22 de novembre de 2017

25 D'OCTUBRE


No va ser per casualitat que la Carme i jo ens vam assabentar, a principis d’Octubre, de l’expo al CIP (Centre International du Photo-journalisme) de Perpinyà sobre la revolució soviètica: qui es passa el dia escanejant selectivament tot allò que se li posa a la vista, per força acaba descobrint allò que li interessa.
Ergo vam veure el cartell anunci -1917, images d’une revolution - vam anar al Couvent des Minimes, que és el lloc on hi ha el CIP - ens vam quedar amb un pam de nassos - l’expo no començava fins mitjans de mes.
Aquest passat cap de setmana hem tornat a Perpinyà i ara si, hem vist l’expo, i dono fe que val la pena. Molt.
Mentre fruíem d’imatges i textos –perfectament acompassats uns i altres- ens preguntàvem si hi hauria catàleg, i front a la més que possible negativa, vam fer tantes fotos com vam poder amb el mòbil. No calia: hi havia catàleg. I pòster! Demanem per comprar-lo, i aleshores la recepcionista ens respon amb una de les expressions que més detesto de la llengua francesa:
-Je suis desolée.
Ens explica que el catàleg només es pot comprar a la botiga adjacent, i ja està tancada. Tot i això, la dona s’esforça en atendre’ns quan veu que nosaltres també estem desolés, fins i tot va a comprovar si hi ha algú a la botiga, i torna dient que hi ha algú a l’interior, el vigilant potser, i que preguem, que igual ens obren.
-Allez-y!, ens commina. Et nous allons, i piquem el vidre i ens presentem al senyor de la botiga i li expliquem que venim expressament de Dosrius –le cul du monde!- per comprar el catàleg.
-Je suis desolé, respon ell.
Ens explica que és un oficinista que treballa allà fora de l’horari d’atenció al públic. No pot vendre. Però li seguim pregant, i finalment l’home accedeix, amb la condició que li paguem en efectiu: 35 € el catàleg, 5 € el pòster. Li fem l’onada.
Ens rasquem les butxaques i entre la Carme i jo aconseguim reunir –rien ne va plus!- 45 €, que ens permeten comprar un catàleg i dos pòsters.
Marxem escurats però contents. Ha valgut la pena l’expo, el catàleg –una delícia d’edició!-, l’aventura dels desolés. De tornada cap a Dosrius, cantem fragments de la imprescindible Moscú està helado. A casa, rebusco el cedé que fa anys vaig comprar, amb deu versions del tema. La cançó és del 1980, la recopilació en cedé és del 2004. El trobo.
Penso en fer un vídeo acoblant expo i música.
Penso en regalar-li a la Carme el llibre que del meu admirat China Miéville s’acaba de publicar en castellà: Octubre, la historia de la revolución rusa. Un consagrat a la ci-fi, escrivint un assaig? M’informo: Miéville es declara trotskista.
Penso en recomanar l’expo a tothom.

Ho faig!


8 comentaris:

  1. оставил меня замороженным

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em pensava que havies escrit a la babalà, i resulta que hi ha missatge! Bravo, tovaritx!

      Elimina
  2. No dic que l’exposició no estigui bé però.... no fa per mi. De totes maneres m’alegro que hagis acabat feliç amb el teu catàleg.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pons, ni t'imagines les ganes que li tenia a aquest catàleg!

      Elimina
  3. Je ne suis pas désolée!
    Je suis trés heureuse pour avoir vu cette exposition avec toi!

    Em va agradar molt l'experiència i és recomenable de debò fins i tot als no propers al tema.

    El muntatge musical sobre les imatges....GENIAL!!!

    I el meu llibre OCTUBRE promet molt

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme, el millor de tot és que som capaços de des-desolarnos junts ;)

      Elimina
  4. Pretèn ser un tast de l'expo però des del punt de vista leblanskià ;)

    ResponElimina