3 de febrer de 2014

¡APRENDE CON LEBLANSKY!

















La col·lecció de figures dels personatges de Tintin quedava molt xula sobre la llar de foc, però s’omplia de pols i corria el perill de fer-se mal bé amb la calor de la xemeneia, així que calia una vitrina per guardar-les.
La Carme i jo vam demanar pressupost a botigues on fan mobles a mida, però el preu era excessiu –sempre per sobre els 300 euros-, així que decidirem fer bricolatge.
Com que al lloc on volíem posar la vitrina ja teníem quatre marcs Ribba d’Ikea, vam pensar en reaprofitar-los afegint-ne quatre més que vam comprar, i quatre Nyttja. Vam passar-nos per Servei Estació i ens vam fer tallar en quatre parts un rodapeus blanc, alhora que ens abastíem de claus, cola i cinta velcro.
Vam desmuntar, pintar, serrar, retallar, encolar, muntar, clavar i enganxar. El vidre sobrant volem tallar-lo per que serveixi de prestatges per afegir a les vitrines a mesura que la col·lecció vagi augmentant.
Un cop penjada cada caixa a la paret, vam ajustar-li a sobre el marc amb vidre, que va quedar fixat per dalt gràcies al Velcro: aquest sistema ens permet aixecar la tapa sempre que vulguem.
I ara tenim quatre boniques vitrines de nyigui-nyogui però de les quals n’estem altament orgullosos la Carme i jo.

Cost total: 64,55 euros.

Gràcies a l'Iñaki Huerta, el Jean-Louis Guereña i el Galderich, els meus subministradors de material :)

29 comentaris:

  1. Doncs ha queda prou bé! Llàstima que només serveixi per guardar figuretes d'en Tintin :P

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pons007, aquest és només el primer pas: encara em queden a l'armari les figures de La nova generació de Star Trek, les de Nightmare before Christmas, les de les pelis de Harryhausen... Què hi farem, soc un fetitxista!

      Elimina
  2. Respostes
    1. Salva, es fa el que es pot! En el fons, és qüestió d'estalviar...

      Elimina
  3. No puc fer altra cosa que felicitar-vos, us ha quedat que ni fet a mida. La veritat és que queda genial en aquest racó, i la satisfacció d'haver-ho fet vosaltres mateixos i veure els resultats t'ha de fer engreixar uns quants quilos. Per no dir l'estona que heu estat distrets, que aquesta és una altra!

    ResponElimina
    Respostes
    1. XeXu, el millor ha estat el que tu dius: l'estona -les llargues estones- que hem passat per dissenyar-lo, comprar el material i muntar-lo. Diversió totalment recomanable, independentment del resultat :)

      Elimina
  4. Jo hagués fet els marcs verticals amb un prestatget al mig per aprofitar millor l'espai. Malgrat tot, com diu en Pons007 massa feina pels "muñecos"...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Galderich, com a part subministradora que ets dels anomenats "muñecos", saps que valen bé la pena. Ens vam plantejar posar les vitrines en vertical, però no ens agradava l'"efecte tub" que feia, que amb la vitrina apaisada desapareix. I si llegeixes bé, veuràs que tenim previst afegir lleixes. Tot i això, pensa que les vitrines sempre les poden girar i posar-les en sentit vertical.

      Elimina
  5. No els facis cas, Leb.

    Jo envejo la teva voluntat bricolera. No perquè no en sàpiga, sinó perquè em fa molta mandra i se m'està omplint de pols la imatgeria.

    A quan cobres l'hora?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Enric, en el teu cas serà gratis, sempre que de tant en tant em deixis jugar amb els Thunderbirds ;)

      Elimina
  6. Aquest és el típic exemple d'autarquia. En lloc d'aprofitar avantatges competitius (Leb, llegeix menys tebeos i més David Ricardo) ens dediquem a l'autosuficiència. Després diuen que cau la demanda i el consum! Clar! Amb exemples com aquest!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tirant, treu-te d'una vegada per totes les ulleres, no les de pasta rodones, que et queden molt bé, sinó les del neoliberalisme, i llegeix els clàssics. Comença per Epicur: la seua obra és breu, i no et costarà massa d'entendre ;)

      Elimina
    2. Ups, em descuidava: parlant de tebeos, també és bàsic per la teua desintoxicació els quatre volums de "Le combat quotidien" d'en Larcenet. Si no entens el francès, sempre pots compar l'edició en castellà, si no et fa tall llegir-lo en aquest idioma :)

      Elimina
  7. el Salva m'ha tret les paraules de la boca, jo encara diria més: ets un manetes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. P.D. els comentaris dels teus amics no tenen desperdici!

      Elimina
    2. Aris, m'estimo molt els meus amics, entre els quals t'hi compto des de fa molt de temps :)
      No sé si soc massa hàbil fent bricolage, però pots comptar amb mi si necessites una mà: com jo, tu també tens un fotiment de "trastos" entre tebeos i altres andròmines valuosísismes!

      Elimina
    3. gracies, jo tambe et considero un gran amic, per això te deixat un comentari al Santa Tecla :)

      Elimina
  8. al meu cosí de tintínoleg de pro li agradaria molt. Ara, sóc incapaç de fer aquest treball d'artesania, millor trec la pols que em toca els diumenges.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Francesc, és una opció, aquesta de treure la pols, però com soc molt dropo, no ho faig i al final les figures queden totes de color gris :(
      Total, que vam ha ver de fer un pensament i posar-nos!

      Elimina
  9. El més important de qualsevol aventura és el trajecte, però si el resultat final és gratificant ja no té preu! :)
    Bé sí, 64'50€ ;)

    ResponElimina
  10. Carme, unes línies més amunt, he citat Le combat quotidien, d'en Larcenet. En el teu cas, puntualitzo: última vinyeta del volum 1.
    :)

    ResponElimina
  11. el que més mal efecte fa és el pot de "no mas clavos" això que que s'han acabat els claus sempre em fot la por al cos....
    Felicitats, orgull mode on

    ResponElimina
    Respostes
    1. Haw, haw! Joan, veig que amb tu s'han de mesurar les paraules ;)

      Elimina
  12. No he entès res del procediment, però així no cauré en la temptació d'imitar-te. Però reconec que us ha quedat molt xulo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Allau, la primera versió d'aquest post ho explicava tot amb molt de detall... i era un rollasso infumable. O sigui que vaig agafar la navalla d'Ockam i vaig deixar-lo ben repelat, potser massa, oi? Les fotos, obra de la Carme J, il·lustren molt bé el caos en que ens vam sumergir, però al final va quedar més o menys com voliem, que és el que val.

      Elimina
  13. Dec estar fatal perquè m'he emocionat amb aquesta sessió de romanticisme bricomànic. O de bricolatge romàntic. No sé. En fi... què bonic!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Marta voladora, el romanticisme també està en qui és capaç de captar-lo. Gràcies per passar-te per aquí :)

      Elimina
  14. És que quan s'ajunta el fetitxisme amb el bricolage, les conseqüències poden ser espectaculars! Mira m'agrada tant la idea, que la copio sense escrúpols...

    Ara, a veure si em queda tan polidet! :-)

    ResponElimina
  15. Carme, la caixa es del marc Ribba -dels models Ribba que tenen, és el que té més fondària- i la tapa és del marc Nittja. Curiosament, aquest tal Nittja només el tenen en blanc a l'Ikea de Sabadell, i vam haver de demanar a un conegut que havia de passar per allà que ens el comprés. Bona sort amb el brico!

    ResponElimina