1 d’agost de 2016

L'AVANTGUARDA


92 tomaqueres són moltes tomaqueres.
124 maduixeres són moltes maduixeres.
Però és el que vaig decidir plantar a principis de temporada, junt amb 18 pebroteres picants.
El meu raonament va ser que havia de jugar al guanyador segur: altres hortalisses –albergínies, carabassons, cogombres...- no és que no haguessin funcionat altres anys, però era molta feina cuidar-les per acabar aconseguint unes verdures que al mercat eren força econòmiques i de sabor similar. En canvi, la qualitat de les tomàquets i les maduixes de l’hort sempre és superior a la de les que habitualment comprem; i les pebroteres picants són úniques, les llavors me les passa un bon veí cada any, i no es troben enlloc a la venda.
La pràctica em va demostrar que tota aquesta premissa inicial no era més que pura teoria: les maduixeres les he hagut de treure totes per manca de dedicació, i m’he passat hores maleint les tomaqueres mentre les lligava, les esporgava, els hi treia les males herbes... Se’m feia  inabastable posar-me a conrear l’hort després de la feina diària, i els caps de setmana el que havia de ser un passatemps esdevenia una tortura.
Ara, ja de vacances i amb els primers fruits a les mans, tot torna a ser bonic: cada matí em passo per la selva tomaquera per revisar com va la plantació –a Dosrius, la sembra i la collita es fan més tard degut a les temperatures més fredes- i constato que tinc un hort magnífic: ja han madurat els primers tomàquets, els de la varietat pebrot –són tomàquets, però tenen una bonica forma allargada i vermella-, i a hores d’ara ja n’he repartit més d’un centenar entre els veïns. Estan boníssims!
L’avantguarda tomaquera em permet menjar uns saborosos plats de tomàquets, i m’ha fet plantejar-me que potser sí que valia la pena la feinada que em vaig empassar.
La resta de varietats que he plantat aniran posant-se vermelles entre aquesta setmana i la primera de setembre, quan maduren els més tardans, els deliciosos tomàquets cor de bou.

Per cert: les fotos, com les tomaqueres, no estan tractades.





22 comentaris:

  1. Respostes
    1. Salvador, i la gràcia està en que, com n'hi ha tanta producció, pots triar els millors de cada, i la resta deixart-los per fer conserves.

      Elimina
  2. Dono fe de tot!!!
    I aquest any sense cap mena d'ajuda...
    Per cert, són els tomàquets més bons del món !!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme, els més bons del món no ho sé, però els que a nosaltres ens sembles més gustosos, segur! Això de ser collita pròpia dona un afegit al sabor.

      Elimina
  3. 92 tomaqueres són 92 tomaqueres més de les que jo tinc. 124 maduixeres són 124 maduixeres més de les que jo tinc. Saps per què? Perquè jo no serveixo per cuidar un hort, com a molt serveixo per fer de capatàs i manar algun pobre desgraciat que em cuidi l’hort, feina en les hores d’oci es un crim reconegut per la ONU. Sigui com sigui, si els pebrots són la meitat de bons que la pinta que tenen ja em faràs enveja.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pons, no et pensis que jo en sóc massa expert, però cada temporada n'aprenc una mica més. Calculo que, si no em canso abans, dintre de quinze anys ja en sabré de conrear tomàquets ;)

      Elimina
  4. Suposo que cadascú troba temps per aquelles coses que el motiven. La veritat és que fa molt goig el que ens ensenyes. Jo tinc quatre plantes a la galeria i feina tinc perquè visquin...

    ResponElimina
  5. XeXu, això de l'horticultura és força novedós per a mi: fa uns anys no en tenia ni idea, però a força dels consells dels veins, he anat fent. Ells són els autèntics factotums del meu hort.

    ResponElimina
  6. jo com que sóc més del baix Empordà ja puc dir que acabo de menjar cor de bou ben madurets i amb un gust exepcional. Aquelles gotes de suor acaben valen molt la pena.
    I sembla que també tindré uns pocs però bons pebrots.....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Joan, ja tens cors de bou? Que avançats que aneu! Aquí el problema és que s'ha de plantar molt tard, sinó es fa malbé el planter. I això fa que la temporada de conrreu sigui més curta, i també més tardana. Que vagi de gust l'ananida de tomàquet!

      Elimina
  7. Respostes
    1. Allau, tot i que no tinguis hort, a mi també m'agradaria tenir-te com a veí meu ;)

      Elimina
  8. Ainx...que tinc un cert sentiment de gelosia...;)

    ResponElimina
  9. Els tomàquets pebrot són els que estic comprant ara. Estan deliciosos, però segur que els vostres són molt més bons. A veure quan fem una amanida col·lectiva!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Enric, la veritat és que els tomàquets són una de les hortalisses on més es nota la diferència, i pel que fa als de la varietat pebrot, són molt prolífics.
      Si passeu a prop de Dosrius, avisa'm i us preparo uan cistella ;)

      Elimina
  10. Afortunat! Els meus cor de bou estan madurant ara, que sóc fora ,per delit de ma mare i mon germà. Grrrr

    ResponElimina
    Respostes
    1. Clídice, no et preocupis, els cor de bou són força tardans, i quan tornis segur que encara en trobes. Mentre, la família segur que s'està posant les botes ;)

      Elimina
  11. Ja pots sobreviure a base de tomaquets en cas d una guerra!!!

    ResponElimina
  12. Aris, n'hi ha per tots! Si algun dia d'aquest agost has de passar a prop de Dosrius, avisa'm i et preparo una cistella. T'asseguro que notaràs la diferència de sabor amb els comprats.

    ResponElimina