28 de juliol de 2016

PARAULES INOFENSIVES


Lexicon, Max Barry, 2013. Edició espanyola d’Ediciones B, 2014

Voleu llegir una novel·la de ciència ficció d’aquelles on l’autor, tot i tenir present les premisses bàsiques del subgènere, pretén posar sobre el paper les idees que ha anat parint al llarg dels mesos de gestació de l’obra i que són el resultat d’elements tan complexos com la imaginació, la creativitat, l’art, la tècnica i el bagatge socio-cultural que cadascú portem a dins? Doncs mantingueu-vos lluny de Lexicon, ja que poc o res té d’això: si al cap del seu autor, Max Barry, hi havia embrions d’idees que podrien haver-se desenvolupat i donar lloc a una narració amb un cert pedigrí literari, les va fer malbé a mesura que anava sucumbint a les exigències del mercat.
Un best-seller no necessàriament ha de ser una cosa dolenta. Sense esforçar-me gens em venen al cap un grapat de bones novel·les que podríem situar en aquests paràmetres: serveixin com exemple la majoria de les novel·les d’en Pratchett –per cert, aquests dies l’Allau n’està fent una repassada al seu bloc- i tota la saga de la cançó de gel i foc d’en Martin, que no és sant de la meua devoció però que compleix a la perfecció les expectatives d’un bon best-seller, en especial el pròleg a cada novel·la.
Però a Max Barry no li surt bé: ambientat en el present o en un futur molt proper on els individus més persuasius amb el llenguatge són reclutats en una mena d’escola secreta que té per objectiu millorar aquest talent –una mica com l’escola per joves mutants del professor Xavier-, Lexicon és un best-seller incapaç d’anar més enllà dels ingredients típics d’aquesta cuina d’èxits volàtils, i el seu autor es mostra sapastre a l’hora de fer-los servir adequadament, com es pot comprovar des de l’inici de l’obra: una de les normes de tot best-seller és elaborar –tal i com es fa també en el cinema comercial- una primer capítol que arrastri al lector a seguir endavant amb la narració i que a més serveixi de tràiler, i en Barry així s’ho proposa, amb un resultat catastròfic. L’aplicació d’aquestes pautes de suposat èxit editorial es fa servir, amb bastant poc encert, al llarg de tot el llibre, i és clar, en acabar la sensació no és bona.
Posats a salvar alguna cosa, cal valorar com bona la idea sobre la qual es construeix tota l’obra: que les paraules tenen poder de persuasió, i en mans expertes, aquest pot anar més enllà del seu significant i significat, i esdevenir una terrible arma capaç de controlar les ments: seria, seguint la teoria dels actes de J. L. Austin a How to do things with words, un ús del llenguatge generador de potentíssims actes perlocutius.

També tinc la impressió que en Barry va escriure Lexicon pensant més en un guió cinematogràfic que en una novel·la, algú li valorarà això com una bona cosa. Jo no.


11 comentaris:

  1. Bona recomanació! Negativa, però bona! ;)
    Comecem llista amb un cadàver! :(

    ResponElimina
  2. Bona recomanació! Negativa, però bona! ;)
    Comecem llista amb un cadàver! :(

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme, ja que parlem de "com fer coses amb paraules": el teu comentari -i el que has fet a l'anterior post- és un clar cas d'eco lèxic!

      Elimina
  3. Sóc molt més fan de les no-recomanacions que no pas de les recomanacions, t’estalvien molta feina :D

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert, Pons! Però compte, que ja se sap que sobre gustos tot s'hi val. Supose que a algú li devia agradar aquest Lexicon, sinó no l'haurien traduït...

      Elimina
  4. prenc nota i no la compraré, ni la llegiré! per cert, vas a entrada per estació

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Aris! No m'havia fixat en això de les estacions, ets un detallista ;)

      Elimina
    2. clar que potser es igual perque aquest divendres s'acaba el mòn http://elmercatdesantantoni.blogspot.com.es/2016/07/aquest-divendres-29-de-juliol-sacaba-el.html

      Elimina
    3. Òstia! La fi del món un altre cop! Sempre m'agafa desprevingut, ara mateix vaig a fer una ullada al teu bloc!

      Elimina
  5. Allau, segurament degut a que les espectatives eren altes -més que el títol, jo trobo molt interessant la idea de la que parteix l'obra- encara em va decebre més. Això ja sol passar, oi?

    ResponElimina