


-És de la Carme de la maleta! Per fi m’ha arribat! –m’explicava, emocionada.
Resulta que la Carme Jordán va estar comentant en diversos blocs amb la Carme Sala -aka Carme de la maleta- sobre originals i esborranys, i entre comentari i comentari, la Sala li va dir a la Jordán que li enviaria un dibuix. La Jordán flipava quan m’ho va explicar. I va flipar encara més en veure el paquet: fins i tot les indicacions sobre com i per on obrir-lo eren dignes de conservar.
-Però l’hauràs d’obrir, no? –pressionava jo, veient que la Carme Jordán només feia que mirar-se el paquet que li havia enviat la Carme Sala.
-És que és tan xulo... –deia la Jordán.
Però si, el va obrir, i a dintre, oh, encara una altra xulada: la carpeta protectora, que venia decorada i amb dedicatòria. Amb molta cura per que no es fes res malbé, que volia conservar-ho tot, la Carme Jordan va aconseguir per fi arribar al final, o sigui, a la il·lustració de la Carme Sala que és la que es reprodueix aquí.
La Jordan em va demanar si podia fer un post parlant del dibuix de la Sala, i jo vaig acceptar encantat.
-Però ves amb molta cura amb el dibuix, i no facis malbé la carpeta, i el sobre on venia tampoc, i això i allò i també allò altre–m’avisava.
I jo, amb molta delicadesa, ho he escanejat tot i ara ho penjo al post.
És bonic, eh?
Es nota que estan cuidats tots els detalls, quin tros de regal, fet amb molt d'afecte, ja es veu.
ResponEliminaBon treball! La Carme Jordan està molt contenta!
ResponEliminaMoltes gràcies, Carme de la maleta... gràcies,Leb!
Jo ho guardaria tot amb molta cura, em sembla un present magnífic!
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEi! No es mereixen!
ResponEliminaQue poc m'imaginava jo, que aquesta maleta de cartró (que en realitat, és la protecció del dibuix) i el seu corresponent sobre, arribéssin a popularitzar-se així!
I està clar que, la satisfacció del detallista arriba a les seves cotes més altes, quan se li aplaudeixen els detalls.
Carme no en tenia cap dubte que ho apreciaries...i que a en Leb no li passsaria per alt. Quin parell aquests dos!
Petons, guapos :-)
Ha, ha... jo no hagués arribat a casa amb un paquet així sense obrir!
ResponEliminaA correus mateix l'hagués obert... sóc impacient, i més si des de fora em provoquen amb indicacions espectaculars!
Galde, comparteixo impaciències amb tu, per això té més mèrit no haver-lo obert, bàsicament perquè no tenia eines adequades i no volia fer malbé res.
ResponEliminaQuina felicitació - i embolcall - més xulos! És que la Carme de la maleta és una autèntica artista!
ResponEliminaPreciós regal, des de la closca al rovell! A mi també m'hagués costat obrir-lo...
ResponEliminaQuin regal més fantàstic! És absolutament complet!
ResponEliminaGràcies per compartir-lo amb la resta, Carme J. i Leb!
Gràcies per provicar aixòi, Carme S.!
Caram, l'embolcall és tot un altre regal!
ResponEliminaUn Hurray! per les Carmes. Hip, Hip, Hurray!
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaJo de la meva maleta guardo el sobre i la nota amb els calendaris que ens varem intercanviar.
ResponEliminaSon bonisims la carpeta i els dibuixos
Saps? per un moment pensava que dins hi hauria "Pesadilla antes de navidad"...:)
Què bo Aris, la veritat és que "lo nostre" va sorgir del seu post d'esborranys i del teu amb la Pesadilla. Ha, ha!
ResponEliminaSí que és bonic!!
ResponEliminaSí Aris! Amb la Carme ens vem "entendre" a través del teu bloc!
ResponEliminaQue bonica és la catosfera! i que poc virtual que s'està tornant :-)
M'agrada!
Gràcies a tothom pels cumpliments...
se'm gira feina si vull cumplir amb tots, però segur que valdrà la pena.
"Es el principi d'una gran amistat" no diuen això a Casablanca, al final de la película, el Bogart?
ResponEliminaXeXu, aquesta Carme de la maleta és una artista completa!
ResponElimina(I m'ha sortit un rodolí :)
Carme J, ha estat un plaer ;)
ResponEliminaClídice, és el que ha fet la Carme J: guardar-ho tot, fins i tot el sobre exterior!
ResponEliminaCarme de la maleta, això de poder veure de primera mà el regal que li has enviat a la Carme J, ha estat un privilegi :)
ResponEliminaGalderich, la Carme J estava tan encantada amb l'embolcall que ni s'atrebvia a obrir-lo, haw, haw!
ResponEliminaLlum, tens raó: aquesta noia és creativitat pura. Caldrà convencer-la per que vingui a la propera trobada blocaire!
ResponEliminaSM; els embolcalls són part important -ei, si són bonics i treballats, és clar- de tot regal.
ResponEliminaTirant, efectivament és un regal complet :)
ResponEliminaJoan, és un regal on tot s'aprofita :)
ResponEliminaAlyebard: hip, hip, hurra!
ResponEliminaAris, aquestes són les coses que tenen valor :)
ResponEliminaGemma Sara, benvinguda/ benvingudes al bloc!
ResponElimina