25 de gener del 2011

SINONÍMIA I XENOFÒBIA

La meua amiga Anna em reenvia un email que porta per títol Lo último de los rumanos. Normalment, aquests correus ni me’ls miro: solen ser powerpoints cutres –quan no fatxes- dignes d’aparèixer a La Atalaya o al Muy interesante.
Però aquest em va captar l’atenció pel títol. En llegir-lo, em vaig enrabiar, no pel contingut, sinó per la identificació que fa entre romanès i lladre, i que continua amb l’ètnia gitana.
Copio el fragment inicial i el final del missatge –una arenga al més pur estil populista i pèssimament redactada-, mantenint la tipografia i el color:

“Estos rumanos, les van a abrir los ojos a los gitanos... Se las inventan todas..... si aún no se les había ocurrido, ahora ya le han dado la idea a los "artistas".....(De aplicacióna todos los centros comerciales y supermercados)
No se os ocurra dejar nada en las taquillas que hay en las entradas a Eroski, Carrefour, Mercadona, Consum etc. Hay varios "artistas" que se dedican a meter una moneda en la taquilla, cerrarla y llevarse la llave.
Hacen una copia volviendo otra vez a la taquilla, dejando la original en la cerradura para recoger su moneda y se dedican a esperar. Cuando alguien deposita bolsas de otra tienda o cualquier otra cosa que lleven en la misma taquilla y se meten al Centro a comprar........ ya os imagináis lo que pasa después....
¡¡¡MUCHO cuidado, que al ser una practica tan fácil lo harán en cualquier taquilla pública!!!
DIFÚNDELO. NOS INTERESA A TODOS.”

Deia el segon Wittgenstein –el de les Investigacions filosòfiques- que no hem de preguntar-nos pel significat, sinó per l’ús. Així, quan cerquem al diccionari la paraula Romanès trobarem Ciutadà de Romania, però l’ús que en aquell email se li dona és el de lladre. I això en començar a llegir el text passa desapercebut, i a mesura que avancem en la lectura, s’acaba normalitzant, preocupats com ens sentim per la possibilitat que ens robin quan anem al super.
És el que li va passar a la meua amiga Anna: quan li vaig comentar la pudor xenòfoba que feia el missatge, ella es va lamentar, però em va dir que ni se’n havia adonat, perquè el que li havia captat l’atenció era el tema dels robatoris.
És el que pretenia l’artífex del text: amb l’excusa del robatori, colar un missatge de clar contingut xenòfob, en aquest cas contra els romanesos i els gitanos.
Tremolo en imaginar-me un email de títol similar a aquest, però amb petits canvis:
-Lo último de los franceses
-Lo último de los moros
-Lo último de los sudacas
-Lo último de los negros
-Lo último de los catalanes
-Lo último de...
Com a antídot, res millor que aquesta enganxina virtual que corre pel ciberespai, i que li dedico a l'autor del missatge:

40 comentaris:

  1. M'he quedat de pedra: fa justament 24 hores que he sentit explicar la història de les taquilles de l'Eroski: "una amiga meva va anar a l'Eroski...". M'ho explica una mare de l'escola, i implícitament em diu que vagi amb compte. A l'aula hi ha cinc nenes i nens romanesos... de 7 anys. De manera que imprimiré la pegatina.

    ResponElimina
  2. Sempre és jugar amb la por a l'altre per a tapar-se les pròpies vergonyes.

    ResponElimina
  3. Això es un hoax
    http://ihatehoaxes.blogspot.com/

    ResponElimina
  4. Un clàssic, el mal és que la gent, la bona gent, la que no té massa temps per rumiar, acaba caient en aquest parany del llenguatge. Sempre que rebo un d'aquests correus els contesto que perquè no m'envien "Lo último de los ...", una mica com has fet tu, perque se n'adonin que poca-vergonya i nacionalitat no van plegades. Però bé, sembla que és picar en ferro fred, sempre té més força allò negatiu, morbós o que ens permeti linxar a algú per tal de conjurar aquesta suposada "mala sort" en què ens han fet creure.

    ResponElimina
  5. A la feina vam comentar sobre el creixent nombre de comentaris xenòfobs que s'han colat en les converses als dinars de sobretaula d'aquestes festes nadalenques. Una companya de feina em va enviar un email d'aquests parlant dels immigrants -aquest es concentrava en el col·lectiu marroquí-.
    Lluïa frases com aquesta:
    "hay muchísimo fraude y muchísima picaresca por parte de muchos inmigrantes a la hora de abusar y saquear los servicios sociales públicos."
    A partir d'aquí era una perla de falsetats evidents i està clar quina mena de persona havia escrit allò. Com a mínim militava a PxC.
    Doncs la reacció de la companya va ser una mica com la teva amiga Eva, va pensar en mi perquè joja havia manifestat la meva indignació, però ella no n'havia fet cap lectura crítica, li donava el benefici del dubte...

    Parlant de Hoaxes -o llegendes urbanes- d'aquesta mena... Us arribat aquella del cotxet de nen subvencionat per l'ajuntament? És una perla...

    ResponElimina
  6. Fa un parell d'anys que, un cop per setmana, la Lucia ve a fer una repassada al pis. Té vintitants i és romanesa, casada amb un romanès. Força càndida, l'única pega que li trobo és la seva inusitada capacitat per canviar l'ordre dels llibres. Fa un any que té una còpia de les claus de casa i, si no hi som, ella entra, fa , i se'n va; una confiança plena que s'ha merescut.
    El que resulta escruixidor és el relat de la seva emigració, plena d'estafes i d'abandonaments, o les condicions de vida al seu país devastat.
    La Lucia és romanesa i li hem entregat les claus de casa.

    ResponElimina
  7. I perquè no traspuen més històries com la teva, Girbén?

    ResponElimina
  8. El més còmic de tota aquesta història és que fa uns anys -no massa-, enlloc de romanesos eren andalusos, murcians o gallecs els protagonistes de les rondalles populars sobre manguis, xorissos i roba-carteres.

    ResponElimina
  9. Ara m'ha vingut al cap un "hoax" d'aquells d'abans, d'abans que existís Internet, i, de fet, d'abans de gairebé tot. En el món rural on em vaig criar era corrent explicar la història d'un pobre (segons com era unA pobrA) que cada any venia al poble a demanar, ja l'esperàvem tots al pobre, fins que un any no va venir i algú (sempre hi ha algú) que va baixar a Barcelona, va saber (vaja, que es devia posar al capdamunt de la Diagonal a demanar pel pobre i així fins que va ensopegar qui n'hi fes cinc cèntims) que el pobre havia mort i resulta que tenia no sé quants pisos a Barcelona, era riquíssim i la seva família no sabia que, quan se n'anava de viatge, era per fer el pobre. Una altra versió, més dickensiana si voleu, és que el susdit, el pobre vaja, era trobat en un marge de la carretera, garratibat de fred, i quan l'anaven a endreçar per donar-li cristiana sepultura, trobaven que duia tota la roba farcida de bitllets cosits.

    Podríem rastrejar la història arreu del món i veure que el mal sempre va amb la bèstia. Ah! Eulàlia, les claus de casa meva les té la Gabriela, i s'ha acostumat a dir que és hongaresa per estalviar-se la malfiança de les persones.

    ResponElimina
  10. Jo des que vaig descobrir que un dels millors professors que mai he tingut era d'un llogarret inhòspit de la regió meridional del meu país, em vaig vacunar contra qualsevol temptació xenòfoba... ;-)

    ResponElimina
  11. Lluís, una cosa més o menys com la que dius, la vaig intentar dir jo a Riell... d'això també ens n'oblidem...

    Clidi, el pobre deuria tenir la síndrome de diogenes, especialment en a versió dickensiana. El que fa la Gabriela crec que en diuen intel·ligencia emocional. Estaria bé recollir històries positives certes per contrarrestar els hoaxes...

    ResponElimina
  12. Sort que tinc per costum llençar els pps, a la paperera abans de llegir-los...ja n'he rebut tants que desconfio de la veracitat i del tò alarmista de la majoria d'ells.
    A sobre, no entenc qui els pot fer circular, quan tenen aquest contingut tan xenòfob...és que la gent no té criteri per pensar el què està reenviant?

    Quina poca memòria hi ha en aquest país, que hem oblidat que tantes famílies a la dècada dels 60 havien d'emigrar a Alemanya a treballar. I vès que no es repeteixi la història...

    Quina vergonya!

    ResponElimina
  13. Maleta: no seria gaire estrany que algun dia proper els espanyols haguem de tornar a marxar. La veritat és que no ens aniria gens malament per refrescar la memòria. Si algú té curiositat, pot buscar què deien els alemanys respecte dels espanyols emigrats: que eren sorollosos i lladres i ganduls, bàsicament. A algú li diu res?

    ResponElimina
  14. Amén. Però no me'n puc estar de dir que *pegatina m'ha fet mal a la vista. Adhesiu, si us plau, adhesiu, que prou que ens la trepitgen ja.

    Mira, un que és intolerant amb la llengua ...

    ResponElimina
  15. Fa unes setmanetes que em van explicar el "nou truc" dels súpers però, això sí, sense citar l'origen dels lladregots.

    Potser és massa de lloc comú però sospito que quan la crisi colpeja amb més força, més beligerant es torna moltíssima gent (directa o subliminalment) contra els més debils.

    ResponElimina
  16. La veritat és que tens raó. El contingut del missatge és tan preocupant que oblidem l'inici, però el nostre cervell no ho fa, i la relació es queda gravada. És un tema que ens resulta desagradable i perillós, i sens dubte ho explicarem a algú, i quan ho fem, sense saber d'on ens ve, direm que ho fan els romanesos. Fa ràbia aquesta manipulació!

    ResponElimina
  17. Un cop, estavem una colla de persones en una fira parlant i va sortir el tema dels romanesos. Ens varem desofegar tots alli, que si lladres, que si venen aprofitarse. Un dels nois no deia res, quan varem acabar, ens va explicar que estava casada amb una romanesa. Aleshores tots varem canviar la nostra versió, bé, no tots els romanesos son lladres, segur que la teva dona no, etc.
    Per cert, Leb, vas arribar a coneixer a la porfesora Rahola? estava casada amb un Romanés...

    ResponElimina
  18. Lluís, aquestes "notícies" corren per tot arreu, i sempre n'hi ha una de nova per substituir a la que ja porta alguns dies en marxa. D'això se'n diu intoxicació, per exemple...

    ResponElimina
  19. Alyebard, tu ho has sabut dir millor que jo i amb només unes quantes paraules: és facil aprofitar-se'n de la por dels altres.

    ResponElimina
  20. Aris, gràcies per la definició: jo deia "llegendes urbanes", però això d'hoax no ho havia sentit mai. Ara ja sé què vol dir.

    ResponElimina
  21. Clídice, ja tens raó, ja en definir-ho com un parany. I és tan fàcil de caure en ell...

    ResponElimina
  22. Galderich, els meus amics i jo t'estarem esperant demà a la sortida de la feina. Per si de cas, treu-te les ulleres, haw, haw!

    ResponElimina
  23. Eulàlia, a mi també em passa que darrerament sento per tot arreu comentaris xenòfobs, i curiosament, molts venen també de boca de gent d'esquerres i progresista. Què ens està passant, que els llums se'ns estan apagant i no som capáços de pensar?

    ResponElimina
  24. Girbén, el que expliques és molt freqüent: els immigrants que coneixem són bons i mereixen tenir feina i papers, però no som capaços de veure més enllà: el conjunt segueix sent intrínsecament dolent, pel que sembla. Es veu que això de la lògica ens costa, ai!

    ResponElimina
  25. Lluís, els catalans també som ara mateix diana involuntària de xenòfobs i heteròfobs.

    ResponElimina
  26. Carme de la maleta, el que passa és que aquests tipus de missatges venen amb un embolcall pensat per que ens els empassem sense ni adonar-nos. I és tan fàcil caure en el parany...

    ResponElimina
  27. Joan, ara mateix ho canvio, gràcies per avisar-me. La llàstima és que, com no puc entrar -coses de la feina- fins ben tard, no ho he pogut corregir abans.

    ResponElimina
  28. Òscar, jo fins i tot dubto que aquesta estratègia sigui certa, o al menys, tan comuna com aquí se'ns vol fer creure. I evidentment, si fos així, no veig per quins motius els cacos de la terra no l'haurien de posar també en pràctica.

    ResponElimina
  29. XeXu, com tu dius, és una manipulació en que solem caure, i com sovint passa, sempre acaben pagant els més febles.

    ResponElimina
  30. Aris, la Ragolta (segur que et referies a ella, i no a la Pilar Rahola) va arribar a ser dire meua durant alguns anys. Vaig conéixer al seu marit, que era una persona molt culta, i gran erudit en tot allò relacionat amb Dante.

    ResponElimina
  31. N'hi ha molts imbècils, si, i són molt però que molt imbècils !!!

    ResponElimina
  32. Ei, Tirant, que m'havia descuidat de respondre't! No sé a qui et deus referir quan parles del paio aquest que era profe teu i que era del sud ;)

    ResponElimina
  33. Carme J, no sabia jo que la imbecilitat es pogués quantificar :)

    ResponElimina
  34. Si, la Ragolta...(en que estaria pensant) doncs el seu marit era Romanés

    ResponElimina
  35. Això és com allò del Bertold Brecht (primer es van emportar als comunistes...), que és una altra manera de dir "soy puta" (carai, així escrit sona fort!). Els diferents sempre són els altres, esclar!

    ResponElimina
  36. Bé, sembla ser que no és de Bertold Brecht, sinó d'un pastor protestant empresonat pels nazis anomenat Martin Niemöller.

    Aprofito i ho copio sencer, com a antídot contra els prejudicis (que jo també en tinc i miro de neutralitzar-los) i la indiferència (que també):

    Primer es van emportar els comunistes
    però a mi no em va importar
    perquè jo no n'era.

    De seguida es van endur uns obrers
    però a mi no em va importar
    perquè jo tampoc n'era.

    Després van detenir els sindicalistes
    però a mi no em va importar
    perquè jo no sóc sindicalista.

    Després van apresar a uns capellans
    però com que jo no sóc religiós
    tampoc em va importar.

    Ara se m'emporten a mi
    però ja és massa tard.

    ResponElimina
  37. Gemma Sara, jo també em pensava que el poema era d'en Bretch, gràcies per la informació, i sobretot, per transcriure el poema. És per posar-lo -igual ho acabo fent- al lateral del bloc.

    ResponElimina