7 de novembre del 2017

QUI S'HAURIA RESISTIT?


El mes passat vam llogar un apartament per un dia a València, en ple barri del Carme.
Baratet i cèntric, la decoració era senzilla: pintures directament fetes a les parets i un quadre amb una balena. Mobles d’Ikea i cadires com aquelles que dibuixava el gran Franquin, i que eren una de les peces importants del mobiliari interior de les cases de Spirou i Fantasio i de Modeste i Pompon, junt amb una taula de tres potes i una làmpada de peu amb tub flexible.
A Mon Oncle, la casa súper-moderna del cunyat de M. Hulot, seuen en cadires d’aquestes per veure la tele. Jacques Tatí li treia molt de suc, als mobles de moda dels anys 50 i 60: com a M. Hulot, se’ls mirava amb desconfiança, i si calia seure, els tocava primer amb un dit o amb la pipa, per si de cas. Quan per fi gosava aposentar-se, no aconseguia mai trobar la posició adequada - a Play Time, l’escena de la butaca on seia mentre esperava ser atès és antològica-, i es movia i removia per acabar aixecant-se i mirar de trobar-li l’entrellat al moble en qüestió.
Amb aquests antecedents, qui es resisteix a fer de M. Hulot, ni que sigui per un dia?


La banda sonora és The Wire, de les Haim

4 comentaris:

  1. Caldrà publicitar l'establiment per a recomenar-lo a tothom que porti un Tatí dins com tú, per a qué sigui feliç i en faci a qui el retrata. ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que mai els devia passar pel cap als de l'apartament que algú podria valorar com el millor de l'estança la butaca Tatí.

      Elimina
  2. Benvingut/benvinguda, Oliva. Cert, hi ha vida a València més enllà del fallerisme :)

    ResponElimina