11 d’abril de 2011

SALVATGE





Aquest cap de setmana, la Carme i jo hem fet estat fent de jardiners: hem podat, tallat, retallat, netejat, sembrat, plantat i fruït de la primavera salvatge d’aquest any, que ha tirar endavant tota la flora amb una potència inesperada per aquestes dates. Fins i tot les coníferes ja han començat la pol·linització i estan pintant de groc tot l’exterior de la casa, i el favar [foto 3] que donàvem per acabat ha reeixit amb força ple de flors i ensenyant les primeres beines.

Potser encara tindrem faves!

33 comentaris:

  1. Espero que el ruixat d'aquesta nit no us hagi perjudicat la collita. Bé, no sé si us ha plogut, aquí ha caigut una...

    ResponElimina
  2. Si totes les flors del codonyer (i n'he comptat més de 25) esdevenen fruits, enguany tindreu matèria suficient per fer codonyat.

    ResponElimina
  3. Quina feinada!!!! Ara, després paga la pena. Segur que sí!

    ResponElimina
  4. D'això se'n diu l'esclat de la primavera republicana... esperem, però, que la collita sigui bona!

    ResponElimina
  5. "Fins i tot les coníferes ja han començat la pol·linització i estan pintant de groc tot l’exterior de la casa, i el favar que donàvem per acabat ha reeixit amb força ple de flors i ensenyant les primeres beines".

    Feia temps que no llegia un text de tall tant noucentista.

    Leb, ets la reencarnació meridional de l'Eugeni d'Ors?

    ResponElimina
  6. Si el text pot remtetre a les eufòries noucentistes, esperem que el seu autor no prengui exemple del d'Ors, precisament. Sempre he preferit els modernistes i ara que els governen els néts dels noucentistes encara més.

    ResponElimina
  7. Felicitats per la feinada i... quin goig que fa l'hort!
    Jo crec que té raó en Galderich: això és l'esclat de la primavera republicana ;-)
    (diguem que m'agrada més que no pas la versió noucentista...)

    ResponElimina
  8. Ets tot un terratinent, Leb. Tindrem que expropiar-te aquesta collita en nom del partit per repartir entre les mases obreres!. Jo només tinc una maduixa i un periquito :)

    ResponElimina
  9. Doncs si, l'Aris té tota la raó. Aquests latifundistes ffffffff ;)

    ResponElimina
  10. Caram quin jardinet per a fer-hi una becaina...

    ResponElimina
  11. fa goig això!!!

    la segona foto és un llimoner? està carregadíssim!!!
    i la favera prepareu-vos perquè tindreu faves per donar i regalar,
    vinga plantar i sembrar!!! jo ja he començat també!!!
    salut i flors!!!

    ResponElimina
  12. Tant atrafegada que va la natura, entre florir, germinar i pol.linitzar i jo, en canvi per aquestes èpoques, funciono a mig gas...és pel canvi horari, per la calor o és que jo no sóc d'eixe món?

    Felicitats pel jardí, fa goig, sí! :-)

    ResponElimina
  13. És talment un jardí i un hort de disseny leblanskyà.

    També té els seus avantatges, viure al cul del món!

    M'encanta anar a jugar a casa del meu vei!

    ResponElimina
  14. Quin jardí més ordenat. M'agradaria veure una foto cenital!
    Enhorabona als jardiners que el cuiden.
    M'entra la primavera per la pantalla.

    ResponElimina
  15. XeXu, aquí no ha caigut ni gota. I hauria anat bé una bona ruixada!

    ResponElimina
  16. Girbén, només que en surtin uns quants, ja estaria més que content! Però aguantarà tant de pes un arbre tan petit? Ai!

    ResponElimina
  17. Porquet, és exercici a tope, que la Carme i jo acabem rebentats. Però com tu dius, s'ho val i molt: al capvespre, una caipirinha al jardí és un plaer absolut!

    ResponElimina
  18. Galderich, la collita serà republicana o no serà, haw, haw!

    ResponElimina
  19. Tirant, els aborigens del sud com jo hem intentat aprendre dels grans. Tot i que, sincerament, entre l'Eugeni d'Ors i l'aborigen Ovidi Montllor, em quedo amb l'Ovidi, sens dubtar-ho ni un segon!

    ResponElimina
  20. Lluís, com acabo de respondre-li al Tirant, jo apunto més aviat cap a baix: les altures em produeixen vertígen :)

    ResponElimina
  21. Eulàlia, l'hort és tricolor, o millor encara, multicolor :)

    ResponElimina
  22. Aris, no et queixis, que tens tots els avantatges de viure a ciutat. Deixa que els pobres camperols com jo ens il·lusionem amb l'hort, haw, haw!

    ResponElimina
  23. Clídice, tens raó. Ara ja estic pensant en repartir l'hisenda, haw, haw!

    ResponElimina
  24. Rita, estem pensant en fer una nova trobada blocaire, o sigui que aviat ho podras veure en directe :)

    ResponElimina
  25. Joan, l'has definit molt bé: és un petit jardí que permet passar una bona estona, sigui llegint o simplement fent una becaina :)

    ResponElimina
  26. Ricderuiure, no és un llimoner, és un cirerer. El llimoner el trobaras a
    http://enceneu-els-llums.blogspot.com/2011/03/llimones.html
    Ànims amb la jardineria, salut i flors!

    ResponElimina
  27. Carme de la maleta, la primavera ja té això, ja. Jo vaig esternudant cada dos per tres, però es veu que és el tribut que s'ha de pagar per tant d'esclat vegetal :)

    ResponElimina
  28. Alfons, benvingut al bloc i gràcies pels teus comentaris. La foto cenital serà difícil, però una vista més general si que la puc fer. Aviat la penjo :)

    ResponElimina
  29. Carme J, ho has definit molt bé: és un joc, i per això ens agrada tant :)

    ResponElimina
  30. Leb, el problema d'un brancatge massa jove per a suportar el pes dels fruits es resol amb uns estalons (1. Pal bifurcat a un extrem, que es posa vertical per a sostenir les branques d'un arbre massa carregades, una soca torçuda, una biga o llenyam romput, etc.)
    Els millors són de lledoner; com ja ens va ensenyar el Dalí.

    ResponElimina
  31. jo també m'hi he començat a posar. Tens un jardí preciós.

    ResponElimina