COLLITA PRÒPIA (I)

Finalment el meu petit hort d’urbanita reciclat ha començat a donar fruits, i el que més m’emociona de tot és la gran velocitat en que les carabasseres fan flors que en pocs temps es converteixen en hortalisses d’un verd brillant. És gairebé màgic: del dia a la nit, el que era només un petit branquilló de la mida d’un dit passa a convertir-se en un carabassó magnífic, i a la que et descuides, ja n’han sortit més.
Aquest dissabte passat vaig preparar el primer àpat amb productes del meu hort: carabassons i alfàbrega. Es un plat senzill de fer.
S’obren els carabassons (si és gran, amb un ja va bé) per la meitat, es fan marques amb el ganivet sense arribar a tallar-los, i es posa per sobre sal, pebre roig en pols, oli i un parell de fulles d’alfàbrega picades (si no en teniu, no és necessari).
Es posa en un recipient per al microones, es tapa i es cuina durant 8 minuts aproximadament (si no teniu aquest recipient, val un plat tapat amb quelcom que tingui forats i que no sigui metàl·lic).
En treure’ls, cal anar en compte en no cremar-se. Es posen al plat els carabassons, i si es vol es pot posar a sobre formatge de qualsevol tipus, o salsa de tomàquet. En el meu cas, vaig posar tomàquets deshidratats que prèviament havia guardat amb oli i pebre negre.
Queda boníssim!