11 de febrer de 2011

PSICODÈLIA

M’ha costat decidir quina cançó posar dels Beach House. Al final, em quedo amb aquesta Norway psicodèlica i un xic inquietant, a mig camí entre el folk i el pop i amb una dosi d’encís i suavitat perfecta per començar el cap de setmana de manera pausada, sense presses i fruint de cada moment de tranquil·litat.
Ah, el vídeo, ni cas.


26 comentaris:

  1. Ja sé que no tenen res a veure, però els primers compassos m'han recordat els Prefab Sprout i la Mariane Faithfull dels primers temps. No estan malament.Bon cap de setmana!

    ResponElimina
  2. Això és una miqueta massa per mi, i ostres, de mirar la bandera que has posat ja em balla el cap!

    ResponElimina
  3. No sé perquè, hi ha música que m'agrada com aquesta, que al sentir-la veient el clip, desmereix força.

    La idea de la bandera és genial per estalviar-se al·lucinogens de cap de setmana! Uuuuaaauuuu quin mareig!!!

    ResponElimina
  4. Doncs a mi m'agrada més el video que la cançó!

    Per cert, això de la bandera...Mmmmm... Quin mareig!

    ResponElimina
  5. ... què dir d'aquesta música? ... encara em quedaria sense paella!

    ResponElimina
  6. que bonica...! em recorda pet shop boys...no se perque...

    ResponElimina
  7. Llum, jo crec que tenen més a veure del que sembla. Bona comparació! I bon cap de setmana, és clar :)

    ResponElimina
  8. XeXu, dedico tan de temps -i de vegades, més- al text com a la imatge de cada post. Sovint la base és directament internet, però m'esforço en construir, a partir d'ella, una alta manera de transmetre el mateix missatge que al text.
    En aquest cas, si la imatge t'ha fet ballar, ni que sigui el cap, ja m'està bé, que la música s'ho val :)

    ResponElimina
  9. Carme J, carinyet, per què et penses que he escrit això de "el vídeo, ni cas"?
    Si és que...

    ResponElimina
  10. Tirant, dues coses: la primera, ja la comento a la resposta que una mica més amunt li he donat al XeXu.
    La segona: haig d'entendre que el vídeo realment t'ha agradat, o bé que tot i ser dolent, la cançó encara ho és més?

    ResponElimina
  11. d'això ... ummmm ... sempre escoltes coses tan ... fifis? huas huas huas :D

    ResponElimina
  12. Galderich, bentornat!!! Ai, que ploro de l'emoció... mira que mentre tu no has entrat m'han fet crítiques cafres, però com les teues, cap!

    ResponElimina
  13. Aris, és curiós els recorreguts que fa la ment de cadascú: a la llum li recorda a la Marianne Faithfull, i a tu... als Pet Shop Boys!!!

    ResponElimina
  14. Clídice, recordam que quan ens veiem et doni una empenta :)

    ResponElimina
  15. M'ha agradat, m'ha agradat. Tens raó que el vídeo millor oblidar-lo (els psicodèlics tenen aquests perills).

    ResponElimina
  16. Hey, m'ha agradat molt la música!!!!!! Tot i que el vídeo és una miqueta freaky, no? ;)

    ResponElimina
  17. A mi també m'ha agradat, noi! Ara, el vídeo, com vols que no li fem ni cas, si és divertidíssim!

    ResponElimina
  18. La cançó m'ha semblat d'allò més insulsa, sorry, però el vídeo ... és patèticament divertit!! Crec que t'has passat massa estona mirant la bandereta.

    ResponElimina
  19. Fa pocs dies, endut per un rampell, me'n vaig anar a la FNAC disposat a fer gasto. Em planto davant de l'apartat de música electrònica i miro. Hòstia! No sabia què agafar. De manera que vaig acabar amb els NIN i en Gilmour (Live in Gdansk). Pel poc que em coneixes... tu què em recomanes?

    ResponElimina
  20. Lluís, d'entrada, a la propera te'n vas a discos Revolver o al CD drome, on en saben molt més i tenen més varietat que a la FNAC.
    Si vols cosa bona, qualsevol d'Esplendor Geométrico és molt bo. No fa ni un any que han tret Pulsión, però posats a triar, jo em quedo amb Veritatis Splendor, personalment crec que és la seua obra magna (quasi ningú estaria d'acord amb això).
    I què me'n dius dels Pan Sonic? Aprofita ara que han tret el seu darrer cedé, a mena de comiat. Escolta el seu Corona en els meus Top de l'any, i veuras que és genial.

    ResponElimina
  21. Doncs gràcies. M'ho apunto. No fa massa vaig ser al Revolver buscabt Durruti Column i vaig sortir amb un recopilatori dels Tindersticks. Tens raó que allà en saben molt, i que hi ha més varietat. Adéu, Fnac.

    ResponElimina
  22. D'això, Pix, pots fer el favor de regurgitar en Leb?

    ResponElimina
  23. Clídice, l'humà que coneixies amb el nom de Leblansky ha estat pixelitzat. Llarga vida als píxels!

    ResponElimina
  24. Carinyo, carinyo, on ets? Estàs bé ?
    S.U.P. dona senyals de vida, encara que sigui Pixeluterina !!!

    Pix, això és massa dur i cruel .....

    O....... potser, no, segons t'ho miris !!!

    ResponElimina