
El problema és que, a la tornada, no sé què passarà amb ell: m’agrada el sistema que faig servir ara mateix a l’hora de gestionar-lo, que consisteix en penjar el que el dia abans m’ha passat pel cap, -sense posts congelats, per entendre’ns- però dubto que el pugui continuar d’aquesta manera en reiniciar la feina al setembre, ja que pinten bastos.
Tampoc tinc clar que m’agradi un altre sistema diferent d’aquest, on la immediatesa és part essencial del joc. No tinc –de cap de les maneres- crisi creativa, però sí necessitat de qüestionar-me què haig de fer amb el bloc, que no sé per on tirar: em resisteixo a tancar-lo, i per altra part, no veig clar que el pugui mantenir en actiu com a mi m’agrada fer-ho.
O sigui que inicio un temps de reflexió, o potser un temps de desconnexió.
Mil abraçades virtuals a tothom, i ens llegim aviat.