ELS NOVÍSSIMS BLOCAIRES

En Girbén i la Rita tanquen els seus respectius blocs, i a tots aquells que els seguíem ens sap greu. Però ja se sap, són coses de l’evolució.
Com també ho són l’aparició de nouvinguts al món blocaire, que tot just porten uns quants mesos de vida –i algun, ni això- i ja comencen a sortir en alguns blocrolls, i hom se’ls visita i descobreix que val al pena seguir-los. Aquests són alguns:
UN RELAT AL DIA: 365 RELATS A L’ANY
Subtitulat com Un repte personal, la seua autora Lale Mur s’ha proposat el que explica al seu títol, i ho porta fent des de l’1 d’octubre del 2010.
Tot i el que pugui semblar, els seus posts no són estrictament literaris, tot i que formalment sí; per fer-vos una idea de per on van els trets de la Lale, doneu una ullada al lateral dret del seu bloc, que és altament revelador.
Personalment, espero que en acabar els 365 relats, la Lale s’engresqui i continuï amb un nou repte anual.
TIRANT LO BLOC
Sota el pseudònim de Tirant s’amaga un economista provocador i erudit, i el seu bloc, subtitulat Abocador d’idees, pensaments, comentaris i opinions per compartir és bastant més que això. Tirant fa un ús exquisit del llenguatge en cada un dels seus posts i sap trobar l’equilibri perfecte entre sensibilitat i ironia.
Cada una de les seccions d’aquest bloc són recomanables, però posats a triar, jo em quedo amb els Microcontes i les Joies de la llengua.
I ja que parlo d’en Tirant, seria injust no citar l’altre bloc seu, Tirant lo photobloc, on l’autor ens mostra el seu imaginari fotogràfic personal.
TRUQUEM AL GEGANT DEL PI?
Pròpiament no és aquest un bloc nou, però es pot dir que des del gener ha revifat i ha agafat empenta en forma de post cada dos o tres dies. La seua autora, la Gemma Sara Glaukopolis, és una filòsofa sorgida de la ment i de la imaginació de la Gemma i la seua filla Sara, que amb 4 anys li proporciona a la mare tot un seguit de temes que sovint acaben convertint-se en posts.
Truquem al gegant del pi? és agradable de llegir, incita a la reflexió i convida a veure les coses des d’una perspectiva filosòfica i alhora casolana.
NEONOVECENTISMO
L’Eduard Ariza, acabat d’arribar com aquell que diu, ja ha omplert ell solet pàgines i pàgines de posts altament erudits per on van desfilant personatges de la categoria de Walt Whitman, Proust, Trakl o Sade.
Sense concessions a la superficialitat, Neonovecentismo és un bloc per llegir amb temps i amb atenció, que satisfarà plenament a aquells blocaires que cerquen posts d’alta densitat i qualitat.
BARCA DE BOU
Obra del meu homònim Amadeu Ros, aquest és un bloc de mar fet per un home de mar. Però no cal ser-ho per fruir dels seus posts: aprendre com és la tradicional pesca del peix blau o què és pròpiament una barca de bou és un plaer si el narrador és algú que, com l’Amadeu, ho sap perquè ho viu en primera persona.
UHF
És el segon bloc de l’Aristòfeles, el factotum d’El mercat de Sant Antoni, i té el gran valor de mostrar originals de l’autor. L’estil a mig camí entre el naïf, el fauvisme i l’escola de Marcinelle, fan d’aquest UHF una llaminadura dolceta i agradable, i que a més no embafa.
FACTOR X
La Montserrat Vilardosa, incapaç de refrenar la seua creativitat desbordant, ha fet un bloc de fotografies vivencials.
Com ella mateixa explica en el subtítol d’aquest Factor X, la idea és compartir imatges que, més enllà de l’element artístic, siguin capaces de dir alguna cosa del món i de la pròpia autora.
Si us agrada Un tel als ulls i voleu més Clídice, no podeu deixar d’entrar al Factor X: no són iguals, però tenen origen comú.
MIL DIMONIS
Aquest és el més nou de tots els novíssims: es tracta d’un bloc en defunció constant però que té la particularitat de renéixer en poc temps –dies, i de vegades hores- per tornar a capbussar-se en l’univers real i en el catosfèric, però sense deixar de banda el propi univers del bloc, fet a base de fragments de vivències, imatges, lectures, escriptures, records i malsons d’en Lluís Bosch, etern creador i enterrador de mil dimonis.