13 de maig del 2011

A LA LYKKE LI LI AGRADEN ELS CANVIS

A la Lykke Li li agraden els canvis, i a mi no m’ha acabat d’agradar el seu darrer disc Wounded Rhymes, excessivament diferent de l’anterior –vegis el post Merrie Melodies 22. El pas del techno-pop inicial al pop amb arrels ètniques, pinzellades jazz i predomini de la veu sobre la resta no li ha quedat malament, però no és el que m’esperava.

Un bon exemple dels camins per on ara transita la Lykke Li és l’impecable I Follow Rivers; i atenció a l’esplèndid vídeo que l’acompanya.

18 comentaris:

  1. Em sembla que aquest és el primer cop que inicio els comentaris al meu propi bloc, però vull veure si finalment també això funciona, ara que he aconseguit publicar el post del dia ni que sigui a la nit. Oh tempora oh mores i tot això que se sol dir en aquests casos, cagon el blogger!

    ResponElimina
  2. Estem d'acord. El video és bo. La cançó no està gens malament. No conec els antecedents dels quals parles. Els haurem d'escoltar. Ja em va bé que em presentis coses noves per a mi! Gràcies!

    ResponElimina
  3. No et preocupis, Leb, tenim tot el cap de setmana per escoltar-lo i jutjar-lo. A mi m'ha agradat!

    ResponElimina
  4. A mi també m'agrada descobrir la música que proposes Leblansky. M'ha agradat tant la cançó com el video, molt senzill però aconsegueix un efecte inquietant terrible. Aniré a veure el Merrie Melodies 22 a veure què tal sonava en l'anterior disc. Gràcies!

    ResponElimina
  5. Vinc el Merrie 22...la resta del disc no sé com deu ser, però personalment m'agrada més aquesta. Té un so més tancat i la cançó és més fosca i melancòlica...a mi em va més aquest estil que el de l'altre :)

    ResponElimina
  6. El video impressionant! I la Lykke Li, molt diferent de l'anterior.
    Encara que fos les escollides com una de les millors de l'any 2009, pel molt estimat i mai ben ponderat crític musical Leb Lansky, quan l'escolto tot i que m'agrada, li segueixo sentint veu de figa tova!
    He dit i no me'n penedeixo gens (valgui la traducció barata!

    ResponElimina
  7. Pel que veig has fet santament publicant de nit, mentre el becari patós de Blogger dormia i no va fer de les seves. Jo encara no m'he refet del disgust de veure deaparèixer cinc comentaris... he aconseguit crear un blog realment minoritari, però amb l'ajuda del Blogger arriba a la categoria de minúscul.

    ResponElimina
  8. Tu i la música feu bona parella. I els vídeos del youtube també sigui dit de pas.

    ResponElimina
  9. quin video més xulo! a mi la cançó també m'ha agradat, encara que la de dance dance és més rodona, més més.. :)

    ResponElimina
  10. Tirant, sempre és un pas endavant el fet de substituir el Ninobravo per la Lykke Li, haw, haw!

    ResponElimina
  11. Aris, el dia que la Lykke Li o altres musics com ella -independents, alternatius, poc comercials...- surtin a l'Eurovision, en posaré l'antena de tv a casa.

    ResponElimina
  12. Apanona, gràcies per participar en els comentaris. A la Lykke Li se li ha de reconéixer que, amb un estil o l'altre, la seua música és molt elegant.

    ResponElimina
  13. Estimada Carme J, em sembla recordar que, del 99 per cent de les músiques que escolto (escoltem), tu dius que elles tenen veu de figa tova. Mira que n'ets de figa tova, haw, haw!

    ResponElimina
  14. Lluís, l'apagada del Blogger és una tocada de nassos, però si a més et perd els comentaris, la tocada ja baixa fins als collons, ai!

    ResponElimina
  15. Eduard, em fa feliç que la música que penjo al merrie melodies et serveixi de descoberta :)

    ResponElimina
  16. Lolita, jo encara diria més: més, més :)

    ResponElimina