Un fantasma recorre Europa: és el fantasma de la República. Totes les forces de la vella Europa s’han aliat en una sacrosanta croada contra aquest fantasma. Però la monarquia té els dies comptats. Per això, en exemplar actitud, els borbons espanyols han estat els primers en mostrar la seua adhesió a la república. En breu, la dimissió de tots els seus càrrecs públics serà un fet.
Carles d’Anglaterra, emocionat, ha promès seguir el camí republicà, acabant per sempre més amb la monarquia anglesa i, ja de pas, amb tota la noblesa.
S’espera que aquesta mesura sigui seguida en breu per totes les altres monarquies d’Europa i del món sencer.
Visca la República!
Visca la República!!!
ResponEliminaUna reial decisió molt apropiada per a somiadors.
Salut.
Són tan senzills, .populars i ‘campetxanos’ que penso, no tindrien cap mena d’ inconvenient en el canvi...sempre que els fessin a ells president de la república, es clar!...
ResponEliminaQue nostre senyor t'escolti, Leblansky. Jo també crec que els aires republicans remouen l'ambient, però caldria donar una empenta, també. Potser aquesta experiència blogaire d'avui sigui una gota tan sols, però m'ha posat de bon humor. Per algun lloc hem de començar!
ResponEliminacaram! si fins i tot l'orellut s'ha convertit a la cosa espanyola! això si que és impactant, haver conquerit la "pérfida albión" ;)
ResponEliminaamb tanta crisi, ja podrien treureli el sou al Borbó
ResponEliminaDons,cridem: Visqui el fantasma !!!
ResponEliminai que netegi l’ambient que força falta ens fa.
Fins aviat.
Leb, no m'esperava que un home amb la teva ideologia fos capaç d'anomenar "fantasmes" als republicans...
ResponEliminaNo m'ho esperava, no... Potser és cert el rumor que corre per la blogosfera que aquest bloc teu és un submarí de Intereconomía...
Alerta amb les repúbliques: la majoria dels estats totalitaris -molts d'ells en mans de famílies que hereten el poder- diuen que ho son.
ResponEliminaUn fantasma recorre Europa..., quin gran principi!
ResponEliminaA mi, república o no, el que m'agradaria és tallar tots els llaços xucladors i d'insults que ens "uneixen" a aquest país veí que tanta mala llet gasta amb nosaltres.
ResponEliminaSi algun dia hi ha una república espanyola, jo tampoc hi vull ser. Jo vull una Catalunya lliure.
A mi tant me fa com es diguin els sistemes polítics, mentre siguin justos i contemplin els tres grans principis ( però de veritat) : llibertat, igualtat i fraternitat. Ara per ara, cap república del món es pot dir que els cumpleixi.
ResponEliminaAh! i als "campechanos" se'ls demanen mesures d'austeritat també? Se'ls ha retallat el sou? Ai deumeuet! Que poc que hem evolucionat que encara seguim pagant perquè aquesta genteta visqui com ...reis!
El fanstasmes xapem terra¡¡¡un pais petit.
ResponEliminaTot un manifest, aquest apunt! Una gran pensada, Leb!! salut i república!!!
ResponEliminaTan de bò! Em penso que haurem d'encendre més d'una espelmeta :-)
ResponEliminaLeblansky canvia Marx per Hegel a veure si tens tornes un pèl més constructiu ;) Faig broma, en serio m'agrada que algú rebaixi una mica la tensió a l'hora que envia un missatge clar i potent.
ResponEliminaVisca la República!
ResponEliminaJa deia jo que la Letícia, l'Iñaki i Don Jaime són uns infiltrats del republicanisme més agressiu... Pobre campetxano!
ResponEliminaMés que visca la república diría jo:VISCA LA INSUBMISIÓ a la Monarquía,a la República,al Estat Español i al català.Que el president Mas vota Sí a la independencia un dia i al seguent l`hi dona la creu de Sant Jordi al Sr.Duran que és un españolista com cal,de la terra ferma.
ResponEliminaCarme J, els somnis ho són fins que es converteixen en realitats, com tu bé saps :)
ResponEliminaAlberich, m'imagino a la campetxana Sofia davant d'un plat de mongetes amb botifarra :)
ResponEliminaLluís, de vegades penso que no és tan difícil aconseguir coses com una república. És un bon punt de partida. Avui m'apassiona llegir molts dels posts i comentaris de gent que aposta per aquest inici.
ResponEliminaClídice, l'orellut -i les infantes de taronja i de llimona, i el campetxano, i...- no penso que s'hagi convertit a cap altra cosa que la que li marquin els diners. Però m'agrada la idea que, fins i tot els monarques més monàrquics, acabin acceptant la lògica de la república.
ResponEliminaAris, ja podien treure-li el sou al borbó i a la borbona, i als borbonets, i a la tieta borbona i...
ResponEliminaQuadern de mots, de moment és un fantasma. Però potser aconseguirem fer-lo possible :)
ResponEliminaTirant, un cop més t'ha fallat la memòria. Rellegeix als clàssics, si us plau :)
ResponEliminaBrian, la república només és el primer pas. D'un llarg camí, tot s'ha de dir :)
ResponEliminaAllau, doncs el final encara és millor ;)
ResponEliminaPorquet, jo vull una Catalunya lliure... i republicana. I una Euskadi lliure, I un País Valencià també lliure, i ja posats, uns Països catalans republicans, sense exercit i amb la constitució més progressista que hagi existit mai. I amb fronteres de plastilina, perquè tothom que vulgui pugui venir lliurement, i perquè qualsevol estat es pugui associar i federar i confederar amb nosaltres. Però d'entrada, vull una república :)
ResponEliminaLlum, ja tens raó quan dius que no és només qüestió de noms. Però d'alguna ens hem de referir quan parlem d'un regim on no hi hagi ciutadans amb privilegis tan absurds i anacrònic com el dels nobles :)
ResponEliminaRepública, els fantasmes poden materialitzar-se. Si, oi?
ResponEliminaPuigmalet, cercava un somriure com el teu :)
ResponEliminaVisca la República!
Carme de la maleta, sempre ens podem anticipar nosaltres :)
ResponEliminaEduard, el que dius era exactament el que pretenia.
ResponEliminaVisca la República!
Jordi, m'afegeixo:
ResponEliminaVisca la República!
Galderich, el més perillós activista republicà és el campetxano. Ja veuras quan es destapi, la segona república quedarà curta amb la que pretén montar!
ResponEliminaMisteral, visca la insubmissió! Però de moment, comencem per la república :)
ResponEliminaals fantasmes tard o d'hora se'ls acaba caient el llençol blanc.. i deixen de ser-ho, esperem que sigui ben aviat..:)
ResponEliminaja me'l veig en camarada joan carles amb l'estelada cridant independència!
ResponEliminaEm sorprenen els comentaris com els del Brian o la Llum, si bé és cert que el nom no fa la cosa, que algú intenti defensar que una monarquia és millor que una república. No es tracta d'una qüestió econòmica. Aquí trobo que els republicans la caguem. Una República té rpobablement un cost igual o superior a una monarquia: hi ha unes eleccions cada X anys i el cap d'Estat també viu a auna seu X,, i té una "primera dama" i necessita seguretat i etc. etc.
ResponEliminaEl tema és un altre: la monarquia està basada en un "privilegi", com ens deia sàviament l'allau al seu apunt "monàrquic" ... i és aquest privilegi que és a més "hereditari" el que és inadmissible.
Eulalia,
ResponEliminaHavia pensat que el meu apunt parlaria de "Republicanisme", i de com les repúbliques no son sempre republicanes, però al final va derivar cap a la vesant més propera i més ajustada a la convocatòria de "homenatge a la República". El faré, però; si t'interessa el tema estigues alerta. De moment deixem apuntar només una cosa: de repúbliques n'hi ha de moltes menes: democràtiques, populars, socialistes, soviètiques, federals, islàmiques, bananeres... però la gran majoria (de fet és la forma de govern més estesa) tenen molt poc a veure amb el republicanisme.