Porta molts anys, l’Elvis Costello, fent el que li agrada, que és composar cançons i cantar-les.Per això acabo comprant-me cada nou disc que treu, que sé que no pretén enganyar a ningú ni seguir cap moda més que la que li marca el seu estat personal d’ànim en cada moment.
L’última cosa que ha publicat, el National Ransom, no decep a ningú que hagi seguit la seua trajectòria, recolzada en els darrers anys per un altre gran, en T Bone Burnett, que ajuda en la postproducció.
National Ransom és una altra bona col·lecció de melodies, i d’aquestes, trio A slow drag with Josephine, en una interpretació que es marca Costello tot sol, amb res més que la seua guitarra i la seua veu. Tot un artista.
En el metro no li donaria ni un duro...
ResponEliminaEn Costello dóna la sensació que, darrerament, ja viu de renda, no?
ResponEliminaQuina sort arribar a aquest status.
mig country mig blues una cançó preciosa... m'encanta!
ResponEliminaCostello for ever!
No el coneixia ni poc ni gens, de fet no el coneixia. Jo sento dir que amb temes musicals em vaig estancar amb StravinskyXD
ResponEliminaPerò tot s'ha de dir, i el cert és que no ho fa malament, més aviat al contrari.
Doncs a mi escoltant-lo, m'encantaria dir-me Josephine! Què voleu que us digui?
ResponEliminaLa veu i especialment el xiulet final m'acaba d'encisar del tot!
Bon cap de setmana. . .per fi és divendres!!!
Galderich, darrerament trobava a faltar un comentari com el teu d'avui: francament, avui has estat a l'alçada de les espectatives, haw, haw!
ResponEliminaTirant, en Costello és un megartista, però no per això els seus darrers treballs han baixat de nivell. Diria que tinc els tres últims -"Momofuku", "Secret, profane & sugarcane", i aquest "National Ransom", i sonen fantàsticament bé.
ResponEliminaLolita, Costello for ever and ever! :)
ResponEliminaEduard, Costello és una de les llegendes vives de la música americana, i porta decenes d'anys en escena. N'estic segur que, a la que el vagis coneixent, t'agradarà cada cop més :)
ResponEliminaCarme J, aquesta tarda m'he apuntat a un curset a distància de "xiulet melòdic". Prometen que, en pocs dies, es notarà un millora evident, i garanteixen els bons resultats en acabar el curs. A veure :)
ResponEliminaQue el curs de xiulet melòdic sigui a distància està bé, però les pràctiques, no S.U.P.
ResponEliminaCarme J, si poguessis sentir el meu xiulet virtual, veuries com ja començo a afinar :)
ResponEliminaEn aquest disc en Costello va sobrat, i tonto el que no el senti!
ResponEliminaElvis Costello era molt bo...sobretot amb la pinguin orchestra...
ResponEliminaLeb, necessito que em passis la teva adreça de correu electrònica per reenviarte un missatge d'un periodista interessat en dinamo que vol informació i portades...
ResponEliminael meu es
sucnorris@gmail.com
A mi l'Elvis hi ha hagut èpoques que m'ha agradat molt i d'altres que no tant. No sé, trobo que en els darrers anys és molt irregular. Potser des que és el senyor marit de la Diana Krall. No ho sé. Ara el trobo una mica plasta. Em sap greu, eh. Ptnts.
ResponElimina