bla, bla, bla....
Som com Júpiter que ens encruspim les nostres criatures.
Eulàlia, aquesta amanida és senzilla, i a més admet tota classe de variants. Em penso que si s'animeu a fer-la us agradarà a totes :)
ResponEliminaÒscar, les faves de ta mare deuen estar boníssimes. Ara que caldrà vigilar amb el colesterol!
ResponEliminaClídice, dir-me pagès a mi és un insult per als pagesos de veritat, ai :)
ResponEliminaAris, doncs jo em pensava que això de les maduixes no tenia massa dificultat. Caldrà afegir-les a la llista de vegetals que no plantaré mai :)
ResponEliminaGarbí, de moment no hi ha cella negra a la vista :)
ResponEliminaTirant, em sembla que d'autàrquic i autosuficient només tinc la lletra "a" del meu nom. Simplement, pretenc viure al camp sense fer massa destrosses... i de vegades ho aconsegueixo :)
ResponEliminaXeXu, tampoc et pensis, el que passa és que jo tinc tan poca idea de vegetals que, a la que me'n surt algun, em sento el rei de l'univers, haw, haw!
ResponEliminaCarme J, necessites una correcció! A més de les faves, t'has menjat un planeta sencer com Saturn, haw, haw!
ResponEliminaQuina vergonya. Si Pitàgores aixequés el cap...
ResponEliminaAings, demano perdó humilment! M'he fet un embolic amb planetes, déus, fills.. . .i faves. Ës que eren tan bones que fan embogir!!
ResponEliminajo també em quedo amb la recepta amb pernil...
ResponEliminaHola! Arribo al teu bloc rebotada des de qualsevol altre punt de la catosfera... Molt de gust!
ResponEliminaCarai amb les faves! El resultat de l'amanida sona la mar de bé. I quina gràcia, Dosrius! Hi he viscut algunes petites aventures, en aquest poblet perdut entre el Vallès Oriental i el Maresme...
Seguiré per aquí, si tot va bé!