24 de gener del 2012

UN QUIOSC A CAN MASSUET


És una de les coses que més vaig trobar a faltar quan em vaig traslladar al nucli urbà de Can Massuet, a Dosrius: un quiosc on poder passejar la mirada per les publicacions de tot tipus que s’exposen, solapant-se parcialment unes a altres, en prestatgeries de paret o de sobretaula, i on poder comprar el diari, l’Imágenes, el Rockdelux, el número 1 de la col·lecció de fascicles de torn o allò que en aquell moment d’interacció íntima que es dona entre espectador i portada esdevé compra inesperada.
Aquest gener, això ha canviat: tinc –tenim- un quiosc, i a més molt especial, quasi com aquella mansió retratada per la Penelope Firtzgerald a The Bookshop –bellíssima novel·la que, tal com van les coses, bé podria esdevenir el cant de cigne de les llibreries- o en menor mesura, com la descrita per Nathaniel Hawthorne a The House of the Seven Gables.
El quiosc de Can Massuet és en realitat una casa amb jardí, el qual s’ha de recórrer fins arribar a una porta de fusta tancada i amb un cartell on clarament es llegeix OBERT, que s’ha d’empènyer per entrar al petit habitacle on romanen els diaris, les revistes i alguns llibres, així com alguna cosa de material d’oficina. Certament, el quiosc de Can Massuet té poc de quiosc, però molt de romàntic i inesperat, com tantes altres coses d’aquest cul del món de joguina.

[I per cert: el discret cartell que anuncia el quiosc presenta una bonica tipografia, ben allunyada de la Comic Sans; tota una premonició]

30 comentaris:

  1. Confiem que el final no sigui com el del llibre.....

    Per cert... ¿coses?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Confiem!
      I quan dic coses em refereixo a un pàrquing que es una casa, dues oliveres bessones, una lluna que surt per sobre dels arbres, un bosc on es pot passejar per la nit sense llums, un jardí on neixen i creixen tomàquets cor de bou, una piscina on es pot ballar al ritme de la música indietrònica, i moltes més coses així.

      Elimina
    2. I il·lusionista, i somniador, i somniatruites :)

      Elimina
    3. I......imb...i id....i gil....i ins....i ...i...i---i :(

      Elimina
  2. És d'agrair que no posin la comic sans. Espero que en aquest terrible món de la lletra impresa els vagi molt bé.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alyebard, tal com està el tema dels llibres i els diaris, jo crec que és una aventura amb molt de risc, això d'obrir un quiosc.

      Elimina
  3. No sé si tal com van les coses, tornarem a veure petits negocis per a sobreviure, allò de l'economia de subsistència. Potser altre cop botiguetes de toc mínim i romàntic, ateses per venedors que després d'una vida de donar tombs es munten un petit xiringuito o un quiosc. I per cert, m'has fet retornar les ganes de rellegir Hawthorne.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lluís, doncs m'atreveixo a recomanar-te a la Fitzgerald, que té el llibre traduït com "La librería" a Impedimenta. És l'odissea d'obrir i mantenir una llibrería en una zona rural, i la novel·la és una petita obra mestra.

      Elimina
  4. Can Massuet és imparable. S'està convertint en una urbs amb clares intencions de fagocitar la resta de localitats del seu entorn, des de Mataró a Granollers, passant per Cardedeu i Llinars!

    Amic Leb, ets un pioner de la recivilització del Maresme interior i del Vallès Oriental! Centennial!!!

    ResponElimina
  5. Està clar que esteu a un pas de perdre el títol de "Can Massuet, cul del món"!
    Amb l'arribada de la prensa escrita i les llaminadures, ja heu fet un pas important cap a la modernitat!:-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme, el quiosc de can Massuet és de tot excepte modern... per sort!

      Elimina
  6. Per fi una petita finestra oberta al món! M'agrada aquesta possibilitat de poder viatjar a través de títols i portades.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Enric, es tracta d'una finestra molt, molt petita, però hi és.

      Elimina
  7. espero que al menys filtrin la premsa rosa i el quiosc no s'ompli de belens esteban i altres fenomens

    ResponElimina
    Respostes
    1. Garbí, de moment no he vist res de premsa rosa, però si vol sobreviure, crec que també caldrà que en vengui.

      Elimina
  8. Can Massuet té perruqueria, papereria... i un freake de la tipografia i la imatge!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Galderich, i no em diras que això no el converteix en un indret sui generis, oi?

      Elimina
  9. Está bé això! Tots els llocs per molts petits que fossin haurien de tenir uns serveis bàsics, entre ells un quiosc. Encara que no tignui els recursos (ni la demanda) d'un de la gran ciutat, segur que fa un servei.
    Au Leblansky, a partir d'ara, a recollir el diari fent footing.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ep, Eduard, no havia pensat en això del footing, però ara que ho dius, no és mala idea, no... Tot serà que m'hi posi :)

      Elimina
  10. Tant de bo tiri endavant. A la "gran ciutat" els quioscs fa temps (anys) que van de baixa. Al meu barri només un -el de la plaça- funciona bé, un altre va fent la viu-viu a empentes i rodolons i un tercer fa més d'un any que està tancat amb un rètol que diu "se traspasa". Però el pitjor és que ni els del centre funcionen: a la Gran Via n'hi ha un munt de tancats, i els de La Rambla fan pena, per no dir fàstic. La Rambla, en altre temps orgull de Barcelona, ha esdevingut la quintaessencia del mal gust i el Kitsch de la pitjor espècie.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Brian, ja fa mesos que els quioscs han iniciat el camí cap a la desaparició, i em temo que les llibreries els estan seguint els passos. Però mentre les generacions que hem conviscut amb el paper seguim vives, aguantaran.

      Elimina
  11. Respostes
    1. Pons, només m'atreveixo a fer-les de fora, em temo que fer-les per dintre seria violentar una mica a la propietària :(

      Elimina
    2. Les fotos serien de la botiga, no? No deixa de ser una publicitat gratuïta i segur li faria una certa gràcia. . . . .o pensaves fer-li les fotos a ella i com, per a que es sentís violentada? He,he...

      Elimina
  12. Sembla suïcida obrir un negoci d'aquesta mena. Em fa pensar al faraó Ki-Oshk, vell amic nostre.

    ResponElimina
  13. Allau, a mi em va semblar el mateix, però després he pensat que deu ser com una mena de sou inesperat: si guanya 10 euros, doncs això que té, i com que la botiga és la pròpia casa on viu, doncs li deu quedar net. La Carme i jo, per recolzar, ja ens hem fet assidus, i el que no trobem allà, ho encarreguem.

    ResponElimina
  14. A mi, tal como están las cosas, no me parece mala idea. si el local es ya tuyo y te comes allá los fideos, practicamente todo es beneficio. Yo porque estoy en un 1º que si no pondría algún chiringuito...
    En mi barrio queda uno y van tirando, pero creo que a partir del año que viene tienen algún tema con las licencias y van a desaparecer.
    Los chinos se quedarán con el negocio de la prensa y revistas y van a empezar a venderlos en sus bazares, me juego el cuello.

    ResponElimina
  15. per fi puc fer un comentari! maleit blogger!
    Volia dir que jo ja coneixo uns quants d'aquestes botigues al garatge de les cases. Solen estar a urbanitzacions, on per no baixar fins el poble, a un quilometre, compren a la botiga...

    ResponElimina