GALDERICH CONTRA LEBLANSKY: CRÒNICA D'UNA DERROTA INESPERADA

Quan en Galderich em va proposar aquesta juguesca, no em vaig poder negar a acceptar-la: la temptació era massa gran, i guanyar semblava fàcil, gairebé segur.
L’anunci el va fer públic davant d’uns quants companys de feina, que se l’escoltaven encuriosits.
-Leblansky, qui arribi primer als 100 seguidors, guanya una paella! Segur que perdré jo –va afegir en Galderich, en to rialler- però no m’importa, me la jugo amb tu. Acceptes l’aposta?
El bloc d’en Galderich és infinitament més interessant que el meu, però pel motiu que sigui, sempre ha tingut menys seguidors, i això ens portava a fer broma sobre el dia en que es produiria el surpasso: sempre i invariablement, quan ell estava a un parell o tres de seguidors d’aconseguir-ho, jo tornava a incrementar els meus, i així fins arribar al dia abans de les vacances de Nadal, quan el seu & Piscolabis Librorum mostrava un total de 92 seguidors front als 95 meus.
Fou aleshores quan em va fer la proposta, i jo la vaig acceptar. Per part meua, vaig anunciar que jugaria net: res d’animar a ningú a que s’apuntés, res de passejar-se per altres bloc i res de publicar cap post fins que acabés la juguesca. Per la seua part, en Galderich va acceptar fer el mateix, tot i que publicant un cop a la setmana, com fa habitualment.
En tornar de vacances, els números seguien al meu favor: el dimarts anàvem 98 a 99, i a la feina s’havien començat a fer apostes entre els companys, la majoria considerant-me ja pràcticament vencedor. Per la meua part, jo feia broma explicant-li com m’agrada la paella, i com caldria que el meu amic s’esforcés per cuinar-la bé i amb força safrà. Un, me’n faltava un de sol per guanyar!
Però ahir, per primer cop en la història dels dos blocs, va succeir l’imprevist, l’inesperat, allò que no ha de passar mai però un dia acaba passant: en Galderich em va superar, en va sumar dos de cop i va arribar als 100 seguidors!
Els companys de feina que havien participat estan, a hores d’ara, investigant si hi ha hagut tongo, que hi ha uns quants euros en joc. Jo per la meua part m’he resignat a cuinar-li una paella al company Galderich, i a felicitar-lo públicament per la bona marxa del seu bloc.