LES ESTRAFOLÀRIES TEORIES DEL PROFESSOR LLUÍS BOSCH (2)

La primera fotografia és testimoni d'una visita al Papa Pius XII en que participaren un grup de científics cristians. Al centre hi ha el Papa i l'astrònom Harlow Shapley, mentre que Lluís Bosch és el primer per l'esquerre.

La següent imatge és posterior, i mostra a Bosch -ja amb ulleres- i a mossèn Lemaître quan encara mantenien vincles amistosos.

Totes dues fotografies estan fetes abans que Bosch fes pública la seua teoria de la Multimortalitat.

II. LA TEORIA DE LA MULTIMORTALITAT I LA LLEI DE L’EQUIVALÈNCIA VITAL
La idea que l’univers era el perfecte Perpetuum Mobile li obrí al professor Bosch diverses portes filosòfiques que començà a explorar deixant cada cop més de banda la ciència i abraçant la pura especulació metafísica.
Els seus ferms principis cristians aviat trontollaren. De poc li van servir les advertències que un dels seus col·legues més apreciats, el cosmòleg i sacerdot belga Georges Lemaître, li va fer pregant-li que deixés les darreres recerques escomeses.
No queda clar si fou Bosch qui progressivament es va anar allunyant de la comunitat científica o, per contra, foren els mateixos científics qui, escandalitzats per les estranyes tesis que Bosch començava a explicar-los, van acabar fent-li el buit. Però el cert és que ell no s’aturà i, pagant-s’ho de la seua pròpia butxaca, va editar l’opuscle El cicle còsmic de la vida.
Intentaré explicar, encara que no he acabar d’entendre-les del tot, les tesis que el professor Bosch va exposar en aquesta obra:
El punt de partida es la negació de la immortalitat, i també de la reencarnació. La mort és inevitable, doncs no som més que matèria en permanent estat de transformació.
Però donat que l’Univers es destrueix i es recrea contínuament seguint unes pautes infinitament idèntiques, la vida humana està condemnada a desaparèixer i reaparèixer eternament, i d’aquesta manera, cada cent mil milions d’anys –que és el període que el professor Bosch considerava que durava un cicle Big Bang-Big Crunch complet- tots nosaltres tornarem a la vida.
Però serem realment nosaltres? Seguint el camí marcat pels protofilòsofs i, en especial, les reflexions d’Heràclit d’Efes, Bosch arriba a la seua Llei de l’equivalència vital, on recolzant-se en fórmules matemàtiques recupera la idea que Ningú no es pot banyar dos cops al mateix riu, doncs som i no som: som els mateixos que fa cent mil milions d’anys, però no ho som, ja que prèviament hem mort i no hi ha hagut reencarnació ni resurrecció. No hem de parlar per tant de vida eterna, sinó més aviat de multimortalitat.
[demà: la trista fi d’un home savi]