12 d’agost de 2016

PEDRES DE TEBEO


Només els descerebrats o els agosarats de mena inicien un viatge sense haver-lo preparat amb calma a casa, on a més de planificar itineraris i revisar horaris, cal assabentar-se de les coses que es poden visitar a cada lloc.
Pocs són els que viatgen sense fer una prèvia immersió cultural, i aquesta preparació  permet veure més enllà de cada pedra o objecte singular que visitem, i fins i tot cercar-lo amb la passió que dóna el saber el que s’amaga darrere d’ell.
La meua amiga Carme B (no confondre amb la Carme J), coneixedora de la meua passió pels tebeos de línia clara en general i per l’obra d’Hergé en particular, em va portar -és un solet- un grapat de souvenirs del Château de Cheverny, castell que se suposa que va inspirar al creador de Tintin per dibuixar Moulinsart. Crec no equivocar-me si dic que la Carme B no ha llegit els àlbums on apareix la mansió del capità Haddock, però a l’hora de visitar Cheverny no va ser problema per ella, ja que els propietaris del Château en qüestió s’han preocupat, i molt, per impulsar les visites turístiques a base de pregonar als quatre vents la relació entre Tintin, Hergé i Cheverny.
Però aquest és un cas excepcional: si no llegiu tebeos, us passarà que us perdreu una bona part del que s’amaga darrere de moltes pedres, un sentit de la meravella que mai descobrirem de no haver-nos passat llargues estones entre pàgines impregnades de bonics dibuixos i exquisit aroma de tinta impresa.
Com a prova, agafem la ciutat més visitada del món i fem un parell de preguntes –no ens cal més- sobre ella: Quin animal presideix la plaça Denfert-Rochereau? Sabeu res de la piràmide del parc Monceau? Què, us heu quedat en blanc? El vostre Paris queda coix, lamentablement incomplet. Ídem pel que fa a qualsevol altre lloc visitable del món.
Conclusió: si sou viatgers, heu de llegir tebeos.
Ah, i per descomptat, si no ho sou, també.


PS: ara mateix em ronda pel cap que estaria bé que existís una mena de Trivial amb qüestions sobre tebeos & geografia. Estaria bé que algú ho intentés, oi?


14 comentaris:

  1. Gràcies Carme B per pensar en un tebeófil en els teus viatges!

    N'hi ha qui planeja els seus viatges sense guies ni itineraris només pensant en les seves lectures i passions...;)

    La resposta a les dues preguntes, es redueix a llegir només un tebeo.....
    I consti que no poso el nom de l'heroina que li dona títol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme, sense passió, els viatges perden gran part del seu interès. Com la vida :)

      Elimina
  2. Et diré un secret, però no voldria fer-te un spoiler, eh. En els llibres també les pots aprendre aquestes coses i tantes altres, no només els tebeos tenen l'exclusivitat de la docència en geografia.

    Mira, et diré que conec la plaça de Denfert-Rochereau, i crec que ja deu ser per sobre de la mitjana dels visitants de Paris. Vaig tenir una temporada que hi anava sovint, i el nom aquest em feia molta gràcia, no em facis dir per què. Ah, i la coneixia perquè m'hi deixava el tren quan venia de l'aeroport d'Orly, no per altra cosa...

    ResponElimina
    Respostes
    1. XeXu, totalment d'acord amb tu, però no em negaras que els llibres tenen avantatge sobre els tebeos: n ha molts més, tenen un bon grapat de segles de vida més, i són molt més populars. És per això que crec que cal reivindicar-los com a eina cultural.
      I t'has quedat amb mi amb això que expliques de la plaça Denfert-Rochereau ;)

      Elimina
  3. Gràcies a l'Adèle no estem del tot en Blanc! Haw haw haw!

    ResponElimina
  4. Gran veritat! Llegir tebeos, viatjar pels mapes o deixar-se acompanyar a l'illa del tresor o al Mississipí. Com he dit altres vegades, viatjar és tornar a un lloc on ja has estat. El viatge fins allà és la reconstrucció d'un camí que hem llegit o escoltat.

    ResponElimina
  5. Enric, el que dius sobre els viatges és per emmarcar-ho!
    I a més, cites dos dels meus llocs canònics: l'illa del tresor (sempre) i el Mississipí, aquest amb vaixell de vapor o amb esquif, sempre amb companyia d'algú que canti espirituals o que sàpiga tocar el banjo.

    ResponElimina
  6. Elfreelang, un plaer rellegir-te! No, no és Tintin, tot i que és línia clara...

    ResponElimina
  7. A mi algu encara em deu una �� per un tbo de Praga ������

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gran detall, aquell estel misteriós en txec! Mil gràcies, Pili!

      Elimina
  8. Casualitats de la vida, justament quan vas publicar aquest post estava a París. Per suposat que no em vaig acostar a Denfert-Rochereau ni al parc Monceau, encara que veig que aquest segon es prou bonic. Tintín i jo no som amics.

    ResponElimina