M’ha costat decidir quina cançó posar dels Beach House. Al final, em quedo amb aquesta Norway psicodèlica i un xic inquietant, a mig camí entre el folk i el pop i amb una dosi d’encís i suavitat perfecta per començar el cap de setmana de manera pausada, sense presses i fruint de cada moment de tranquil·litat.Ah, el vídeo, ni cas.
Ja sé que no tenen res a veure, però els primers compassos m'han recordat els Prefab Sprout i la Mariane Faithfull dels primers temps. No estan malament.Bon cap de setmana!
ResponEliminaAixò és una miqueta massa per mi, i ostres, de mirar la bandera que has posat ja em balla el cap!
ResponEliminaNo sé perquè, hi ha música que m'agrada com aquesta, que al sentir-la veient el clip, desmereix força.
ResponEliminaLa idea de la bandera és genial per estalviar-se al·lucinogens de cap de setmana! Uuuuaaauuuu quin mareig!!!
Doncs a mi m'agrada més el video que la cançó!
ResponEliminaPer cert, això de la bandera...Mmmmm... Quin mareig!
... què dir d'aquesta música? ... encara em quedaria sense paella!
ResponEliminaque bonica...! em recorda pet shop boys...no se perque...
ResponEliminaLlum, jo crec que tenen més a veure del que sembla. Bona comparació! I bon cap de setmana, és clar :)
ResponEliminaXeXu, dedico tan de temps -i de vegades, més- al text com a la imatge de cada post. Sovint la base és directament internet, però m'esforço en construir, a partir d'ella, una alta manera de transmetre el mateix missatge que al text.
ResponEliminaEn aquest cas, si la imatge t'ha fet ballar, ni que sigui el cap, ja m'està bé, que la música s'ho val :)
Carme J, carinyet, per què et penses que he escrit això de "el vídeo, ni cas"?
ResponEliminaSi és que...
Tirant, dues coses: la primera, ja la comento a la resposta que una mica més amunt li he donat al XeXu.
ResponEliminaLa segona: haig d'entendre que el vídeo realment t'ha agradat, o bé que tot i ser dolent, la cançó encara ho és més?
d'això ... ummmm ... sempre escoltes coses tan ... fifis? huas huas huas :D
ResponEliminaGalderich, bentornat!!! Ai, que ploro de l'emoció... mira que mentre tu no has entrat m'han fet crítiques cafres, però com les teues, cap!
ResponEliminaAris, és curiós els recorreguts que fa la ment de cadascú: a la llum li recorda a la Marianne Faithfull, i a tu... als Pet Shop Boys!!!
ResponEliminaClídice, recordam que quan ens veiem et doni una empenta :)
ResponEliminaM'ha agradat, m'ha agradat. Tens raó que el vídeo millor oblidar-lo (els psicodèlics tenen aquests perills).
ResponEliminaHey, m'ha agradat molt la música!!!!!! Tot i que el vídeo és una miqueta freaky, no? ;)
ResponEliminaA mi també m'ha agradat, noi! Ara, el vídeo, com vols que no li fem ni cas, si és divertidíssim!
ResponEliminaLa cançó m'ha semblat d'allò més insulsa, sorry, però el vídeo ... és patèticament divertit!! Crec que t'has passat massa estona mirant la bandereta.
ResponEliminaFa pocs dies, endut per un rampell, me'n vaig anar a la FNAC disposat a fer gasto. Em planto davant de l'apartat de música electrònica i miro. Hòstia! No sabia què agafar. De manera que vaig acabar amb els NIN i en Gilmour (Live in Gdansk). Pel poc que em coneixes... tu què em recomanes?
ResponEliminaLluís, d'entrada, a la propera te'n vas a discos Revolver o al CD drome, on en saben molt més i tenen més varietat que a la FNAC.
ResponEliminaSi vols cosa bona, qualsevol d'Esplendor Geométrico és molt bo. No fa ni un any que han tret Pulsión, però posats a triar, jo em quedo amb Veritatis Splendor, personalment crec que és la seua obra magna (quasi ningú estaria d'acord amb això).
I què me'n dius dels Pan Sonic? Aprofita ara que han tret el seu darrer cedé, a mena de comiat. Escolta el seu Corona en els meus Top de l'any, i veuras que és genial.
Doncs gràcies. M'ho apunto. No fa massa vaig ser al Revolver buscabt Durruti Column i vaig sortir amb un recopilatori dels Tindersticks. Tens raó que allà en saben molt, i que hi ha més varietat. Adéu, Fnac.
ResponEliminaM'agrada la psicodèlia!
ResponEliminaI ara, sortirà la meua imatge?
ResponEliminaD'això, Pix, pots fer el favor de regurgitar en Leb?
ResponEliminaClídice, l'humà que coneixies amb el nom de Leblansky ha estat pixelitzat. Llarga vida als píxels!
ResponEliminaCarinyo, carinyo, on ets? Estàs bé ?
ResponEliminaS.U.P. dona senyals de vida, encara que sigui Pixeluterina !!!
Pix, això és massa dur i cruel .....
O....... potser, no, segons t'ho miris !!!