27 d’abril del 2017

VIDA MÉS ENLLÀ DE DESPASITO. CINQUENA ESTACIÓ: DAZHONG SHIFU


Fa ja anys que el gran Ernesto Niebla, cercador de tresors perduts a través de rutes ocultes als neòfits de l’aventura quotidiana, fa vida a l’Orient llunyà, envoltat de meravelles de les que molt probablement la majoria dels humans no podrem fruir mai.
Així que li vaig agrair molt que accedís a reunir-se amb alguns amics i amigues durant les vacances de Pasqua per dinar junts. L’elecció del restaurant la va fer ell i, expert com és en tot allò que fa referència a l’Orient, va triar el Dazhong Shifu, un lloc especialitzar en autèntic menjar xinès –per entendre’ns: res d’arròs tres delícies ni rotllos de primavera- fet per xinesos i on els clients habituals també ho són.
El menú del Dazhong Shifu és variat, econòmic i perillós: el nom dels plats que ofereixen té poc o res a veure amb el que un occidental podria imaginar-se, així que la comanda és fa bastant a cegues a no ser que es tingui al costat un Ernesto Niebla o un oriünd de la Xina, i ni així t’assegures que el que finalment et serviran sigui el que havies previst. Com que els cambrers tampoc són de massa ajuda a l’hora d’explicar els ingredients de cada plat, el millor és llençar-se a demanar el que sembli més divertit, i fruir del que ens portin.
Personalment, hi ha dos plats que trobo boníssims: les orelles de Judes, una mena de bolets minúsculs, freds i tremolosos que són ideals com entrant; i les albergínies xineses agredolces, de textura suau i perfumada. I si fem cas a l’Ernesto, cal demanar els plats de la cuina de Sichuan, on el delicat aroma del pebre d’aquella regió xinesa impregna tot el menjar i deixa la boca lleugerament adormida, tal és la potència d’aquesta espècia picant.
Diuen que el pebre de Sichuan té espectaculars propietats medicinals i actua sobre el nostre cos alentint l’envelliment físic i la deterioració mental. Vés a saber, però en petites dosis –molt petites, si no som experts en aquest tipus de cuina- és deliciós al paladar.

-->
Amb Sichuan o no, també a l’Orient hi ha vida més enllà de despasito.

8 comentaris:

  1. jo crec que a la vida tot és abans del despacito

    ResponElimina
    Respostes
    1. Joan, abans i després. I el Despasito millor que desaparegui

      Elimina
  2. Et recomano tambe un restaurant al costat de l'estació del Nord que tenen uns plats exquisits, els xino que treballen amb mi hi van sovint

    ResponElimina
    Respostes
    1. Perfecte! Però diga'm el nom del restaurant o l'adreça, que per aquella zona n'hi ha molts. El mateix Dazhong està allà

      Elimina
  3. Una gran descoberta Oriental de la ma de l'Ernesto Niebla i teva, de per si, ja és excitant.
    Si a més de la companyia s'assaboreixen aquests plats exquisits es converteixen en un sublim afrodisíac.....
    Apaaaa, quins piropos, no us queixareu!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No ens queixem, Carme, tot el contrari: va ser un plaer immens compartir taula amb vosaltres :)

      Elimina
  4. No m enrecordo del nom pero esta al carrer Alibei davant l estacio...

    ResponElimina