12 d’abril del 2011

ESCALA LEBLANSKY PER A URBANITES RECICLATS


[Capítol XXVI de la sèrie Aprende con Leblansky]

El meu aterratge al món rural, ara fa ja uns quans anys, no va ser massa traumàtic, però la gran ignorància personal en qüestions agrícoles em va llastrar de tal manera que, als pocs mesos de viure a Dosrius, l’exterior de casa va passar de ser un hort deixat de la mà de déu a una selva tropical on habitaven animalons d’espècies variades i –cal fer menció especial- un parell de desenes de gats.

Amb el temps, i a base de fer servir el mètode d’assaig-error, he anat aprenent, i de pas, fent autèntiques barbaritats, com ara carregar-me un cirerer, mitja dotzena de pereres, una figuera i un pruner, entre d’altres.

Ara, tot i que segueixo sent un gran ignorant en el tema, m’atreveixo a fer algunes operacions relaciones amb l’agricultura, i a donar alguns consells a aquells que, com jo, són neòfits en aquest tema.

L’Escala Leblansky per a urbanites reciclats va de l’1 al 5, i proposa alguns exemples per fer-ho tot més entenedor. Aquí va:


  1. Vegetals que funcionen pràcticament sols, i que només cal anar amb compte per no trepitjar-los ni cremar-los. El CODONYER I l’OLIVERA són qui més permeten als no iniciats sentir la satisfacció de veure com, tot i la sapastreria inherent a la condició, un arbre cultivat per ell pot arribar a créixer i fins i tot donar fruits (a la fotografia, jove codonyer d’un pam d’alçada que ja floreix)

  2. Vegetals que cal regar de tant en tant. CARABASSES i CARABASSONS esdevindran amb facilitat les estrelles de l’hort de l’urbanita reciclat. Només cal regar-los de tant en tant, i collir-los abans que petin de grossos.

  3. Vegetals que funcionen pràcticament sols, però que cal controlar, ja que els seus fruits poden fer-se malbé. FAVARS, CIRERERS i NESPRERS són senzills de conrear. No cal regar-los pràcticament mai, i en el cas del cirerer, no cal preocupar-se si li cauen les fulles: és normal cada tardor. Però atenció, els fruits del nesprer i el cirerer s’han de protegir dels ocells, la qual cosa resulta pràcticament impossible de fer si ets un urbanita reciclat, però no passa res: els ocells s’alimenten mentre tu vas al mercat a comprar prunes i cireres.

  4. Vegetals que cal regar sovint, així com protegir-los de les temperatures extremes i tractar-los per evitar les plagues. El LLIMONER és el més clar exemple d’arbre que, aparentment senzill, dona molts maldecaps si no el saps cuidar. Cal estar atent i demanar consell contínuament als veïns i a la cambra agrària. Però tranquils: si en Leblansky ha pogut, vosaltres també.

  5. Vegetals que gairebé segur que al vostre hort ni creixen ni donen fruits. La resta. Intentar-ho és perdre el temps, tot i que amb els TOMÀQUETS i les ALBERGÍNIES encara hi ha alguna esperança –escassa- que funcionin.

35 comentaris:

  1. M'he dedicat alguns anys a engegar o ressuscitar horts en escoles de diversos punts del territori, i estic bastant d'acord amb tu en aquesta llista. Jo hi afegiria tres cosetes:
    1- Al grup 3, afegir pèsols i carxofes.
    2- No llencis els Cds espatllats, ni les cintes de video velles: combinats, eviten que els mixonets se't fotin tot allò que amb tant d'amor has plantat i regat. També serveixen les garlandes i banderetes de revetlla de sant Joan, tot i que llavors l'hort adquireix un aspecte kistch i cutre molt curiós (les hortalisses són indiferents a l'estètica, però).
    3- Planta unes quantes farigoles i romanins per les vores: eviten l'entrada de cargolets i altres bitxos.

    I una darrera: escoltar-se els vells que han tingut hort "de tota la vida", però posar en quarentena TOTS els seus consells: aquesta gent aboquen sacs de pesticides i es queden tan amples.

    ResponElimina
  2. És cert, com afirmes al punt 3, que una de les grans lluites de l'horta és defensar-la de tota mena de paràsits i comensals.
    Jo tenia un veí -un expert granadí- que, així apareixien unes cireres o figues incipients, guarnia cada arbre amb 3 0 4 canyes llargues d'on hi penjava amb un fil unes arengades per a què els reflexos espantessin als ocells.
    Suposo que, com es fa amb els coloms, uns CDs poden fer igualment el fet.

    ResponElimina
  3. Carregar-se una figuera té el seu mèrit, no et pensis...
    Jo afegiria girasols. Ja ho sé que dona molta feina pelar les pipes, però anar-se-les menjant directament de la flor acabada de collir és molt bo per als nervis a banda d'una font d'inspiració matemàtico-artística que s'ha de tenir en compte. A Dosrius segur que queda algú que té llavor de tomàquet de pometa (pometa dels "d'abans", vull dir). Si per casualitat en trobes torna a provar sort amb els tomàquets. Si te'n surts i no t'agraden (cosa que dubto) et compro la collita sencera!

    ResponElimina
  4. Mmm passaré aquesta escala al meu padrí, pagès de cap a peus, a veure què n'opina!

    Enhorabona per els fruits del teu hortet! I per la persistència!

    ResponElimina
  5. Ha, ha, aquesta escala és tan a personal i a mida que confiar al 100% en ella fa por !!

    Els tomàquets dificilment donen resultat a ningú si es planten acabant l'agost, he, he!

    Seguirem plantant, provant sort i....jugant!

    ResponElimina
  6. El meu hortet urbà té un llimoner que és un desastre... El tronc principal està mort i només les branques que surten anàrquicament per sota tenen flors, ara, i enguany a donat dues llimonetes...

    ResponElimina
  7. Trobo a faltar el meu nivell, el zero: jardí zen, rocs i sorra.

    ResponElimina
  8. Jo estic al grup zero, que és intentar que no se'm mori la gespa. Patètic.

    ResponElimina
  9. Sobre el grup 5 (i mira que en fa de gràcia això de "vegetals", imagina't un genèric semblant en filosofia).
    És cosa curiosa que tomaqueres, alberginieres i pebroteres no poden viure juntes pel fet de pertànyer a la mateixa família, la de les solanàcies; cal deixar una distància prudencial entre elles.
    Les tomaqueres no haurien de ser un impossible (pensa que en mengen més de 20 kg anuals). Alguns dels seus secrets són: deixar espai suficient entre les mates (40 cm), el d'anar-les esbrotant: tallant un de cada dos o tres brots (el millor és deixar-ne els que més tiren amunt); això abans de lligar-les al tutor (a la canya, tot i que a BCN jo faig servir tiges de fibra de vidre).

    ResponElimina
  10. Els tomaquets van ser els únics que em van funcionar a l'any passat, sembla ser els més resistents...en canvi carbaçons i overginies ni els vaig veure i uns bitxos molt petits es van mejar totes les fulles, per més que els hi vaig tirar flip. Bé, vaig fer una bona obra: alimentar a uns bitxos

    ResponElimina
  11. De moment encara no m'atreveixo amb les espècies comestibles ( encara acabaria sortitnt-me una mutació estranya!) i només em dedico a les variants vegetals decoratives, excepte el llimoner que tímidament va agafant embranzida i de les dues llimones primeres ha passat a les 5. Eureka!

    ResponElimina
  12. Leb t'estàs preparant una jubilació (més o menys imminent... ets com la Marujita Díaz, no sé quina edat pots tenir...) de tall autàrquic??? Sembla que estiguis en una mena kibbutz autosuficient!

    Hauries de fer un bloc temàtic sobre horticultura: "Enceneu els aspersors!"

    ResponElimina
  13. Jo, que també sóc una urbanita reciclada (o en procés de reciclar) me'n refio força dels consells de la meva mare, que no és de pagès però fa molts anys que practica.
    Sempre està al cas de les fases llunars i sap quins són els productes de temporada i quan és l'època de plantar.

    Sempre que treu el nas al nostre pati de casa, em regala diagnòstics gratuïts, del tipus: això no està ben podat o aquí se t'hi fà pogó. Cosa que a banda d'emprenyar-me em serveix per rectificar els meus mals hàbits hortícoles.

    Però tan malament no ho dec fer, quan puc presumir de tenir un llimoner d'uns 4 anys, perfectament saludable :-)

    Ja se sap, amb el temps i una canya!

    ResponElimina
  14. acabo de descobrir que existeix el menys zero.. és a dir el dels urbanites no reciclats com jo.. ara bé ,com a bona urbanita tinc un balconet que no arriba a metre quadrat.. on hi ha des d'una buganvília a un gessamí, passant per una carolina i altres plantetes que encara no sé com les van batejar.. prendré nota del capíto XXVI per si el meu futur és reciclable..:)

    ResponElimina
  15. Benvolgut "Leroy Merblansky" o Padre Mundina,perdona que ahir et vaig deixar el comentari amb el meu avatar de la vida mundana,Alfons.
    Jo,quan vaig decidir que el meu petit pati urbanita nessessitava alguna cosa que li donés alegría,em vaig informar,via guies Leblanski i d'altres,i em vaig decidir a regalar a la meva maleta un arbre.
    Un ginkgo biloba,que segons sembla és el més resistent de tots. Tant resistent que va ser el primer que va brotar al Japó després que els americans els hi deixeisin caure la bomba atómica.

    ResponElimina
  16. Quan et calgui t'envio el pare a que et digui: "mira que ets pallús, eh!", que és el que sol dir quan els demés resultem incapaços de veure el que, segons ell, és el més diàfan del món en agricultura. ^^ Per cert, unes amanides de tomàquet tot l'estiu pa morilse ;). Ànims! tu pots!

    ResponElimina
  17. Lluís, gràcies pels consells, i en especial per la recomanació final: aquí a Dosrius n'hi ha uns quants així, ai!

    ResponElimina
  18. Girbén, això dels cedés és una bona solució, però té un problema: espanten a molts ocells, però atreuen irresistiblement a les garses. Comprovat per alguns veïns.

    ResponElimina
  19. Llum l'altra, et faré cas i miraré a veure si algú em passa llavors de tomàquets de pometa. I si surten, te'n guardaré uns quants :)

    ResponElimina
  20. Porquet, si el teu padrí veu aquesta escala es pixarà de riure!

    ResponElimina
  21. Carme, siguem optimistes: aviat ens llencem a la fase 5. Tot serà jugar!

    ResponElimina
  22. Galderich, el teu llimoner és un fora de sèrie: tot i estar mort dona llimones (existeixen les llimones zombies?)

    ResponElimina
  23. Allau, el nivell 0 també té la seua dificultat, com tu bé saps :)

    ResponElimina
  24. Ep, SM; que la gespa és cosa difícil! I si no, que m'ho diguin a mi, que se'm queda groga cada dos per tres. Estic cercant alternatives, però de moment tot és experimental.

    ResponElimina
  25. Gribén, gràcies pel consell. Això de deixar espai entre els vegetals de nivell 5 ja ho faig. Però em sembla que aquest és el menor dels meus problemes hortícoles, haw, haw!

    ResponElimina
  26. Aris, si els tomàquets et van funcionar, ja està bé: són d'alta dificultat!

    ResponElimina
  27. Llum, cinc ja? Felicitats, to un èxit! Deu tenir a veure amb les teues arrels valencianes :)

    ResponElimina
  28. Tirant, quan jo era major d'edat, la Marujita Díaz encara no havia fet la primera comunió. Un dia et parlaré del meu viatge en el Titanic i de com em vaig salvar.

    ResponElimina
  29. Carme de la maleta, ja veig que estàs a un nviell superior. Un llimoner de quatre anys, i encara és viu? Increible!

    ResponElimina
  30. Lolita, si en menys d'un metre quadrat ets capaç de tenir totes aquestes plantes que dius, et mereixes un cum laude :)

    ResponElimina
  31. Misteral, el ginko és un gran arbre, i a més té unes fulles precioses. Esperem que resisteixi el caos nuclear :(

    ResponElimina
  32. Clídice, em sembla que el teu pare es despacienciaria amb un negat per l'agricultura com soc jo, haw, haw!

    ResponElimina
  33. Estic 90% d'acord amb la llista, però ma àvia té un llimoner al jardí (just a sota de la terrassa de la cuina), al que no fa gaire cas, i cada any ens farceix a llimones.
    El iaio diu que l'hort creix sol, però jo segueixo pensant que el "truco" infalible és pendre's-ho amb filosofia, tenir la ràdio engegada (a poder ser, emissora local), i tararejar alguna cosa de quan en quan ;)
    Ah! També estaria bé afegir tot tipus de llegums que es poden "conrear" en pots de vidre i cotó fluix! mítiques :)

    Respecte al comentari d'en Girbén (ho sento, però no puc estar-me de fer el comentari!): "El cementerio de arengues ahumados del señor Deljardín!"
    no sé perquè totes les pel·lis franceses tenen aquest regust [k]non-sense[/k] que m'atrau xD

    ResponElimina
  34. oix, no trobo la manera de fer cursives! ><

    ResponElimina