12 de juliol de 2010

TOUT EST MIEUX AVEC TOI QUE SANS...


La Carme i jo hem passat la nit junts.
Ara són ja dos quarts de deu, i el sol entra per les escletxes de la persiana.
Em llevo a preparar el desdejuni, mentre ella s’embolica amb el llençol, mig adormida encara. Jo me la miro, i aleshores vaig per la càmera de fotos.
Dic suament el seu nom, i ella reacciona amb un mmm dolç, es dona la volta i s’escarxofa de nou.
Torno a repetir el seu nom, i aleshores aparta una mica el llençol i els seus ulls em miren a través d’una petita escletxa que s’ha obert entre les seues parpelles. Endevino un somriure a la seua cara mentre sobreentenc que el nou mmm que fa és un bon dia.
Li faig una foto. Un nou mmm surt de sota els llençols. Una altra foto, i ella es capbussa per tapar-se del tot. Para, tontu, em diu mentre comença a riure suament, i es regira dins el llit.
Als pocs segons, es mig destapa, i jo li faig la foto que encapçala aquest post, mentre ella, amb una veu riallera, m’amenaça amb terribles represàlies si no esborro immediatament aquestes imatges.
Aleshores em ve al cap la frase final del primer volum de Le combat ordinaire, un dels nostres tebeos favorits, d’en Manu Larcenet. Breument: després d’un allunyament causat pel pànic als canvis, el llop solitari torna a ella, que s’estranya de veure’l.
-Mais... Qu’est ce qui t’arrive? –pregunta ella.
Hi ha una vinyeta sense paraules i, a la següent, ell només és capaç de dir un mot.
-T... tout...
Ella se’l mira,esperant que ell acabi al frase, cosa que finalment ell fa.
-Tout est mieux avec toi que sans...

29 comentaris:

  1. Déu meu! avui esperava un post referent a futbol, manifestacions, tomàquets. . . . . , ves a saber !

    Les terribles represàlies hauran de convertir-se en una realitat, només pugui recuperar les forces que acabo de perdre. . . . . . .

    Exhi-vici-onista! T'e.

    ResponElimina
  2. tens raó Carme, és un exhivicionista, però d'ell no oi? punyetero! :)

    ResponElimina
  3. Que us duri molt els matins com aquest...
    Em sento ficar el nas en un moment íntim.
    Sí que és exhibicionista!

    ResponElimina
  4. Vagi per endavant que feu una enveja terrible. Que per molts anys i que matins com aquests, tan dolços, siguin "tous les matins du monde" Dit això, reivindico un mmmh + foto made in Leb.

    ResponElimina
  5. ...només us falta que algú us porti l'esmorzar al llit...però comte amb les molletes. Després piquen!

    i ara, giro cúa, que he entrat sense trucar...us deixo la porta mig oberta?

    Per molts anys!
    ;-)

    ResponElimina
  6. Però, Leb, aquest material en mans inapropiades podria acabar en algun programa d'aquests del cor...menys mal que això no es el facebook.

    ResponElimina
  7. mais oui dansez, milord!
    encore, milord...
    ta da da da

    per molts anys!

    ResponElimina
  8. Això és una foto amb (quasi) nocturnitat i traïdoria. Leb, que te la jugues! De totes maneres, valia la pena immortalitzar el moment.

    ResponElimina
  9. Jo que no sé ni un borrall de francès entenc que t'ho vas passar molt bé el cap de setmana...

    ResponElimina
  10. Què bé, viure en un lloc on un s'ha de tapar a la nit. Jo, a BCN, dormo sense lleçols, amb la finestra oberta, i m'aixeco suat. I al damunt, ahir, amb la calor i els clàxons no em vaig adormir fins les dues.
    Felicitats. :)

    ResponElimina
  11. Això em recorda aquella cançó de la salseta: res no em manca, ella dorm al meu costat. Felicitats.

    ResponElimina
  12. Jo et trobo elegant, Leb. Has sabut encertar un enquadrament precís que no mostra les possibles lleganyes de la Carme.
    Sempre val la pena ensenyar com n'és de multiforme la felicitat... No sé entendre altre cosa del teu apunt que aquesta noble intenció.

    ResponElimina
  13. És bonic, però m'he sentit una mica incòmode.

    ResponElimina
  14. Leblanky i Carme,

    Que tingueu molts anys d'exhi-vici-onisme!

    ResponElimina
  15. Carme J, ni futbol ni manis: tebeos, haw, haw! i tu, és clar :)

    ResponElimina
  16. Clídice, recorda que jo també m'he exhibit en algunes ocasions en aquest bloc... encara que reconec que ho he fet amb la cara pixelada:)

    ResponElimina
  17. Eulàlia, la foto té molt d'íntim, i també d'exhibició de felicitat quotidiana, que és la millor i la que sovint deixem perdre perquè no som capaços de valorar-la :)

    ResponElimina
  18. Llum, no li donis idees a la Carme, que a la propera que dormim junts és capaç d'amagar la càmera sota els llençols :)

    ResponElimina
  19. Carme de la maleta, si que és veritat que això d'esmorzar al llit té un efecte secundari terrible, que són les molletes que piquen!
    I sí, això de dormir amb la porta tancada no ens agrada ni a la Carme ni a mi :)

    ResponElimina
  20. Aris, d'entrada, ni la Carme ni jo tenim madera de personatges d'un programa d'aquests, haw, haw! I per altra part, si t'hi fixes bé, la foto és molt suggerent però només ensenya uns centímetres del cos.

    ResponElimina
  21. SM, gràcies pel copet a l'esquena. Si hi ha represàlies, al menys em reconfortarà saber que tu m'entens :)

    ResponElimina
  22. Jordi, benvingut al bloc. No t'ha calgut saber francès per entendre el que volia dir :)

    ResponElimina
  23. Brian, viure al cul del mòn té alguns avantatges: no fa tanta calor com a la ciutat, i a més els de la roja no fan tant de xivarri, simpelemtn perquè hi vivim menys gent [la foto és del diumenge al matí, però]

    ResponElimina
  24. Alyebard, has trobat la versió catalana del tebeo del Larcenet, i a més musical :)

    ResponElimina
  25. Girbén, l'elegància del teu comentari fa honor al post d'avui.

    ResponElimina
  26. Allau, no pretenia incomodar a ningú, i en cap cas a la Carme, que és la persona que podria haver-s'ho pres malament, però en veure el seu comentari primerenc m'he quedat tranquil. Com tu vas definir molt bé, el meu és un bloc amb una forta càrrega d'hedonisme, però també de joc i d'imatges que pretenen ser suggerents. És cert que el post d'avui mostra un moment intim, però crec que de cap manera ofensiu, i no necessàriament privat. És cert que hi ha una certa transgressió -i això també forma part del substrat d'Enceneu els llums- , però en el fons l'únic que estic fent és mostrar públicament, a través d'una eina concreta com és un bloc i els seus estris, quelcom que és vox populi i que seria estúpid amagar, com és la meua passió per la Carme.
    Novament: lamento la incomoditat causada, i espero que aquesta mena de nota a peu de post tingui efectes curatius. Una abraçada virtual :)

    ResponElimina
  27. Galderich, et desitjo de tot cor que tu també!
    [tot i que no oblido ni oblidaré mai l'incident de l'home invisible!!!]

    ResponElimina