La darrera tirallonga de la setmana, i de moment m'aturo. Em queden encara alguns encàrrecs per fer, i bastants blocs per pinejar (sic), i la maquineta de fabricar pins virtuals segueix en marxa, però tampoc és qüestió d'agobiar amb tant de pin.
Guanyadors d'avui del meu rànquing particular: la Lumière i sapere aude, mirar pel forat del pany per aprendre o no, sempre serà divertit.. Ja m'he penjat el pin al blog, gràcies"!!!
Clídice, a la Marta li ha agradat el seu; espero que a l'Ernesto també, quan es reincorpori al món blocaire. De moment, és un bon senyal que tu els trobis bé :)
Carme de la maleta, venint d'una dissenyadora tan creativa com tu, el que dius m'emplena tant que no sé si passaré per la porta :) I a veure si els reis em porten la maquineta. M'has de dir on vas trobar tu la teua, que comentaves que no era massa cara...
Aris, de Photoshop res. En realitat, tinc una colla de models humans i animals amb els que treballo cercant les millors poses, i després simplement les fotografio o les pinto ;)
Brian, caldria que algú s'animés un dia a fer una sèrie de posts sobre el cercle quadrat i/o la quadratura del cercle. Saps que -i parlo seriosament- tinc un document publicat per un senyor valencià que afirma que ell va aconseguir la ditxosa quadratura?
Lolita, el sapere aude es pot aplicar a moltes coses. Com a lema il·lustrat, dona molt de si! I m'emociona moltíssim trobar el meu pin al teu bloc, que xulo :)
Marta, que bé que t'agradi! Sincerament, és el pin que més m'ha costat de tots els que he fet fins ara, i no tenia clar si el resultat seria del teu gust. Amb que no t'hagués molestat, ja em conformava :)
Brian, m'has fet repassar el problema i sí, té a veure amb el número pi que, com és transcendent, fa impossible la quadratura del cercle. Una sèrie d'apunts sobre aquesta qüestió seria la millor forma de perdre els pocs lectors que passen l'estiu als blocs.
Ja miraré si encara existeix el model que tinc jo....no riguis: Fa força temps amb la meva febre de fer xapes, vaig regalar una màquina a les meves filles, amb la obscura intenció d'usar-la jo.
Per tant, la maquineta és súper de nyigui-nyogui, però les xapes, són força acceptables (metàl.liques i amb imperdible). N'he fet un munt, i n'he regalat encara més.
És que una de veritat em costava prop de 260 € i no vaig gosar! Si la trobo...t'ho faig saber. : )
Com que és dijous, em demano un pin X.
ResponEliminaJo un amb El Imperio Contrataca i l'estanquera de fons que no m'han deixat dormir, sort que em queden les tulipes...
ResponEliminael de l'Ernesto em sembla genial! i el de la Marta també :)
ResponEliminaVoilà mademoiselle Lumiére. Una xapa preciosa, sí senyor.
ResponEliminaEt mereixes que els Reis et portin la màquineta de veritat....has superat de sobres l'etapa dels assajos virtuals!
Jo, avui ja presumeixo de xapa!
;-)
molt be, ho fas amb photoshop?
ResponEliminaAnava a dir que tots, aquests com els anteriors, tenen la virtut d'estar molt ben enquadrats. Però no, estan molt ben encerclats!
ResponEliminaD'aquests m'encanta el "viajar, observar, recordar..." i el lumiere també, és clar! :-)
ResponEliminaGuanyadors d'avui del meu rànquing particular: la Lumière i sapere aude, mirar pel forat del pany per aprendre o no, sempre serà divertit..
ResponEliminaJa m'he penjat el pin al blog, gràcies"!!!
Leblansky, totes són molt guapes, però amb la d'Ichographia Insectorum em faré una samarreta per fardar pel meu poble.
ResponEliminaM'agrada el meu pin, sí senyor :) Moltes gràcies, me'l penjaré en breu al blog.
ResponEliminaCap problema, Allau. I recorda que sempre em pots fer un encàrrec, serà un plaer dissenyar-lo.
ResponEliminaAlyebard, només falta que em demanis que sigui l'estanquera del Fellini ;)
ResponEliminaClídice, a la Marta li ha agradat el seu; espero que a l'Ernesto també, quan es reincorpori al món blocaire. De moment, és un bon senyal que tu els trobis bé :)
ResponEliminaCarme de la maleta, venint d'una dissenyadora tan creativa com tu, el que dius m'emplena tant que no sé si passaré per la porta :)
ResponEliminaI a veure si els reis em porten la maquineta. M'has de dir on vas trobar tu la teua, que comentaves que no era massa cara...
Aris, de Photoshop res. En realitat, tinc una colla de models humans i animals amb els que treballo cercant les millors poses, i després simplement les fotografio o les pinto ;)
ResponEliminaBrian, caldria que algú s'animés un dia a fer una sèrie de posts sobre el cercle quadrat i/o la quadratura del cercle. Saps que -i parlo seriosament- tinc un document publicat per un senyor valencià que afirma que ell va aconseguir la ditxosa quadratura?
ResponEliminaRita, m'agrada que t'agradin. Tinc un carinyo molt especial a la noia Lumiére, és un dels meus fetitxes preferits :)
ResponEliminaLolita, el sapere aude es pot aplicar a moltes coses. Com a lema il·lustrat, dona molt de si!
ResponEliminaI m'emociona moltíssim trobar el meu pin al teu bloc, que xulo :)
Carles, el dibuix del Takin faria les delícies del Harryhausen més exigent, haw, haw!
ResponEliminaMarta, que bé que t'agradi! Sincerament, és el pin que més m'ha costat de tots els que he fet fins ara, i no tenia clar si el resultat seria del teu gust. Amb que no t'hagués molestat, ja em conformava :)
ResponEliminaLeb, d'això de la quadratura del cercle qui ens en podria treure l'entrellat és l'amic Allau. Encara que em temo que ja sé la resposta que ens donarà:
ResponElimina3.141592653589793238462643383279... i així ad infinitum.
Brian, m'has fet repassar el problema i sí, té a veure amb el número pi que, com és transcendent, fa impossible la quadratura del cercle. Una sèrie d'apunts sobre aquesta qüestió seria la millor forma de perdre els pocs lectors que passen l'estiu als blocs.
ResponEliminaPer cert, no tindràs pas el pin en .gif o sense el requadre blanc del voltant? (és q al meu blog li aniria bé sense el requadre :))
ResponEliminaJa miraré si encara existeix el model que tinc jo....no riguis:
ResponEliminaFa força temps amb la meva febre de fer xapes, vaig regalar una màquina a les meves filles, amb la obscura intenció d'usar-la jo.
Per tant, la maquineta és súper de nyigui-nyogui, però les xapes, són força acceptables (metàl.liques i amb imperdible). N'he fet un munt, i n'he regalat encara més.
És que una de veritat em costava prop de 260 € i no vaig gosar!
Si la trobo...t'ho faig saber.
: )
Ai Leb! I amb quina alegria tires de veta dels bisells del fotoxof!
ResponEliminaI naltros encantats :))
Leblansky, ja ho he arreglat. Merci!
ResponEliminaCarme de la maleta, gràcies pel teu interès: seria genial poder tenir la maquineta aquesta a bon preu!
ResponEliminaMarta, t'adjuntaré el pin al lateral del meu bloc amb el fons negre, per tal que només hagis de fer un copiar i enganxar.
ResponEliminaMarta, perdó. Volia dir "amb el fons del mateix color que el fons del teu bloc".
ResponElimina