17 de febrer del 2014

GO WEST! (II)


Ha arribat el moment dels tebeos de l’oest, en plural, perquè no soc capaç de decidir-me per un de sol. I així i tot, lamento no haver inclòs en aquesta selecció el Cuttlas de Calpurnio, el Jerry Spring de Jijé i a molts altres que m’han fet –i em fan- passar moments màgics. És la màgia dels tebeos, és clar.

1.       GUS
Aquest era fàcil: tota l’obra d’en Blain em captiva, des de l’Isaac el pirata a Quai d’Orsay, passant per Les ogres i l’En cuisine avec Alain Passard, fins al genial Le reducteur de vitesse. Gus són tres volums que narren les aventures d’un cowboy sense vaques, amb un cavall i un nas més llarg que el fèmur, que passa –ell i la seua colla d’amics aparentment descerebrats- per tots els tòpics del western, sovint a gran velocitat –aquest, junt amb l’expressivitat, és un dels trets característics dels personatges dibuixats per Blain- i ho fa amb reflexió -curiós que es pugui reflexionar a gran velocitat, oi?-, tendresa, sexe, romanticisme, violència i molt d’humor.
El Blain dibuixant s’entén molt bé amb ell mateix com a guionista, cosa gens habitual en els tebeos, i funciona a la perfecció. Western o no, indispensable.
(el dibuix de l'encapçalament i el del final del post són del Gus de Blain)

2.       EL TINENT BLUEBERRY: FORT NAVAJO


La meua presa de contacte amb la ingent producció historietística franco-belga fou mitjançant la revista setmanal Bravo, publicada per editorial Bruguera, i allà vaig poder fruir per primer cop de les aventures del tinent Blueberry, a raó de quatre pàgines per setmana. El dibuix, d’un tal Gir –alter ego de Moebius- no em feia massa el pes, però els guions, signats per J. M. Charlier, eren trepidants i molt treballats. Poc a poc, i amb l’ajuda del mestre Jijé, Gir va anar millorant el seu dibuix i fent seu el personatge i l’entorn paisatgístic, fonamental en una narració ambientada en l’oest americà, i amb l’àlbum La mina de l’alemany perdut va arribar al cim. Però jo em segueixo quedant, potser encegat per la nostàlgia de les lectures d’infància, amb els tres primers àlbums, Fort Navajo, Tempesta a   l’oest i L’àguila solitària, i els seus  bons i dolents, tant feia que fossin cares pàl·lides com pells roges: el tinent Graig i el general Graig (tots dos bons), el tinent Crowe (bo), el Major Bascom (un malparit), el gran Cochise (bo, evidentment) i sobretot Quana-un-sol-ull, el dolent per excel·lència.

3.  LUCKY LUKE: LA DILÈNGÈNCIA
Un tàndem que va funcionar fins el darrer àlbum que van fer –que no signar- junts: el del guionista Goscinny i el dibuixant Morris. Era un geni de la tinta xinesa, Morris, però probablement no hauria destacat tant si no hagués compartit personatge amb un hàbil dominador de la ironia i la flema britànica com Goscinny. La compenetració entre els dos va convertir Lucky Luke, un heroi força estàtic excepte quan dispara, en referent dels westerns humorístics. I l’obra mestra del duo és –no tan sols per mi, ja que fou la més votada entre les aventures de Lucky Luke en un referèndum obert a tots aquells que van voler participar a França- l’adaptació de The Stagecoach, la pel·lícula de John Ford, en la que aconsegueixen fer un retrat suaument burlesc del guió i els principals personatges. Les llibertats preses en aquesta adaptació al paper són moltes, i s’agraeixen.

I després d’escriure això, estic pensant que potser les històries del llunyà oest m’agraden més del que creia.

16 comentaris:

  1. Recordo haver mirat la sèrie animada de petit del Lucky Luke, i els 3 llargmetratges animats, i haver tingut un còmic d'ell, però la meva afició al oest no va passar d'aquí.

    ResponElimina
    Respostes
    1. POns007, la sèrie animada de Lucky Luke és molt dolenta, poc a veure amb l'original dibuixat, i les pelis encara pitjor. No m'estranya que no t'enganxessis!

      Elimina
  2. Tot i ser lector de Pilote, mai no em vaig enganxar a Blueberry; o sigui que em limitaré a compartir l'admiració pel Lucky Luke de Morris/Goscinny, paraules majors!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo encara diria més: paraules majors! Pel que fa a Blueberry, jo encara diria molt més: paraules majors! Però l'oest té aquestes coses: de vegades, no hi ha manera d'entrar-hi.

      Elimina
  3. Bon treball westernia! Ara segur que m'enganxo a Gus ! He follejat poquet, peró em capta tot i em confeso més de guions que de dibuix, però tot és important.
    M'ha agradat molt recordar les assistides xxxxx sobre el text a esborrar a falta de Tippex ...ha ha ha!
    Quedava una marranada però servia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Haw, haw, Carme, jo crec que has follejat molt més del que dius. La teua entrada d'avui, a falta de tippex, és clasificada xxxx.

      Elimina
  4. Les històries de l'Oeste (em costa fugir del terme castellà) formen part del nostre imaginari infantil i juvenil (l'avnetura no en sap res de gèneres). Sens dubte, Blueberry és el referent. Però en el meu cas (no sé si és el teu) he d'afegir un predecessor: "2 pistolas Kid" de Marvel.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Enric,en llegir 2 pistolas Kid m'has descolocat! No em sonava gens, així que he anat a cercar informació a internet, i en veure la portada de Ediciones Vértice ha estat una madalena de Prous instantània: el tenia!
      Gràcies per fer-me memòria :)
      Però et confessaré que jo preferia els tebeos de Novaro que arribaven aquí, i el meus primers westerns foren els Red Rider, el Hopalong Cassidy i el Llanero Solitario d'aquesta editorial mexicana.

      Elimina
    2. Ostres, qui m'ha fet memòria ara ets tu! Novaro, és veritat! Sobretot el Llanero Solitario!

      Elimina
    3. Enric, avui hem fet intercanvi de madalenes, haw, haw!

      Elimina
  5. Molt fan de tots aquests. En Gus és tota una troballa. Com tu, crec que tot el Blain és imprescindible.

    ResponElimina
  6. Salvador, la teua trajectoria com a lector-devorador de tebeos i còmics és tan impressionant com la que tens com a científic!

    ResponElimina
  7. Molt bona entrada, jo tinc tots els blueberrys!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aris, no podia ser d'una altra forma en un enamorat dels tebeos com tu!

      Elimina
  8. ei, no t'hauràs cregut això de que lo bueno si breve 2 veces bueno, no?
    :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lolita, crec en aquesta dita, però el meu blog és mediocre titrant a fluixet, haw, haw!
      Però demà torno, paraula de Leblansky :)

      Elimina