Fan total com soc de Kraftwerk, em vaig alegrar molt quan vaig saber que els Stereo Total, una esbojarrada parella de madurets electropopchansoniers –ells s’han definit així en alguna ocasió- havien fet una versió del clàssic Tour de France.
I és bona, molt bona, i alegre, molt alegre.
Ve de gust agafar la bici i llançar-se a pedalar amunt i avall aprofitant el solet d’hivern. I si això no és possible, posar-se a xiular la melodia d’aquest Tour de France pel passadís de casa.
Bon cap de setmana!
Ostres, tela amb la versió! La considero un perill. La de Kraftwerk està molt bé, però aquesta amenaça amb que comences a xiular-la i t'hi passes el dia. I a més, acabes fent moviments laterals amb els braços arronsats, ara a una banda, ara a l'altra... no sé si imagines la imatge. Prova de xiular-la i ho veuràs.
ResponEliminapfffffff amb el meu amor per tot allò gavatxuà (salut! gràcies!) no se pas que dir-te :P Bon cap de setmana :D
ResponEliminaOh, diferent.
ResponEliminaDoncs si t'agrada Kraftwerk, molt recomanable la versió neotropical de "The model" que fa Seu Jorge.
ResponEliminaTé un no sé què del Pont sobre el riu Kwai.
ResponEliminaRecordo encara la vella cançó dels "Coureurs du Tour de France", coreografia inclosa. És una d'aquelles peces amb mímica que tant agraden als nens!
Leb, la versió és... infumable, apòcrifa, irrespectuosa, etc, etc. tu... agredint els Kraftwerk d'aquesta manera!!!
ResponEliminaSi que s'enganxa la cançoneta, sí... agafem la bici i pugem al Corredor???
Una Merry melodies d'aquelles que li agraden tant a en Galderich?
ResponEliminaPotser s'enganxa, però és d'quells sons que vols treure't del cap.
Per una vegada he d'estar d'acord amb en tirantlobloc... Heretgia!
ResponEliminaAls Stereo Total els hi va això d'encolomar xiulets a les cançons més que a mi cantar a la dutxa. A "I love you Ono" també van fer el mateix.
ResponEliminaI després, clar, pel carrer xiulant com un tòtil la tonada.
Bufa. Ai, quin perill per començar el cap de setmana ...
ResponEliminaPer alguna raó inexplicable, em fa recordar la marxa "quasi militar" dels pioners soviètics. (sense bici és clar ;). Bon cap de setmana!
ResponEliminaJo he saltat a la primera bicicleta que he trobat,
ResponEliminaperò ha resultat que era l' estàtica,
i no m'he mogut del lloc! ;-p
Per cert una portada molt psicodèlica.
Bon cap de setmana!
Noi, no està pas malament. Però no tinc una opinió massa clara al respecte. A mi, sense ànim d'ofendre ningún la rigidesa esportiva em fa venir el riure.
ResponEliminaBon cap de setmana.
mm.. quina musiqueta... encara xiulo!
ResponEliminaSí que s'enganxa la cosa... m'ha recordat Verano azul (???!!!!!) Bon cap de setmanaaa.
ResponEliminaXeXu, què m'has de dir, si des que vaig penjar el post que porto xiulant-la. Fins i tot en somnis la Carme diu que ho feia, haw, haw!
ResponEliminaClídice, això teu ja és patològic, haw, haw!
ResponEliminaAlyebard, és exactament el que suposo que van dir els Kraftwerk quan ho van sentir. Però no sé la cara que ells -ni tu- feieu quan ho dieu.
ResponEliminaGirbén, la del riu Kwai és una xiulada que tothom recorda perfectament. Diria que és una de les the best off del món mundial :)
ResponEliminaAllau, sí que és molt recomanable. Ja posats a recomanar versions "diferents" de Kraftwerk, et recomano les del Sr Coconut. Altament divertides!
ResponEliminaTirant, enveja que em tens, haw, haw!
ResponEliminaEulalia, en Galderich is missing, i mira que jo m'esforço en posar cançons altament criticables per als seus inefables gustos (és un dir) musicals, haw, haw!
ResponEliminaSM, jo encara diria més: Hergegia!
ResponEliminaÒscar, que coneguis als ST t'honora. Sincerament.
ResponEliminaJoan, al menys és alegre, oi?
ResponEliminaLale, jo també li veig un cert aire marcial, però amb la conya marinera que li posen el parell de bojos dels ST, no hi fa cap mal!
ResponEliminaCarme de la maleta, a mi la portada aquesta em deixa indecís: no sé si m'agrada o em desagrada profundament. Va a dies!
ResponEliminaEduard, si l'esport et fa riure, al menys ja serveix per alguna cosa, haw, haw!
ResponEliminaLolita, jo porto estona xiulant-la i no hi ha forma de parar. Ho intento, però a la que em descuido, hi torno!
ResponEliminaGemma, la teua és la crítica més demoledora que m'han fet mai a un Merrie Melodies, haw, haw!
ResponElimina(Galderich, apren!)
Des de la Feria de MAdrid, la musica em sona millor...molt kraftwerk, tour de france, tour de france...bon cap de setmana
ResponEliminaHo sento, però em quedo amb els alemanys. Aquesta és d'aquelles que no et pots treure del cap quan les sents!Bon cap de setmana.
ResponElimina