22 de desembre de 2011

TRES MUJERES SALVAJES DEL AMAZONAS TOTALMENTE DESNUDAS, EN CUEROS


No sé si encara deuen quedar atraccions de fira com aquelles que antigament arribaven als pobles els dies de festa, junt amb el circ i les paradetes de llaminadures com ara les pomes caramel·litzades d’un vermell esclatant o els núvols de sucre de color rosa.
A Xàbia, quan jo era petit però no tant, va arribar una fira de la qual recordo especialment dues atraccions: la de Búfalo Bill i el seu cavall, al qual podies pujar per un mòdic preu i mentre hi eres dalt d’ell disparar amb una pistola de mistos de tro; i la d’una escala que s’enfilava un bon grapat de metres amunt, i coronava amb una mena d cràter, l’interior del qual era perfectament visible des de dalt de l’esmentada escala.
Al cavall de Búfalo Bill vaig muntar-lo, i Búfalo, un home amb bigoti i cabells blancs que parlava estrany –se suposa que devia ser com parlaven els americans-, em va passejar mentre jo, amb el barret de cowboy que m’havien posat, disparava trets a l’aire.
Pel que fa a l’altra atracció, els meus pares em van dir que era massa cara i em vam apartar d’ella. Però aquella mena de volcà tenia molt d’èxit, i s’havia fet cua per visitar-lo. Al rètol que hi havia a sobre l’entrada hi deia TRES MUJERES SALVAJES DEL AMAZONAS TOTALMENTE DESNUDAS, EN CUEROS, i jo era prou grandet com per saber de què anava la cosa, així que al dia següent, sense els meus pares i amb el meu amic Carles, vaig tornar allà. Seguia havent cua, però vam observar una cosa ben curiosa: la gent s’enfilava escala amunt amb els ulls brillants d’emoció i un somriure lasciu, en arribar a dalt mirava atentament l’interior del cràter on se suposa que havia les dones salvatges nues, i tornava escales avall amb mala cara, com si els haguessin ensarronat. Ningú, però, protestava.
No negaré que el Carles i jo vam intentar entrar-hi, però l’home de la guixeta ens va dir que no, que no teníem l’edat, així que ho vam deixar córrer.
I aquí acabaria el relat si no fos perquè, dies més tard, el meu cosí gran em va confessar que havia anat a veure a les salvatges amazones nues, i en preguntar-li pel misteri, m’explicà que no n’hi havia cap: simplement, anaven en cuirs.
-Segur que, sota totes aquelles espesses robes de cuir pelut devien estar nues, però de carn no se’ls hi veia més que la de la cara –es lamentava el meu cosí-, tot i que mig tapada per les cabelleres tan llargues que duien.

15 comentaris:

  1. Aquestes frustracions infantils s'arrosseguen tota la vida !!!

    ResponElimina
  2. jua jua, pensava que hi havia paella, com es dijous!
    serà per això que es diu, quedar-se en cueros?

    ResponElimina
  3. si es que a les fires poca cosa hi pot pescar un de bo .......millor tirar-se al xurro que almenys es segur encara que no massa sa

    ResponElimina
  4. veure mujeres salvajes y desnudas en cueros trobo que és una bona opció davant la possibilitat de fer cua davant la paradeta de "la mujer barbuda" o davant de la de "el hombre con dos cabezas".. :)

    ResponElimina
  5. Jo diria que aquesta mena d'atraccions ja no existeixen, i que en tot cas internet les deu haver liquidat per sempre. Tu ja saps prou bé què són capaços de veure els adolescents actuals, amb dos simples i ràpids moviments de ratolí i tres clics.
    En aquella edat, jo vaig descobrir les dones lleugeres de roba perquè un treballador del negoci d'un oncle meu amagava revistes franceses dins del taller de confecció. Era fascinant: milers que quilòmetres de teles i teixits amagaven senyores nues (i en blanc i negre).

    ResponElimina
  6. Carme J, afortunadament no vaig pujar a veure el cràter de les amazones, si no probablement si que m'hauria traumat i ara aniria aixecant les robes de cuir a tota dona que em trobés pel carrer :)

    ResponElimina
  7. Garbi, pensa que de nens i a un poble, poca cosa més que les fires i el cine podíem trobar.

    ResponElimina
  8. Alyebard, ja ho pots ben dir. Suposo que, si algun purità d'aquella època s'hagués assabentat del muntatge, hauria dit allò de "ja els hi està bé, encara els passa poc, per obscens". És clar que, entre els que van pujar a veure les amazones en cuirs, segur que hi havia més d'un purità camuflat :)

    ResponElimina
  9. Lolita, mai va passar per allà el hombre de dos cabezasd, però em sembla que si hagués estat el cas, jo hauria anat a veure'l. La curiositat del nen -per morbós que ara ens pugui semblar- s'hauria imposat.

    ResponElimina
  10. Lluís, més enllà de la poesia del fet d'amagar les revistes entre teles estampades, hi ha la troballa: sota la tela, el nu. En blanc i negre, però nu.

    ResponElimina
  11. Leb, aquí no sé, però fa 4 anys a Nova York, en ple Little Italy hi havia barraques de monstres de fira per la festa de San Genaro.

    Ara imagina't la versió "desnudas, en pelotas".

    ResponElimina
  12. Allau, "desnudas, en pelotas"? D'entrada no m'he imaginat res, però després he començat a pensar: pilotes de futbol? de tennis? de ping-pong? I ja si!

    ResponElimina
  13. Una veritable llàstima, encara que no em sorpren tenint en compte l'època i que parlem d'un circ.XD

    ResponElimina