10 de febrer de 2014

GO WEST!






Ni de petit ni d’adolescent el gènere western va ser sant de la meua devoció, encisat –abduït?- com estava per la ciència-ficció i avorrit per les infinites pelis d’indis i cowboys  que passaven al cinema de Xàbia i a la tele. Ara encara em costa d’empassar, però crec que entre el llunyà oest i jo hi ha hagut un apropament, sobretot perquè l’oferta s’ha anat ampliant i això permet fer una tria al gust del consumidor.
Aprofitant l’empenta d’un dels últims llibres que he llegit, inicio tirallonga de posts  precisament amb el western: Butcher’s Crossing el vaig comprar a València, a punt de començar les vacances de Nadal, de camí cap a Xàbia i amb la idea de submergir-me en una aventura on els cavalls, els rifles, les caravanes i els saloons em preservessin de les tradicions nadalenques que tant detesto, submergint-me en el farwest.
Tenia poques esperances que la novel·la m’agradés, però em va apassionar des de les primeres pàgines. A l’estil del que fa Melville a Moby Dick, l’escriptor texà John Williams introdueix el lector en el món on es desenvolupa el relat, en aquest cas els indrets on es practicava la cacera de búfals, i ho fa a fons, de manera meticulosa i amb tot luxe de detalls, com si hagués viscut allà tota la vida i s’hagués dedicat a l’ofici ja de ben petit.
La lentitud i parsimònia amb que es desenvolupen els esdeveniments narrats és en el cas de Butcher’s Crossing un valor afegit. L’aventura és permanent, però no treu espai literari a l’aprofundiment en l’anàlisi de la personalitat dels protagonistes, que es compten amb els dits de la mà si exceptuem als búfals, pobladors a desenes de milers del llibre, i que són l’element clau juntament amb els humans. El coneixement dels búfals que demostra tenir John Williams deixa al lector bocabadat, i posats a destacar, em quedaria amb el capítol on descriu de manera tan minuciosa, didàctica i macabrament bella com se’ls arrenca la pell a aquests animals; ni un escorxador poeta ho hauria pogut millorar.
Butcher’s Crossing gira al voltant del ritual d’entrada a la maduresa –a l’estil de John Dos Passos en el seu Iniciació d’un home:1917- per part d’un jove que, atret per l’aventura i la poesia dels espais oberts, abandona la gran ciutat i sucumbeix a la inesperada rudesa de la vida dels caçadors de búfals.
El llibre s’inicia amb dues cites, una d’elles de Herman Melville, de la que transcric un fragment:
(...) los poetas sostienen que tanto para corazones como para pulmones doloridos, la naturaleza es el gran remedio. Pero entonces ¿quién dejó que mi cochero muriese congelado allá en la pradera? ¿Y quién tuvo la culpa de que Peter el Salvaje se volviera idiota?
Vaig acabar Butcher’s Crossing abans del dia de reis, i malgrat els darrers capítols, que probablement siguin més del gust d’un lector amant dels westerns crepusculars que d’un cor amb ínfules romàntiques com el meu –algun dia maduraré-, m’atreveixo a recomanar aquesta novel·la com a revulsiu de Zane Grey, el Cherif King i Marcial Lafuente Estefania, però també com a obra de gran nivell literari.

Ah! I el més important: a Butcher’s Crossing no apareix ni un sol indi!



La banda sonora d'aquest post estarà disponible dimecres vinent al bloc Santa Tecla

13 comentaris:

  1. Pel que veig, després de "Stoner" i "August", Williams continua demostrant que és un autor excel·lent. Aquest, per temàtica, em feia una mica de mandra. Faré un esforç.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Allau, la fama com a escriptor que Williams va aconseguir amb Stoner el precedeix. Aquest Butcher's Crossing duia una "vitola" on deixava clar que és el mateix autor d'aquella novel·la, que per cert no he llegit. O sigui que la meua recomanació va més lligada a Melville, a qui em recorda bastant -quedi clar que això és un elogi- que al propi autor. Espero que no et decebi.

      Elimina
  2. Els grans escriptors ho tenen, això. Tant és el que t'expliquin. Búfals, romans o videtes de professors universitaris. És molt gran, en Williams. Molt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Matilde, si dos experts lectors com l'Allau i tu poseu pels núvols al Williams, em sento més feliç encara d'haver-lo recomanat.

      Elimina
  3. Perquè ho recomanes tu, Leb, si no passaria de llarg. Li farem un cop d'ull.

    Jo sí que em vaig sentir atret pel far West que, en el fons, no era gaire diferent de la ciència-ficció: tot són mons llunyans i estranys.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Entic, no ho dubtis i llençat! T'agrada el western i la bona literatura, o sigui que no et decebrà, n'estic convençut.

      Elimina
  4. Tinc que llegir el llibre! Serà el proper que llegiré, el poso a la llista

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aris, et dic el mateix que a l'Enric: llençat a la lectura d'aquest llibre, i després en parlem.

      Elimina
  5. El Far West des de l'adolescéncia ha tingut un encís molt especial, tot llunyà i estrany com diu l' Enric té un component de realitat i d'história ( la que ens han volgut explicar, com totes) que em despertava molt d'interés . On vas a parar amb la rudesa i bonhomia dels cowboys!
    No conexia Williams, peró el seu."August" caurà! És que Roma també em captiva per la mateixa raó . Raons históriques vull dir! ;)

    ResponElimina
  6. Carme J, seria genial que llegisis August, així tindriem teca per comentar. Com era allò? Tu a Boston, yo a California... tu a Roma, jo a l'oest ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com el que intentis es posar alguna excusa i/o terra de pel mig....ho portes clar !...T'equivocaries forester ! ;-P

      Elimina
  7. Jo imagino (i dic imagino perquè mai he llegit Western) aquest gènere literari deu ser com tots els que acaben esdevenint populars. La majoria de llibres tenen poc transfons, però hi ha autors que fan autèntiques genialitats.
    D'altra banda tots els passatemps valen la pena ;)

    ResponElimina
  8. Eduard, et ben asseguro que aquest es troba a l'alçada de la millor literatura. Pots provar-lo :)

    ResponElimina