31 de gener de 2012

ALADERN, EL MITE

Que hi ha llocs que només certs afortunats, tocats per una loteria inesperada, han pogut trepitjar, és un fet indiscutible: el que sabem d’Avalon, l’abadia de Thelema o fins i tot la cinematogràfica Brigadoon –per citar-ne només tres- són espurnes d’una realitat a la qual la immensa majoria dels mortals no tindrem mai accés.
Però jo he estat a l’Aladern, i he pogut entreveure els seus espectres, mig amagats entre nimfes, llibres engroguits pel pas del temps i llums tremoloses d’espelma.
Ara l’Aladern ja no hi és, inútil cercar-lo: un bon dia va desaparèixer del carrer Gruny de Barcelona per esdevenir mite i repoblar la memòria amb una màgia d’existència tan subtil que només pot ser captada pels orats i per aquells que van tenir la sort de compartir temps, amistat, conspiracions i il·lusions en un lloc que va esdevenir vèrtex de l’horror còsmic.
Llarga vida a l’Aladern.

22 comentaris:

  1. Doncs jo no en sóc un afortunat....tu ho has dit només alguns ho varen aconsseguir

    ResponElimina
    Respostes
    1. Garbí, segur que si l'Aladern ara continués existint, hauriem fet allà alguna trobada blocaire :)

      Elimina
  2. He tingut que buscar al google al carrer, encara hi ha l'anunci de l'Aladern, com si encara existís...a internet, encara existeix!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aris, internet és com els llimbs: allà hi van els que no hi són ni a la terra ni al cel.

      Elimina
  3. M'ha emocionat aquest record a l'entranyable Aladern. La seva fi, va ser una qüestió de supervivència: o l'Aladern o jo, per això el vaig assassinar.
    No obstant em va aportar un element vital: La Karin!
    Només per això, ja va valdre la pena...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Miquel, l'Aladern va valdre la pena per moltíssimes coses, i dissortadament no hi tornarà. Gràcies per fer-lo possible. Tu i la Karin heu quedat impregnats d'aquell encís :)

      Elimina
  4. Homenatge pòstum, però no soterrat....

    Pel que sé, tots els que ho vàreu viure sou uns afortunats. Crec que l'Aladern va representar moltes iniciatives i fer possible la unió de personatges difícils de trobar-se i en va resultar una amalgama genial i creativa.
    Sempre havia entès el MITE de l'Aladern molt més elevat, quina llàstima que la foto escollida, sembli un cabaret i només remarqui la part lúdica, per descomptat també important!

    Miquel, a cadascú li resta a les neurones el que més l'impressiona..,hi, hi!!
    Felicitats per a tu i la Karin !


    Per cert, com anem de política de privacitat i drets d'imatge? :P

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme J, l'Aladern, com el cabaret Voltaire, era un lloc màgic, però també lúdic. La foto recull un dels moments poètico-lúdics de l'Aladern al voltant de l'absenta.
      Pel que fa a les imatges, he preferit no ferir cap sensibilitat, i no posar cap cara reconeixible: justament la noia del primer plànol du una màscara de blanc a la cara.

      Elimina
  5. No fa ni una hora que a la meva lectura poètica de cada matí ha aparegut un aladern: Aleshores el bruc fa senyal de beneir-me. Tant se val si l'aladern el mira. (Perejaume)

    Per un altre costat vull remarcar l'existència botànica de l'aladern fals; que, si bé s'hi assembla, no és ni de la mateixa família.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Girbén, els blocs i els blocaires tenim això: transmissió de pensaments. Absolutament demostrat :)

      Elimina
  6. Jo hi vaig passar breument, però m'alegro d'haver format part (tangencial) de la llegenda.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Benaurats aquells que van trepitjar l'Aladern :)

      Elimina
  7. Em sembla que no us puc acompanyar en el comiat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Enric, és una llàstima que l'Aladern i tu no coincidíssiu en el temps i el lloc: l'hauries estimat!

      Elimina
  8. Tots devem tenir els nostres llocs mítics en algun racó. I molts d'ells desaparèixen. Altres es modifiquen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eulàlia,també suposo que part del mite consisteix en que ja no es recuperable, o si més no, únicament a través de la memòria.

      Elimina
  9. El mite no em sonava gaire, però d'ara endavant predicaré les seves excel·lències.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eduard, benaurats aquells que pregonin les excel·lències de l'Aladern :)

      Elimina
  10. és tot un tresor poder tenir a la memòria records així.. voldria que hi hagués un de la família de l'Aladern ara, i per aquí a prop.. un mite viu!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lolita, seria genial tenir un Aladern a prop de casa :)

      Elimina
  11. Tenir-ne tan magnífic record ja el fa més que apreciable. Ara en serem uns quants que enyorarem allò que no vam conèixer. :)

    ResponElimina
  12. Jo he estat a l'Aladern !!!!
    les trobades que vam fer eren increïbles, una pluja d’idees bestial, vèrtex d’energia còsmica... i recordem Lovecraft Magazine, que potser un dia torni, si més no en format digital ¿?... Quins records...

    Amb tot les trobades blocaires respiren aires similars... potser no és el LLOC, són les PERSONES... trobar-te amb gent que té ganes de parlar i COMPARTIR !!! potser així ens donem compte que NO estem Sols a l’UNI-Vers.

    ResponElimina