Els tebeos són una de les meues passions, i
per evitar arruïnar-me cada mes comprant tots els que m’agraden, ja fa temps que
vaig decidir reduir el radi de compres als àlbums francesos, tot i que en
ocasions també en cau algun que no ho és.
Aquest vet implica un cert sacrifici, però ni
de lluny tant com es podria pensar: sóc un amant de la línia clara, de l’escola
de Marcinelle i de les publicacions franco-belgues en general, o sigui que puc
passar bastant bé sense manga ni còmics americans.
El problema és amb qui comentar: parlar de
tebeos no resulta fàcil, així que quan vaig conèixer l’Óscar, el propietari d’una minúscula botiga de còmics al carrer
Sant Benet de Mataró, em vaig alegrar moltíssim, ja que havia trobat algú tan
fan o més que jo.
L’únic problema és que, tot i que l’Óscar és freak
fins la medul·la, amb ell no pots parlar de tebeos, s’ha de parlar de còmics,
que és la seua passió: no coneix l’obra d’en Chaland, però venera Frank
Miller; Franquin li sona a
dictador jibaritzat, però és capaç de recitar de memòria el nom de tots els
dibuixants i guionistes que han passat per la Patrulla X des dels seus inicis; el cognom Le Gall només li recorda una marca d’espaguetis, però cada nit
abans de dormir li resa una oració a Mike
Mignola. O sigui que, sempre que el fan tingui la precaució de recordar que
la botiga es diu Vade Comics i no Bédé Albums, pot anar-hi a passar una
estona d’allò més educativa amb l’Óscar i compartir passions dibuixades.
Aquestes vacances de Pasqua la meua visita ha
estat ineludible, i com a conseqüència d’això, sobre la tauleta de davant del sofà
de casa meua, Le maître des hosties
noires i el quart àlbum del Gus de
Blain han compartit espai amb El viejo Logan 1 els tres primers volums
d’Y el último hombre.
També a Mataró hi ha vida més enllà de
despasito.
Le maîtres des hosties noires el vaig veure a Brussel·les. Què tal estan aquests nous "espirús"?
ResponEliminaAllau, hi ha de tot, però la majoria estan molt bé. Personalment em quedaria amb "Le journal d'un ingénu", d'Émile Bravo, i "Le groom vert-de-gris", de Yann i Schwartz. D'aquesta tandem és també el díptic "La femme léopard", que és una història dividida en dos àlbums, publicat el primer l'any 2014 i l'altre ara fa poc, amb el títol "Le maitre des hosties noires"; aquest segon volum el trobo molt aconseguit, amb una trama grand guignol i força homenatges als grans, començant per la contraportada, que és una clara clicada d'un a "El cementiri dels elefants" d'en Chaland. I tota la col·lecció té l'afegit de trencar continuament amb la imatge infantil dels protagonistes. Sens dubte, recomanables.
EliminaPensava que a Mataró només hi havia la Cocoa...
ResponEliminaAris, és que el Vade comics és tan petit que si et descuides no el veus. Però ja saps que diuen que al pot petit...
ResponEliminaBotiga molt recomenable pel continent, contingut i per un propietari apassionat que et fa apassionar amb els seus consells, i parlo per experiència pròpia. Ja tinc 10 números de Paper Girls.....
ResponElimina