5 d’agost de 2016

LA BARCA "VIRIATO" (I)



-I quin nom ha pensat posar-li, Don José?
-"Viator". Què li sembla?
-Un bonic nom.
-Així, quan el tindrà pintat, Amadeu?
-Dissabte que ve, quan torni vostè de València, ja estarà llest.
Parlaven de la barca de segona mà que s'havia comprat el senyoret de Morrot, i que el meu avi Amadeu, que a més de mariner era també calafat del port de Doscaps, havia refet i a la que, a punt per ser botada a l'aigua, només faltava pintar-li el nom.
L'ofici de calafat o mestre d'aixa és un dels més bonics i també dels més difícils, però a l'avi Amadeu, observador i destre com era, no li va costar massa aprendre'l a base de fixar-se, cada cop que s'havien de fer reparacions en algun dels vaixells en que s'havia enrolat, en la feina dels que en sabien.
Quan va abandonar la marineria d'alta mar per establir-se al port de Doscaps,  va compaginar la pesca de la sardina amb el calafateig d'embarcacions de tota mena, i d'ell tothom destacava la seua finor i meticulositat a l'hora de treballar, de manera que la barca de Don José va quedar bé, molt bé. Però si el calafat de Doscaps era un home amant de la seua feina, també ho era de la broma suau i sense malícia; així que dilluns al migdia, quan acabà de pintar el nom Viator a babord, estribord i popa de l'embarcació, i ja tornant cap a casa, se li va acudir fer-li una petita presa de pèl al senyoret de Morrot: li faria creure que havia entès malament el nom de la barca i li havia posat “Viriato”, i així li ho va fer saber en el telegrama que li va enviar a sa casa de València:
Terminado trabajo. Todo bien. Nombre Viriato pintado. Saludos.
En rebre el telegrama, Don José es va sentir malament amb ell mateix. Hauria d'haver insistit amb el nom, que Viator era llatí i d'això l'Amadeu si que no en sabia.
-És clar, l'home, amb tota la seua bona fe i ignorància, ha pintat Viriato, i ara em sap greu dir-li que ho ha fet malament -li explicava a la seua dona.
-I tant que no li has de dir res al pobre Amadeu! Ell, que és una persona tan complidora i tan esforçada en que les coses quedin bé, segur que s'ha passat una bona estona pintant els noms, per que ara tu vagis i li canviïs.
-Però Teo, és que a mi no m'agrada que la barca es digui Viriato!
-Doncs t'hauràs de conformar, Pepe, t'hauràs de conformar.
Però el senyoret de Morrot no es conformava, i va estar donant-li voltes al tema fins que se li va acudir com podria arreglar la malifeta sense ofendre al meu avi: enviaria un telegrama a Doscaps, a Casto el de la cadira coixa, per tal que sense dir res a ningú modifiqués el nom de la barca, i una carta a Llopis el farmacèutic per que supervisés la tasca.
El dimarts, Casto el de la cadira coixa va rebre el següent telegrama:
Cambiar nombre barca. Viriato por Viator. Nadie debe saber. Secreto.
I el dimecres de bon matí, equipat amb pintura i pinzell, Casto se'n anà al racó del varador del port on estava falcada la barca de Don José, disposat a canviar-li la identitat en secret, i es trobà amb el nom Viator perfectament retolat per l'avi Amadeu. Sabia greu canviar-lo, de tan polit i ben fet com estava, però el senyoret de Morrot havia estat clar amb les seues instruccions: canviar Viator per Viriato.


[continua i finalitza dilluns vinent]

15 comentaris:

  1. Pons, però ni que te'n vagis a l'Antàrtida, segur que tens internet.
    Bones vacances!

    ResponElimina
  2. Serà com les passions de mare, però aquestes històries m'entusiasmen i sempre em fan treure un somriure quan no una riallada, avui concretament en públic! :)

    ResponElimina
  3. Serà com les passions de mare, però aquestes històries m'entusiasmen i sempre em fan treure un somriure quan no una riallada, avui concretament en públic! :)

    ResponElimina
  4. Aquesta és la intenció de les rondalles de Doscaps, Carme: dibuixar somriures :)

    ResponElimina
  5. Quina alegria retrobar els teus romanços i rondalles. Aquest final ja és magnífic, però esperarem el de veritat.

    ResponElimina
  6. Enric, és talment una rondalla, passada de boca a orella, un conte que té un precedent real. Dilluns, la narració del que va succeir amb aquest joc de noms.

    ResponElimina
  7. Enric, és talment una rondalla, passada de boca a orella, un conte que té un precedent real. Dilluns, la narració del que va succeir amb aquest joc de noms.

    ResponElimina
  8. Demà passo per aquí de nou. Bona anècdota. Espero final feliç. Petons grans.
    ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme, doncs no cal patir: les rondalles tenen aquell punt d'ingenuitat que fa que tot acabi sempre bé, ni que sigui amb desastres pel mig :)

      Elimina
  9. Amb ganes de saber com acaba��

    ResponElimina
  10. Amb ganes de saber com acaba��

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, anònim amb eco! Si com intueixo, ets la Pili, et dono la benvinguda al bloc, i espero que t'agradi. Si no ho ets, també, és clar!

      Elimina
    2. Doncs si. Era joven intentant saber com va

      Elimina