31 de gener de 2011

ELS NOVÍSSIMS BLOCAIRES

En Girbén i la Rita tanquen els seus respectius blocs, i a tots aquells que els seguíem ens sap greu. Però ja se sap, són coses de l’evolució.
Com també ho són l’aparició de nouvinguts al món blocaire, que tot just porten uns quants mesos de vida –i algun, ni això- i ja comencen a sortir en alguns blocrolls, i hom se’ls visita i descobreix que val al pena seguir-los. Aquests són alguns:
UN RELAT AL DIA: 365 RELATS A L’ANY
Subtitulat com Un repte personal, la seua autora Lale Mur s’ha proposat el que explica al seu títol, i ho porta fent des de l’1 d’octubre del 2010.
Tot i el que pugui semblar, els seus posts no són estrictament literaris, tot i que formalment sí; per fer-vos una idea de per on van els trets de la Lale, doneu una ullada al lateral dret del seu bloc, que és altament revelador.
Personalment, espero que en acabar els 365 relats, la Lale s’engresqui i continuï amb un nou repte anual.
TIRANT LO BLOC
Sota el pseudònim de Tirant s’amaga un economista provocador i erudit, i el seu bloc, subtitulat Abocador d’idees, pensaments, comentaris i opinions per compartir és bastant més que això. Tirant fa un ús exquisit del llenguatge en cada un dels seus posts i sap trobar l’equilibri perfecte entre sensibilitat i ironia.
Cada una de les seccions d’aquest bloc són recomanables, però posats a triar, jo em quedo amb els Microcontes i les Joies de la llengua.
I ja que parlo d’en Tirant, seria injust no citar l’altre bloc seu, Tirant lo photobloc, on l’autor ens mostra el seu imaginari fotogràfic personal.
TRUQUEM AL GEGANT DEL PI?
Pròpiament no és aquest un bloc nou, però es pot dir que des del gener ha revifat i ha agafat empenta en forma de post cada dos o tres dies. La seua autora, la Gemma Sara Glaukopolis, és una filòsofa sorgida de la ment i de la imaginació de la Gemma i la seua filla Sara, que amb 4 anys li proporciona a la mare tot un seguit de temes que sovint acaben convertint-se en posts.
Truquem al gegant del pi? és agradable de llegir, incita a la reflexió i convida a veure les coses des d’una perspectiva filosòfica i alhora casolana.
NEONOVECENTISMO
L’Eduard Ariza, acabat d’arribar com aquell que diu, ja ha omplert ell solet pàgines i pàgines de posts altament erudits per on van desfilant personatges de la categoria de Walt Whitman, Proust, Trakl o Sade.
Sense concessions a la superficialitat, Neonovecentismo és un bloc per llegir amb temps i amb atenció, que satisfarà plenament a aquells blocaires que cerquen posts d’alta densitat i qualitat.
BARCA DE BOU
Obra del meu homònim Amadeu Ros, aquest és un bloc de mar fet per un home de mar. Però no cal ser-ho per fruir dels seus posts: aprendre com és la tradicional pesca del peix blau o què és pròpiament una barca de bou és un plaer si el narrador és algú que, com l’Amadeu, ho sap perquè ho viu en primera persona.
UHF
És el segon bloc de l’Aristòfeles, el factotum d’El mercat de Sant Antoni, i té el gran valor de mostrar originals de l’autor. L’estil a mig camí entre el naïf, el fauvisme i l’escola de Marcinelle, fan d’aquest UHF una llaminadura dolceta i agradable, i que a més no embafa.
FACTOR X
La Montserrat Vilardosa, incapaç de refrenar la seua creativitat desbordant, ha fet un bloc de fotografies vivencials.
Com ella mateixa explica en el subtítol d’aquest Factor X, la idea és compartir imatges que, més enllà de l’element artístic, siguin capaces de dir alguna cosa del món i de la pròpia autora.
Si us agrada Un tel als ulls i voleu més Clídice, no podeu deixar d’entrar al Factor X: no són iguals, però tenen origen comú.
MIL DIMONIS
Aquest és el més nou de tots els novíssims: es tracta d’un bloc en defunció constant però que té la particularitat de renéixer en poc temps –dies, i de vegades hores- per tornar a capbussar-se en l’univers real i en el catosfèric, però sense deixar de banda el propi univers del bloc, fet a base de fragments de vivències, imatges, lectures, escriptures, records i malsons d’en Lluís Bosch, etern creador i enterrador de mil dimonis.

42 comentaris:

  1. Gràcies per les recomanacions. S'ha d'estar al cas de les novetats interessants, alguns ja els coneixia, però me n'has descobert d'altres. És trist que ens deixin blogaires, però els buits, per força, es van omplint. El mateix passarà amb nosaltres quan faltem. Vaja, el premi c@t al blog revelació està més que assegurat!

    ResponElimina
  2. Gràcies Amadeu, un dels blogs que esmentes ja el tinc al meu blogroll i algun ja el coneixia però hi ha d'altres que no. Estarem a l'aguait. Si em permets també us en recomano un , acabat de néixer. El blog és monogràfic : una entrevista diària. De moment pinta molt bé i a més està fet per l'Oriol Rodriguez, veí del meu poble.Avui l'entrevista és a Paco Camarasa, llibreter i comissari de BCNegra, que comença avui.
    Fa uns dies va entrevista en Salvador Macip aka Bloguejat.
    http://www.365d365e.com/entrevistes/

    ResponElimina
  3. Ui, dos em "falti" vaig a fer una ullada :)

    ResponElimina
  4. moltes gràcies Leblansky per fer-me publicitat. La veritat es que si ningú et coneix, el blog no deixa de ser un dietari d'aquells que portaven abans les nostres àvies...només amb els lectors hom té ganes de fer coses. Em fa molt de pena que desapareixin la Rita i el Girben i daltres. Em passarà a mi d'aqui un any? o d'aqui tres?

    ResponElimina
  5. Haurem de donar un cop d'ull als nous que no tenim controlats. Però com s'envien flors als "caiguts"?

    ResponElimina
  6. Igual que la Clídice, em falta capbussar-me només a un parell que descobreixo avui aquí...amb la resta coincideixo plenament amb tu.

    EL panorama canvia, constantment, i no deixa de sorprendren's.

    Sempre sap greu veure apagar-se un bloc.
    Tan de bo, en algun moment els veiem tornar-se a encendre. :-)

    ResponElimina
  7. Ep! Leb, gràcies per l'esment! Com diu l'Aris, és molt millor poder compartir els temes i, si a més, podem discutir perquè no estem d'acord, encara millor! ;-)

    Miraré els que no conec dels que anomenes.

    Gràcies!

    ResponElimina
  8. Els que no conec corro a fer-hi una ullada, uns marxen i altres arriben. Llei de vida.

    ResponElimina
  9. Gràcies per les recomanacions. N'hi ha un parell que se m´havien escapat.

    ResponElimina
  10. La novetat que m'interessa, Leb, és com han suportat les teves faveres aquests dies de fred...
    També, t'explico que he vist l'apunt fresquíssim d'un nou amic:
    http://temariimprescindible.blogspot.com/2011/01/el-meu-el-teu-el-seu.html
    Això no s'acaba... Eencén els llums!

    ResponElimina
  11. Aquest és el tema del dia, però tu t’ho prens des del punt de vista més positiu. Ja ho deia Llach: cal que neixin blocs a cada instant.

    ResponElimina
  12. Ja va be que ens anem renovant, sinò amb tantes baixes quedarem sols

    ResponElimina
  13. Recomanacions molt recomanables!
    Algunes inclús comparteixen fons de bloc.

    És bó que neixin nous blocs, però els buits no es poden tornar a omplir, resta la buidor per a sempre si el seu creador no retorna, quedant-nos el regust de no haver-lo tractat com es mereixia en vida..

    Em demano si aquest ha estat un treball de recerca molt i molt exhaustiu, o més aviat un..."Deixeu que els nens s'apropin a mi"?

    Sigui el que sigui, gràcies per la publicitat!

    ResponElimina
  14. Doncs mira, va bé que hagis escrit això per donar una nova mirada al tema, que sembla que ens agradin massa els enterros. El meu cas és una mica digne de psicòleg, però tens raó que practico la mort/ressurrecció successiva, a l'estil del Nosrossenyor. Tot sigui per experimentar. Me n'has descobert un de molt interessant i un de no tant, però com que sóc correcte no diré noms.

    ResponElimina
  15. Torno: acabo de fer un tomb per alguns dels blogs que ens proposes, i tinc dues preguntes per Tirantlobloc.
    1) Es poden deixar comentaris al teu blog?
    2) En cas que sí, ja ho dirà i llavors li deixaré.
    3) En cas que no, li faré un comentari al meu propi blog (si em torna a comentar) sobre el fet que sigui seguidor de Salvador Sostres. No m'ho podia creure.

    ResponElimina
  16. Eiii, moltes gràcies per la publicitat i les recomanacions. La veritat és que he estat pràcticament 2 anys dins la closca del meu blog i un cop surts a passejar es torna addictiu (no sé jo si podem portar aquest ritme...).

    ResponElimina
  17. Leblansky, quina sorpresa tan bonica! Moltes gràcies per parlar del meu bloc, em fa moltíssima il·lusió. M'ho passo molt bé escrivint en català o sigui que quan aconsegueixo els 365 relats, pot ser em plantejo un altre repte, com dius tu. Gràcies per recomanacions, els blocs de Clidice si que els conec, (no crec que hi hagi algú que no els conegui jeje. als altres, me'n vaig a fer-hi una ullada.

    ResponElimina
  18. Leblanxky ets molt amable. Quan m'has dit que parlaries del "novisimos" no t'he entés perquè així es diu l'últim grup poètic del castella i he pensat que els hi feies referència a ells, no als novísimos dels blogs. Gràcies.

    ResponElimina
  19. Doncs jo no sé com fer-ho per veure -i comentar- a tots els blocs que valdria la pena fer-ho. És dir, sí que sabria com fer-ho: no fent res més en tot el dia; però és una sortida que tampoc m'acaba de fer el pes. I tot i així, em sembla que he desenvolupat una addicció que no sabria dir ben bé si és a l'ordinador o a Internet.

    ResponElimina
  20. uns venen i d'altres se'n van, les coses funcionen així...
    moltes gràcies per les recomanacions!!

    ResponElimina
  21. Lluís Bosch, pots deixar tots els comentaris que vulguis! Sóc seguridor del bloc del Sostres, miro Intereconomia, ric amb les conferències de la Camats i considero l'Aznar un aliat dels independentistes de tota la vida com jo!

    ResponElimina
  22. Xexu, aixòdels blocs té un punt d'adicció: suposo que aquesta és la principal causa de la desaparició de blocs,que qui més qui menys va amb el temps tan just que finalment és el bloc qui acaba tancant. Però afortunadament, sovint es reactiven.

    ResponElimina
  23. Llum, gràcies per la recomanació. Francament bo, aquest bloc!

    ResponElimina
  24. Clídice, ja és estrany que a tu se t'en passi per alt algun :)

    ResponElimina
  25. Aris, amb les ganes i la bona voluntat que tu li poses a tot el que fas,dubto que tanquis d'aquí a un any. Ara, d'aquí a tres anys, no sé jo què quedarà de tota la blogosfera. Evolució, amic meu,evolució, haw, haw!

    ResponElimina
  26. Joan, vull pensar que els propietaris dels blocs caiguts, com tu els anomenes,encara llegeixen els comentaris que els arriben. o sigui que les flors els hi podem lleçar allà, I supose:)

    ResponElimina
  27. Carme de la maleta, estic convençut que més d'un bloc tancat es reobrirà aviat: és massa llaminer per deixar-ho estar per sempre, haw, haw!

    ResponElimina
  28. Tirant,ja saps que és un plaer recomanar-te, tant com llegir-te :)

    ResponElimina
  29. Alyebard, jo encara diria més: eppur si muove, haw, haw!

    ResponElimina
  30. SM, fins i tot a un expert navegant de la blocosfera com tu de tant en tant se li por escapar algun bloc :)

    ResponElimina
  31. Girbén,el meu favar, que és tan nou com els blocs citats avui, està resistint, però a base d'arrastrar-se i entortolligar-se. Suposo que tirarà endavant, i podrem provar les faves cap a l'abril.
    I sí, cal tenir elsllums ben encesos. Gràcies per la recomanació!

    ResponElimina
  32. Allau, jo simpre positifo, nunca negatifo, haw, haw!

    ResponElimina
  33. Garbí, no cal patir per temor a quedar-nos sols,que la blocosfera està superpoblada :)

    ResponElimina
  34. Carme J, no m'havia plantejat mai que tingués una vena profètica o mesiànica, però no em desagrada :)

    ResponElimina
  35. Lluís, ja em deleixo i espero amb impaciència la teua entrada al bloc d'en Tirant :)

    ResponElimina
  36. Gemma Sara, jo també crec que els blocs són altament adictius: un cop que hom s'hi posa, costa de deixar-ho... per sort :)

    ResponElimina
  37. Lale,365 posts més? Això és una promesa? Visca!!!

    ResponElimina
  38. Eduard, el títol del meu post estava inspirat en els novísimos literaris, o sigui que no vas desencaminat:)

    ResponElimina
  39. Brian, a mi em passa com a tu, que no tinc mai prou temps per navegar per tots els blocs que voldria, i menys per respondre. Per sort, he aprés del títol del teu bloc: cal anar fent, sense presses :)

    ResponElimina
  40. Maria,i encara seria millor si no marxés ningú :)

    ResponElimina
  41. Gràcies, molt bona feina, molt, ens convé saber qui obre!

    ResponElimina
  42. Uff, amb tantes bones recomanacions, els que ja estem seguint i els que anem descobrint... no hi ha temps de quedar bé amb tothom!

    ResponElimina