15 de desembre del 2011

L'OLIVERA D'EN BASTIÁN


Algun dia parlaré extensament del meu veí Agustín, un ecologista innat i que ho és sense haver llegit mai ni una lletra sobre el tema: ell simplement s’estima el món i tot allò que viu en ell.
El que sap de les plantes ho ha aprés de l’experiència, a base d’observació i experimentació, sempre amb la màxima cura de no fer cap mal ni res que sigui irreparable.
Per això, quan vaig veure que l’olivera que tinc al bancal de baixada a l’hort se m’estava ofegant entre el bambú i el pi, no vaig dubtar ni un instant en comentar-li-ho, a veure quin consell em donava.
L’Agustín va venir, va analitzar ràpidament la situació, em va demanar on m’agradaria trasplantar-la, i es va posar mans a l’obra. Jo a dures penes l’ajudava, que no em donava temps per reaccionar: ell ara la podava, ara feia un sot de 50 x 50, ara tallava aquella arrel i aquella altra, ara transportava l’olivera escales amunt, ara hi posava compostatge natural, ara tapava el sot, i ja està, l’olivera ja hi és al seu nou lloc, al costat de l’altra.
La Carme, que no es va perdre l’espectacle, ens demana posar per una foto. L’Agustín mira l’altra olivera, i li ve al cap una idea.
-Aquel va a ser el olivo de la Carmen,y este el tuyo, Bastián.
I la Carme i jo assentim, que no tenim cor per corregir-li que no em dic Bastiàn, que ell ja fa temps que em diu així.
-Dale recuerdos a Bastiàn –fa l’Agustín quan no hi soc i veu a la Carme, i ho diu amb un somriure tan franc i espontani, que m’estic plantejant seriosament un canvi de nom.

39 comentaris:

  1. Bastiàn:
    Esperem que a la primavera
    tregui brots verds l'olivera.

    ResponElimina
  2. Ehem.... Aris, quasi, quasi tots!!!
    (no he pogut resistir-me, Bastián)

    A mi aquesta foto em fa pensar en el Apolo 11, Armtrong i Aldrin en la superfície lunar(A & A) lunar amb la bandera i Collins (C) fent la foto. Però si canvies de nom seria (B & A), no ? Uiii quin liuuu!!!

    ResponElimina
  3. Ves que no tinguis un germà bessó que no coneguis... Mira, com a mínim saps que es diu Bastián, això sí.

    ResponElimina
  4. ... jo sempre he pensat que 'Amadeu' era un pseudònim perquè eres un nostàlgic del General Prim... ;-)

    ResponElimina
  5. Què bò! a l'editorial per la que treballo, el conserge de magatzem, s'empenya en saludar-me sempre amb un simpàtic "Hola Marta!" i ho diu tan amablement i amb un somriure tan ampli, que havent-lo corregit la primera vegada sense sorgir efecte, mai gosaria a tornar-ho a fer.

    És a dir: També m'agrada dir-me Marta :-)

    I trobo que tú, estàs de sort: Bastiàn em sembla un nom, força interessant... i a més, amb el cop de mà que t'ha donat, gairebé que li podries deixar anar aquella frase que diu:

    "Llámame como tu quieras" hahaha!

    Petons!

    ResponElimina
  6. Pel vestuari, sembla que qui va pencar més fos en Bastián, he, he !!!

    ResponElimina
  7. A mi també em diuen Sebastià de tant en tant. No és un nom tan lleig un cop t'hi acostumes... ;)

    ResponElimina
  8. T'ho podries plantejar com a nom de blocaire, no? =P Hehehe, per si mai vols variar... El Bastián era el noi de la Història Interminable, oi que sí?

    Pel que fa l'olivera, sembla mentida com passen de ser quatre branquetes als arbres forts o robustos que acaben sent.

    ResponElimina
  9. Bastian...ja tenim la llavor plantada per fer més olives assassines....ara a cuidar-la bé a veure si fa més olives que les de la veïna Carme.

    ResponElimina
  10. Ho has d'entendre: LEBLANSKY és un nom massa complicat...

    ResponElimina
  11. Ho miri per on ho miri, no tinc ni idea d'on s'ha tret aquest home que tu et dius Bastián... i a veure com el fas canviar d'idea ara... Saps, m'has fet venir ganes de plantar un arbre. Llàstima que no tingui massa espai.

    ResponElimina
  12. Ostres, felicita l'Agustí per tenir una tendència innata cap a l'ecologia, que són les millores tendècies que hi ha.
    D'altra banda, Bastià, pregunta-li si ne'n sap res de jardineres, que jo fa anys que intento tenir plantes al balcó de casa meva, sense èxit més enllà dels quatre messos.

    ResponElimina
  13. Sempre he associat les oliveres al pacifisme...l'Agustin és un bon veí i com diu la dita: val més un bon veí a la porta que un parent a Mallorca!!! Feliç dijous!!!

    ResponElimina
  14. Raul,
    si l'olivera és d'en Bastián,
    els brots ben verds seran
    [disculpa la meua negadesa per a la rima]

    ResponElimina
  15. Aris, tinc uns veÏns que són una meravella: com a tot arreu, però l'avantatge és que aquí no vivim en pisos, sinó en cases.

    ResponElimina
  16. Carme J, ja saps que jo sempre he volgut ser astronauta. I que sempre estic a la Lluna (de València, és clar)

    ResponElimina
  17. Joan, i es veu que el tal Bastián fins i tot flirteja amb la Carme. M'hauré de posar seriós!

    ResponElimina
  18. Tirant, cert. I Leblansky, per la meua vena prosoviètica. I Bastián per... espera't, que ara no em ve cap burrada al cap...

    ResponElimina
  19. Marta de la maleta, seria divertit que cada dos o tres mesos ens poguessim canviar el nom com si res :)

    ResponElimina
  20. Carme J, pel vestuari, sí; però ja se sap que las apariencias engañan. L'Agustín anava tan ràpid i tan segur que jo quasi no vaig poder fer res.

    ResponElimina
  21. Sebastià Macip? Sona bé, i a més, no has de tocar per a res l'SM.

    ResponElimina
  22. Yáiza, a mi també em ve al cap continuament el Bastian Baltasar Box cada cop que l'Agustín em canvia el nom.
    I l'olivera, si l'hagués transplantada jo sol, no sé si viuria, però amb l'Agustín queda garantitzada al 99,99 %.

    ResponElimina
  23. Garbí, t'imagines que l'olivera ja donés directament olives assassines? Pensa que cada cop que en caigués una a terra, faria un clot enorme, haw, haw!

    ResponElimina
  24. Eulàlia, que jo a l'Agustín sempre em presento com l'Amadeu. No vull ni pensar com em diria si em presentés com a Leblansky!

    ResponElimina
  25. XeXu, jo crec que tot va ser que l'home, al principi, no se'n recordava del meu nom, i el primer que li va passar pel cap va ser Bastián. I així ha quedat.
    I del fet de plantar un arbre, jo crec que ho has d'intentar: pensa que la gran majoria són de creixement molt lent, o sigui que hauran de passar molts anys fins que tinguis problema d'espai.

    ResponElimina
  26. Eduard, l'Agustín és més aviat home de camp, més que de jardineres. Però 4 mesos no és tan poc temps, que en ciutat els vegetals no resisteixen massa.

    ResponElimina
  27. Marta, doncs això que tindrem en comú les oliveres i jo: pacifisme. I la dita aquesta, no l'havia sentida mai, però és bona :)

    ResponElimina
  28. D'entrada he pensat en el Bastien, el Pierre, un delicat i veterà músic francès. Al YT podràs escoltar-lo, ja saps!
    No he aclarit si el teu olivet fa olives, ni de quina mena són: fargues? arbequines?

    ResponElimina
  29. Quina sensació tan particular, oi? Passar de l'estranyesa que produeix un nom que no és el teu a assumir-lo com a part de tu. No és només un nom, Leb; és ple de contingut: hi ha coses de tu en aquest nom que encara no coneixes, però l'Agustín sí.

    ResponElimina
  30. L'Enric té raó, et caldrà investigar quina mena de Bastián ets. Vaja, jo no dormiria tranquil·la :)

    ResponElimina
  31. Doncs d'aquí uns anys, els olis d'oliva aromatitzats seran totalment de collita pròpia!

    ResponElimina
  32. Un home que et canvia de lloc una olivera. Un home que et canvia el nom. Aquest home t'està canviant la vida... ;p

    ResponElimina
  33. Girbén, les dues oliveres que tinc fan olives, però jo les deixo caure. M'agrada el terra farcit de puntets negres sobre el verd de l'herba... fins que va arribar l'Agustín i em va fotre bronca, dient que allò era intolerable, que cal collir les olives i fer-les. Jo li les he regalat totes, així al menys ell li treurà partit. Igual l'any que ve m'hi poso...

    ResponElimina
  34. Enric, jo soc jo, evidentment. O era al contrari?

    ResponElimina
  35. Clídice, ja m'has posat la por al cos. Al final ja em veig al divà del psicoanalista explicant la meua infantesa i cercant desesperadament el recod reprimit de quan em feia dir Bastián. D'aquí a comprar-me unes malles amb una B estampada al pit i anar pels terrats fent de superheroi només hi ha una passa. Ai...

    ResponElimina
  36. Yáiza, no se m'havia passat pel cap el que comentes, però ara que ho dius, igual si que l'any vinent em decideixo a collir les olives :)

    ResponElimina
  37. Porquet, vaig corrent a mirar-me a l'espill :)

    ResponElimina
  38. Bastián viene de Sebastián, ¡me encanta!...me gusta mas que Amadeu, lo siento, ya te quedas con el nombre...
    Ese vecino, Agustín, tiene unas manos enormes como todo buen jardinero, buen vecino, cuidalo, regálale unas semillas.

    ResponElimina