17 de febrer del 2011

DICKENS EN 2D O ¿DONDE HAY UN TEBEO HABRÁ UN LIBRO?

Per cap blocaire és un secret que al gran Allau li agrada Dickens.
Segueixo els seus posts sobre aquest autor i seua obra, i em deleixo amb la lectura de les anàlisis, critiques i cròniques que fa l’Allau, però lamentablement no soc capaç d’empassar-me cap llibre de Dickens: ho he intentat amb diverses obres, i amb la que més he avançat és amb Els papers pòstums del Club Pickwick, de la qual tinc varies edicions, cada una d’elles més atractiva i ben presentada, i amb les boniques il·lustracions de Robert Seymour i Phyz, però el més lluny que he arribat és a –un moment, que m’aixeco i ho comprovo amb exactitud- ah, aparentment, bastant bé: a la pàgina 116; aparentment, que la novel·la té més de 1000 pàgines...
Però vet aquí que en un dels meus viatges a França a la recerca de tebeos vaig descobrir que l’editorial Delcourt iniciava una sèrie dedicada als grans autors literaris, i un d’ells era Dickens i el seu Oliver Twist.
Amb dibuixos de Deloye i guió de Dauvillier –un parell d’autors quasi novells-, l’àlbum pintava bé. Comprat i llegit el primer volum, no em va desagradar gens, ans al contrari, em va semblar, pel poc que conec de la novel·la original, una bona adaptació i un tebeo dignament fet.
De manera que he anat comprant cada nou volum que ha sortit, i aquest cap de setmana passat em vaig fer amb el darrer, el número 5, acabat d’eixir de la impremta.
Ara puc dir que he llegit l’Oliver Twist, al menys una bona adaptació. El següent pas serà la lectura de la novel·la?
Cap als anys 80 a la tele feien un anunci que deia més o menys Donde hay un tebeo, mañana habrá un libro. Des del primer moment em va semblar un lema estúpid, ja que en el fons venia a dir que els tebeos eren cosa de nens, i que aquests acabarien deixant-los i passant-se al camp de la literatura. Com si fossin mútuament excloents!
Recordo que, cada cop que sentia l’anunci, em passava pel cap la meua versió, Donde hay un tebeo mañana habrá otro tebeo.
Em temo que, per ara, seguiré sense llegir cap novel·la de Dickens. Però potser algun dia...

24 comentaris:

  1. Així doncs ha de ser:

    Donde hay un tebeo, mañana habrá otro tebeo.

    -Però en francès-

    ResponElimina
  2. Leb, vas pel bon camí i aquest Oliver té molt bona pinta. Però ara no em llegiria de nou la novel·la de Dickens, més aviat em buscaria una nova bona adaptació, suposant que n'hi hagin.

    ResponElimina
  3. Recordo amb molt d'afecte"Joyas Literarias Juveniles"...em van anar molt bé per fer gana de mès.

    ResponElimina
  4. Les adaptacions tenen el seu mèrit. Molt pocs podrien explicar de què va Don quijote de la mancha, si no fos per les adaptacions. I el còmic és una modalitat més d'adaptació. L'anunci tenia "trampa", pressuposa que els diferents mitjans són excloents, i això no és cert: els que llegeixen comics no van al cinema? els que llegeixen llibres no llegeixen blogs? els que twitegen no llegeixen comics? els que miren la televisió no llegeixen revistes? etc. etc.

    ResponElimina
  5. Completament d'acord amb l'Eulàlia, on hi ha un tebeo, segur que hi ha un CD, un DVD, diversos llibres i fins i tot l'entrada per un musical...

    Quina troballa! Segur que jo, també m'hi hauria engantxat! :-)

    ResponElimina
  6. Peter Leb,
    Els tebeos són coses infantils... algú ho havia de dir!
    I trobo molt malament que ara treguis il·lustracions sobre en Dickens sense ni esperar que l'Allau ho faci. En fi, a veure si tenim més tacte...

    ResponElimina
  7. A mi, tot el que sigui economia em mola, i els tebeos solen ser economia ... de paraules, o sigui que molen :) Ara, per fer una mica de Galde et diré que, seguint la meva brillant teoria, és del tot evident que Tintín no mola, massa lletra.

    Huas huas huas. Si, ja ho sé, m'empenyo jo soleta, d'acord? :D

    ResponElimina
  8. Suposo que tothom pot aproximar-se a la cultura com li sembli. Penso que és positiu que una bona obra literària pugui arribar a diferents públics, bé sigui per la lectura del text sencer, d'una ressenya exhaustiva, d'un còmic o d'un pel·lícula.
    Si en la cultura no hi ha llibertat per gaudir-la... anem malament!

    ResponElimina
  9. El millor de les "grans obres" és que pots trobar tota mena d'adaptacions i material relacionat. Això implica una certa fascinació per l'original, però també és una mesura d'acostament per un públic que, d'altra manera, no en sabria res de res. Aprofundir, descobrir o reinterpretar sempre és bo, sigui còmic o sigui el que sigui.

    ResponElimina
  10. Acostumo a anar a l'Abacus amb la meva filla i varem veure fa poc que hi han molts clàssics passats a comic i de diferentes editorials. A la meva filla li agraden més en comic i jo li vaig comprant. Està des de Proust, Dostoyesky, Edgar Allan Poe...i els dibuixos tenen qualitat. A classe seva, en comptes de llegir-se el llibre, es busquen la pel·lícula...però millor llegir, no?

    ResponElimina
  11. Allau, doncs mira, jo crec que una bona adaptació és aquesta. Té un cert aire a "per a joves" que la fa més interessant pel toc lleugerametn naïf que li dona al conjunt. I és que, per molt fidel que es vulgui ser en una adaptació, sempre es veu la mà de l'adaptador, i en aquest cas, crec que ha estat per a bé.

    ResponElimina
  12. Tony, és que les Joyas literarias de Bruguera tenia alguns dibuixants molt bons, i això es notava. Una altra cosa és l'adaptació dels guions, que era molt a saco. A mi també m'agradaven molt!

    ResponElimina
  13. Eulàlia, l'anunci tenia trampa, però a més, jo crec que també hi havia una certa intenció pseudopedagògica que, traduida, vindria a dir que elas tebeos, que són cosa per a nens i amb poc valor, són una forma d'iniciar-se a la literatura, que sí que és una cosa valuosa, segons l'anunci.

    ResponElimina
  14. Carme de la maleta, pel poc que conec dels teus gustos, segur que tu també t'hauries divertit ambn aquesta adaptació :)

    ResponElimina
  15. Galderich, és que jo encara estic en la fase "Campaneta", haw, haw!

    ResponElimina
  16. Clídice, doncs si Tintin et sembla carregat de lletra, no se t'acudeixi mai llegir un Blake & Mortimer :)

    ResponElimina
  17. Tirant, la teua manera d'enfocar les "versions" crec que és molt encomiable. D'entrada, cal donar un vot de confiança, oi?

    ResponElimina
  18. Joan, jo també crec que les versions poden ser molt bones; en alguns casos, fins i tot millors que l'original (de bones pelis basades en petardos literaris n'hi ha unes quantes)

    ResponElimina
  19. Aris, un tebeo ben fet sempre és recomanable :)
    I amb les pelis passa el mateix, encara que de vegades -sovint- les adaptacions són tan poc respectuoses amb l'original que caldria canviar-les el nom :(

    ResponElimina
  20. Doncs jo he redescobert els tebeos fa poc, amb la Satrapi (Persèpolis i Embroderies, per cert, molt bona la peli de Persèpolis, em va entusiasmar), el Gallardo (Maria i jo, també molt bé la peli) i el Guy Delisle (Pyongyang, difícil fer-ne una peli...). De moment, poquets, però m'encantaria trobar-ne més que m'encatessin com aquests!

    ResponElimina
  21. Tenia una profe de llengua que deia que ella cada dia esmorzava llegint còmics.
    jo en tinc capses plenes del TBO i ara dels de les meves filles i tot i que llegeixo molts llibres, m'agrada passar bones estones amb els còmics.

    ResponElimina
  22. Gemma Sara, s'ha de dir que els tebeos han evolucionat i han "madurat" els seus continguts, afortunadament. Els tres que cites en són un bon exemple. En especial a mi em va agradar molt la peli de Persèpolis: i de Maria i jo no sabia que s'havia fet també una peli, vaig a veure com la puc veure, que soc fan total del Gallardo.

    ResponElimina
  23. Jomateixa, doncs molt bé que fas llegint tebeos, i segur que t'ho passes molt bé :)

    ResponElimina