13 de gener del 2011

GALDERICH CONTRA LEBLANSKY: CRÒNICA D'UNA DERROTA INESPERADA

Quan en Galderich em va proposar aquesta juguesca, no em vaig poder negar a acceptar-la: la temptació era massa gran, i guanyar semblava fàcil, gairebé segur.
L’anunci el va fer públic davant d’uns quants companys de feina, que se l’escoltaven encuriosits.
-Leblansky, qui arribi primer als 100 seguidors, guanya una paella! Segur que perdré jo –va afegir en Galderich, en to rialler- però no m’importa, me la jugo amb tu. Acceptes l’aposta?
El bloc d’en Galderich és infinitament més interessant que el meu, però pel motiu que sigui, sempre ha tingut menys seguidors, i això ens portava a fer broma sobre el dia en que es produiria el surpasso: sempre i invariablement, quan ell estava a un parell o tres de seguidors d’aconseguir-ho, jo tornava a incrementar els meus, i així fins arribar al dia abans de les vacances de Nadal, quan el seu & Piscolabis Librorum mostrava un total de 92 seguidors front als 95 meus.
Fou aleshores quan em va fer la proposta, i jo la vaig acceptar. Per part meua, vaig anunciar que jugaria net: res d’animar a ningú a que s’apuntés, res de passejar-se per altres bloc i res de publicar cap post fins que acabés la juguesca. Per la seua part, en Galderich va acceptar fer el mateix, tot i que publicant un cop a la setmana, com fa habitualment.
En tornar de vacances, els números seguien al meu favor: el dimarts anàvem 98 a 99, i a la feina s’havien començat a fer apostes entre els companys, la majoria considerant-me ja pràcticament vencedor. Per la meua part, jo feia broma explicant-li com m’agrada la paella, i com caldria que el meu amic s’esforcés per cuinar-la bé i amb força safrà. Un, me’n faltava un de sol per guanyar!
Però ahir, per primer cop en la història dels dos blocs, va succeir l’imprevist, l’inesperat, allò que no ha de passar mai però un dia acaba passant: en Galderich em va superar, en va sumar dos de cop i va arribar als 100 seguidors!
Els companys de feina que havien participat estan, a hores d’ara, investigant si hi ha hagut tongo, que hi ha uns quants euros en joc. Jo per la meua part m’he resignat a cuinar-li una paella al company Galderich, i a felicitar-lo públicament per la bona marxa del seu bloc.

71 comentaris:

  1. Home, doncs ara no hi ha excusa, si el seu blog és més interessant, i a sobre té més seguidors, hauré d'anar-lo a llegir a ell!

    Fan gràcia aquestes apostes, però de vegades no són tan divertides, aquest cop t'ha tocat el rebre!

    ResponElimina
  2. Doncs ara a lluir-se. A cuinar-li una paella èlfica, com a mínim.

    ResponElimina
  3. huas huas huas...
    Que investiguin el tongo que l'investiguin! Que això té una mala piiinta.... ;)

    I això que no heu fet cap "concurs tonto" a l'estil del Salvador Macip!!!

    Tot sigui per una bona paella!

    (se't trobava a faltar)

    ResponElimina
  4. Leblansky back! feia temps que no publicaves...Felicitats Galderich, tenies que haver escollit anar a menjar la paella a Cal Costa o un restaurant car que li toques pagar al Leblansky...ara segur que només et posa arros i ni una gamba...:)

    ResponElimina
  5. Xexu,
    El meu bloc és ideal pels qui pateixen somnolència! Eficàcia provada, ja ho veuràs!

    ResponElimina
  6. Gazo,
    Espero que la paella estigui a l'alçada de la dels Elfos d'El Puig de València. Si no és així haurà de repetir... ;-)

    ResponElimina
  7. Eulalia,
    No li diguis a en Leb, però em va votar "L'home invisible" amb la mà que li quedava! Ha, ha...

    ResponElimina
  8. Aris,
    En Leb serà mandrós publicant però fent paelles (amb sobredosi de safrà i colorants!) és el rei. No cal anar a Cal Costa!

    ResponElimina
  9. Leb,
    Ja veus que no només he guanyat l'aposta sinó que a més a més m'he posat a contestar els comentaris. Sóc la mà de "l'home invisible"!

    ResponElimina
  10. mmmm..... avui encara tinc l'estómac buit i la teva propaganda de les paelles del Leb em fa venir salibera...

    D'això, ja sé que queda lleig autoconvidar-se, però.... no tindríeu un foradet per una que voldria provar-la aquesta paella fantàstica?

    ResponElimina
  11. Leblansky, segur que hi ha un tongo com una casa aquí! ;-)

    Doncs jo també hauré de fer el pas i visitar en Galderich, malgrat no tenir problemes d'insomni...
    Petons a tots dos!

    ResponElimina
  12. Aquest apunt m'ha fet revisar si sóc seguidor dels vostres blogs, i he descobert que curiosament en segueixo un i n o l'altre, tot i que els miro si fa no fa per igual. Acabo de descobrir que em vaig fer seguidor del perdedor. Coi de destí! Fa poc que em reia de la mania de col·leccionar seguidors, i avui trobo la visió més subtil del tema. Apa, al mercat a comprar gambes i musclos.

    ResponElimina
  13. Com a company de feina d'aquest parell, i coneixent-lo des de fa temps, no tinc clar que en Galderich no hagi jugat brut. A més, citar la mà de l'home invisible és "mentar la soga en casa del ahorcado". I a més, aprofitar que en Leb complia el seu deure nadalenc amb sa mare, a Xàbia, incomunicat, per anar publicar indiscriminadament a tort i a dret, fent campanya en definitiva, em sembla francament lleig.

    ResponElimina
  14. Eulàlia,
    Per mi cap problema, és més, serà un plaer tenir-vos a tots com a companyia de la paella!

    ResponElimina
  15. Rita,
    No només hi ha tongo sinó que avui al matí mateix hi havia 101 seguidors!

    ResponElimina
  16. Lluís,
    T'esperem a la paella! Malgrat no ser seguidor has estat col·laborador del Piscolabis! Què més es pot demanar?

    ResponElimina
  17. Xec,
    La mà de l'home invisible és allargada... Ha, ha!
    Xec, vigila que encara hauràs de fer una de les teves mítiques calderetes per a tothom!

    ResponElimina
  18. No sé si hauria de fer-ho públic,però si: ja fa dies que en Galderich em ve perseguint per que em fes seguidora seva. Si això no és tongo,ja em direu què és si no.

    Sara Milian

    ResponElimina
  19. Sara,
    El que pretenia era una altra cosa... :-(

    ResponElimina
  20. Galderich, massa Galeria X veus tu!

    Sara

    ResponElimina
  21. Quina vergonya! Acabo de descobrir que ara li plouen els amics al guanyador. Ja en té 102!

    ResponElimina
  22. Apostar sabent que un s'acabarà cruspint una paella és apostar sabent que sempre es guanya.

    ResponElimina
  23. Leb,

    a la paella hi estem tots convidats???

    ResponElimina
  24. Lluís,
    El teu comentari em recorda l'escena de Casablanca quan el policia francès (res a veure amb tu, tot sigui dit de pas!) després de jugar i deixar que el deixin guanyar i forçat per les pressions diu:
    Tanqueu aquest local, he descobert que s'hi juga!

    ResponElimina
  25. Òscar,
    Aquesta és la clau de tota aposta!

    ResponElimina
  26. Tirantlobloc,
    Per a mi si però és en Leb qui ho ha de dir... Malgrat tot i coneixent-lo crec que no hi haurà límits en aquesta convidada!

    ResponElimina
  27. Alyebard,
    Pensa que en Leb li posa molt colorant! És valencià!

    ResponElimina
  28. Vaig fer la mili, puc menjar (quasi)de tot.

    ResponElimina
  29. Això explica el silenci del Enceneu les llums! Ens havies fet patir. Molt bo aquest joc complementari als invents que ha fet el Lluís al Mil dimonis: per un costat convertir la inutilitat del número de seguidors en un be tangible (una paella), i per altre deixar que els comentaris els respongui un altre blogaire.

    Per cert, ara que s'ha acabat la juguesca, en Leb està clavat a 99. No hi ha cap ànima bondadosa que l'ajudi a creuar la frontera?

    ResponElimina
  30. ON ES EN LEB ???? Galderich l'ha suplantat per guanyar...El buscarem!!!

    ResponElimina
  31. La meva pregunta Leb és la següent : la teva paella porta bajoques?. A Xàbia la feu mar i muntanya o només peix?.

    Et trobava a faltar !

    ResponElimina
  32. Ah! I si ets seguidor dels dos, toca ració doble de paella o què?

    ResponElimina
  33. I una altra cosa encara ( avui tinc la memòria a can Pistraus, o el dit massa lleuger fent clicks). Felicitats a tots dos pels seguidors!

    ResponElimina
  34. Galderich, se't felicita, però...ja has pensat en algun premi de consolació?
    No sé, el veig fotut en Leblansky...ell que semblava que ho tenia tot guanyat ;-p
    No sé, si puc ajudar, ja em diras...no sigui que penji els guants ara, per aquesta derrota. Fixa't sinó, amb el missatge subliminal de la imatge que encapçala aquest post.

    No sé ja rumiaré alguna cosa...

    Leb, caram! Digues alguna cosa tu ara!!!!

    ResponElimina
  35. SM,
    Suposo que no devia ser la intenció però mira... d'això en podríem dir l'"Efecte Mil Dimonis"!

    ResponElimina
  36. Nostra maleta,
    Tranquil·la, amb una bona paella se'ns refarà!

    ResponElimina
  37. "L'efecte mil dimonis..."

    Ves a saber si és una malaltia contagiosa!!!Tu, que ets el científic, què en dius SM???

    ResponElimina
  38. Galderich, Xec i Sara,
    Demà a primera hora us espero al despatx.
    Charlie, your Boss

    ResponElimina
  39. I en Leb, on és? O és que, apart de la paella, el premi implicava la cessió del bloc a en Galderich? Ai que ja pateixo...

    ResponElimina
  40. Leeeeeeeeeeeeb! eeeeeeb eeeeeb eeeb eb eb eb! on coi s'ha ficat?

    Felicitats Galde, però no sé no sé, a mi les paelles grogues d'en Leb em fan mala espina ;)

    ResponElimina
  41. En Leb deu estar fent la paella!!!!

    No me'l distregueu!!!

    ResponElimina
  42. Caram, fer una juguesca amb una paella entre amics no em sembla jugar-se-la gaire, la veritat.

    Felicitats a tots dos, que si més no, heu estat entretinguts. Ja ens explicareu com ha a anat l'àpat, no?

    ResponElimina
  43. Estimat Galderich:
    frueix del teu merescut èxit. Per la meua part, ja estic pensant en encarregar força marisc per a la paella. Sabedor del teu gran problema amb l'àcid úric, serà un plaer veure't contemplar com passen per davant dels teus ulls les gambes, els escamarlans i altres crustacis exquisits, mentre la teua estimada Marta et recorda que no en pots menjar cap.
    Això sí, sempre podràs menjar l'arròs tot sol.
    La venjança és un plat que se serveix groc, haw, haw, haw!

    ResponElimina
  44. XeXu: conyes a part, el Piscolabis d'en Galderich és un pou d'erudició.

    Puigmalet: la paella durà força marisc, i tant. Llàstima que el pobre Galderich tingui àcid úric i no el pugui provar (ai, que quasi se'm escapa el riure)

    Eulàlia: jo també tenia ja ganes d'estrenar l'any nou blocàire. Ens llegim!

    Aris: torno amb ganes renovades. I de marisc, la paella en portarà força. És clar que jo sé d'un que no en pot menjar, haw, haw!

    ResponElimina
  45. Rita: en Galderich és, com a mínim, un tahur, haw, haw! Però el seu bloc és una genialitat.

    Lluis: fer-te seguidor del perdedor és tot un gest, ni que sigui inconscient, i diu molt de qui el fa (jo també m'apunto sempre que puc al cavall perdedor)

    Xec: ja ho pots ben dir. Aquest Galderich és un farsant, no és aigua clara, haw, haw! (espero que no haigs perdut massa diners apostant per mi)

    Sara: gràcies per desemmascarar a aquest traidor d'en Galderich, haw, haw!

    ResponElimina
  46. Òscar: les teues paraules són savies, quanta raó tens: perdre o guanyar no importa, l'important és la paella :)

    Tirant: és un plaer convidar a quanta més gent millor; el meu problema -i ara ho dic seriosament- és que la paella que tinc dona per menjar un màxim de 5 persones, apurant molt. És clar que sempre em podeu regalar una paella més gran :)

    Alyebard, no siguis tiquismiquis, que el safrà és la gracia de la paella ;)

    Mironet, gràcies per denunciar públicament al manipulador d'en Galderich!

    ResponElimina
  47. SM: gràcies pel teu recolzament, finalment he arribat als 100... i en Galderich als 105, argggg!

    Esther i Toni: teniu raó, em sento virtualment segrestrat (encara que no sé ben bé que deu ser això del segrest virtual, haw, haw!)

    Llum: si, la meua paella sempre porta bajoques. I també fesols de la peladilla :)

    Carme de la maleta: gràcies pels ànims! La crueltat d'en Galderich és tal que fins i tot ha envait el meu bloc. A veure si el molt ràcano al menys s'ofereix per portar els psotres, haw, haw!

    ResponElimina
  48. Allau:ja has vist com en Galderich fa ostentació del seu triomf. Francament, no m'esperava tanta crueltat, ai...

    Clídice: passo per que en Galderich s'apoderi del meu bloc; per que poseu a parir la música que penjo; per que aneu a la cacera i captura del pobre Pix; però per on no passo és pel color de la paella: groga per sempre!!!

    Joan: el teu comentari és molt intel·ligent. I és que al final, el que importa és si la paella ha sortit bona o no ;)

    ResponElimina
  49. Leb,
    Passa't demà també pel meu despatx. Què és això de contestar tothom més a mi!
    Charlie, the Boss

    ResponElimina
  50. Ooooh, arribo tard, però com m'ho he passat de bé llegint-vos! Quasi tant com quan ens mengem la futura paella. Comptant que amb el subsidi de l'atur es pugui comprar prou ingredients per fer-la!

    Ai, ai. .no us han dit mai que amb les coses de menjar no es juga?
    No fem el burro, que la palla va cara!!!

    ResponElimina
  51. Eulàlia,
    La malaltia, afortunadament, és contagiosa!

    ResponElimina
  52. Charlie,
    Demà no puc que sóc fora de la feina. Quedem dilluns i t'ho explico...

    ResponElimina
  53. Clídice,
    Tranquil·la amb el groc de les paelles. Només és conservant no perjudicial per a la salut. No has fet mai macarrons blaus i coses d'aquestes?
    Doncs en Leb és el mateix però amb paella i obsessionat pel groc i la Comic Sans.

    ResponElimina
  54. Tirantlobloc,
    En Leb estava al mercat encarregant les tones de marisc...

    ResponElimina
  55. Allau,
    Això ha estat una usurpació amb tota regla, no era part del premi. Però dintre de les seves estadístiques sempre podrà dir que avui ha estat el dia que ha tingut més comentaris. Una cosa va per una altra i estava tant desanimat...

    ResponElimina
  56. Leb,
    La darrera frase que em dediques en el teu comentari haig de reconèixer que és enginyosa però també t'haig de comentar que la doctora em va dir que no m'obsessionés amb el règim, que algun dia em podia saltar sense problemes el tema del marisc... i ja sé quin serà el dia triat!

    ResponElimina
  57. Galderich, però aquesta iniciativa d'en Leb, veus com ha estat de positiva promocionalment pel teu blog?
    Ara superes els seguidors amb escreix!
    El blog s'ho mereix. . . però no fem llenya de l'arbre caigut!!!

    Bé si, que la paella amb llenya queda més bona. . . .

    ResponElimina
  58. Impressionant l'efecte Mil Dimonis, contagiós com diu l'Eulàlia. Si el Mil Dimonis té un (possible) Pau Riba comentant, a l'Enceneu no s'estan de res i apareix el misterós Big Boss Charlie amenaçant amb xapar la paradeta si no torna tothom a la feina. És real? És ficció? És un alter ego del Galde que no vol deixar de controlar l'Enceneu? Quantes paelles per a 5 persones es poden preparar consecutivament en un matí? (ningú no havia pensat en aquesta solució per multiplicar les racions?) Ah, quantes preguntes sense resposta!

    ResponElimina
  59. SM, tu ves afegint llenya, ves, amb aquesta mena de multiplicació dels pans i els peixos aplicada a la paella, haw, haw!

    ResponElimina
  60. Carme J.
    L'objectiu era arribar als 100. Ara ja, què importa la quantitat, sinó la qualitat que tenim com a seguidors, que aquesta la tenim contrastada!
    I comença a arreplegar branques i soques per a la paella, que no serà per a cinc persones...

    ResponElimina
  61. SM,
    Dilluns et comentaré alguna cosa si és que m'han citat. Per cert, Leb, avui t'han cridat com a la Sara i a en Xec?
    I no et preocupis per la paella de cinc, a casa que érem família nombrosa i de tant en tant fèiem paella en tenim una de monumental!

    ResponElimina
  62. SM,
    Avui no he pogut venir a la feina, però, com tens les compres de la paella. Pensa que la gent no perdona!
    El primer que hauries de fer és consultar l'agenda del SM i fer quadrar la paella en un dels tants bolos que té per a promocionar un dels tants llibres que publica! Així fins i tot et pot portar gambes de Blanes que m'han dit que són millors que les de Palamós.

    ResponElimina
  63. Leb,
    On posa SM a l'entrada anterior ha de posar Leb. És que vinc d'una boda...

    ResponElimina
  64. Això, això, que no em vull perdre la paella! M'inventaré un bolo si cal! Si el Galde porta la paella monumental jo em comprometo amb les (excel·lents) gambes de Blanes.

    ResponElimina