16 d’abril del 2011

HIMNE

Com un himne wagnerià però també com una rondalla cantada al capvespre pel tiet melòman de la família, aquell que té un passat del que n’heu sentit a parlar però no en sabeu prou. El Batiscafo Katiuskas és l’obra mestra dels Antònia Font, amb un pròleg que recorda als Kraftwerk de Comptador Geiger però que ràpidament s’endinsa en una lletra somniadora i fantabulosa però també quotidiana, capaç de superar qualsevol estat d’ànim.

Ara que ja han publicat el nou cedé i que la premsa en va plena, és moment per tornar a sentir el Batiscafo Katiuskas.


12 comentaris:

  1. No puc parar d'escoltar el Lamparetes. No sé si els crítics diran que és millor o pitjor que els precedents i realment m'és igual. A mi m'encanta! I ja em posa la pell de gallina!

    Antònia Font segueixen essent els millors, sens dubte.

    ResponElimina
  2. No sabria dir qui ni què és millor. Després de la temporada del Oliver tot solet (o sense l'Antònia), ara el "Lamparetes" és tota una sorpresa. Boníssim. Però és veritat que la canço que anomenes és per emmarcar.

    ResponElimina
  3. Ara mateix està sonant el "Lamparetes" a casa. Realment som de pensament únic.

    ResponElimina
  4. m'agrada molt l'Antonia Font, ara, com l'Elvis no hi ha res...

    ResponElimina
  5. He recordat una cançó que potser coneixes, l'Oliver tot sol. També sona una mica Kraftwerk: http://youtu.be/Bivo28d8BTk

    ResponElimina
  6. Jo crec que al final acabaràs deixant la teva professió de "cabilador", en paraules d'Aristòfanes, i et posaràs a fer de maneger que segur que li treus més rèdit.
    PD. Em trec el barret davant del valencià cantat.

    ResponElimina
  7. Està clar que contra gustos no hi ha res escrit. Em sembla que ara tots tenim el Lamparetes a temps complet a casa, però si he de triar entre els temes antics, aquest no estaria dintre dels meus preferits. Molt bo, però lluny, per mi, dels que trobem a 'A Rússia', per exemple, i a molts de 'Taxi'.

    ResponElimina
  8. Quasi una novel•la sentimental de final incert. Una pel•lícula de tall clàssic que veus en blanc i negre i la penses en colors. Quan escolto la cançó m’imagino un còmic. Una peça única.
    Un udol.

    ResponElimina
  9. Leb, no em puc creure que coincidim en gustos musicals! Què ens està passant? ;-)

    Amb tot, a mi m'agrada més "Holidays" i "Extraterrestres".

    ResponElimina
  10. (Wikipedia :Un batiscafo o batíscafo es un pequeño vehículo de inmersión profunda)

    No sembla apropiat per algú insumergible!

    Et convido a escotar-lo i rellegir el teu escrit....(una lletra somniadora i fantabulosa però també quotidiana, capaç de superar qualsevol estat d’ànim)

    Apa, a veure si t'animes a resorgir i aparèixer de nou!

    ResponElimina