9 de novembre de 2017

MACAULAY CULKIN



A la recerca de l’humor perdut, o com aconseguir tornar a riure. I riure’m dels prepotents, creguts, xulos, unidimensionals mentals i demés personal d’aquesta mena.
Riure’m també de mi mateix, sobretot.
Abans era capaç, però ara em costa. Dramatitzar o desdramatitzar, potser aquesta és la qüestió.

-->
Ladilla rusa, el duet esbojarrat de techno petardo, són dels que em fan aparèixer el somriure amb facilitat. I de tant en tant, em descobreixo taral·lejant macaulay culkin macaulay culkin macaulay macaulay macaulay culkin.



6 comentaris:

  1. No coneixia a aquesta gent... gairebé diria que per sort...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Haw, haw! Jo els trobo divertidíssims, però no has d'anar a buscar més que això. Són de Montcada i Reixac i a més d'aquesta esbojarrada, només tenen dues cançons més (que jo sàpiga)

      Elimina
  2. Benvolgut senyor Pons, només la gent seriosa utilitzem correctament i en la mesura justa la laca Nelly. Li recomano amb fervor que la utilitzi (tot i que amb moderació): la vida li resultarà més chic.

    ResponElimina
  3. Com el nom del duet indica ,la seva cançoneta s'enganxa a base de bé!
    Salvant les distàncies em recorda una que sonava a l'estiu i que no te la podies treure de sobre...

    ResponElimina