17 de gener del 2012

EL SOMNI D'EN GALDERICH


Les confessions de tot allò del què hom s’avergonyeix públicament però frueix en privat només es fan en la intimitat, quan s’ha compartit coixí o bloc. És el cas d’en Galderich i jo.
M’estimo –malgrat l’episodi de l’home invisible, que sempre serà un núvol negre en la nostra relació- en Galderich, i per això he cregut que m’entendrà quan llegeixi aquest post i vegi exposada als quatre vents la seua passió secreta, el seu somni de sempre, el Paradís desitjat, el Shangri-La de la seua vida futura.
Des que va veure a Luís Aguilé cantant les belleses de la Mediterrània que banya les assolellades platges de Castelló, que no deixa de somniar en passar allà les seues vacances, envoltat de bikinis, taronges i llimones i sota el cel que, qual franja blava d’una senyera, corona aquelles lluminoses terres. S’esforça en amagar-ho, però de vegades –especialment quan veu una gorra marinera- el seu inconscient el traeix, i es posa a taral·lejar el Nadie me quita mis vacaciones es Castellón mentre el seu cos es gronxa amb la cadència i el ritme de la cançó.

Puede esperarme Miss Universo
 en su habitación,
yo con mi chica que es un amor
 me voy feliz a Marina d’Or,
nadie me quita mis vacaciones en Castellón.

I el somni segueix i segueix, oooh, oooh, siempre en Castellón.
Galderich estimat, la teua passió secreta des d’avui ja és pública, i no t’has d’avergonyir. Acabo d’obrir un compte bancari per que, qui ho desitgi, col·labori amb un donatiu per tal de fer possible allò que per ara només és el teu somni: un cap de setmana amb tot pagat a Marina d’Or!
Jo mateix he fet una donació de 100 euros, i de ben segur que aviat la catosfera completa, o què dic, tota la blogosfera en ple, s’afegirà a aquesta caritativa col·lecta: el fi justifica els mitjans.

51 comentaris:

  1. Secretament molts d'altres hem somiat un cap de setmana a Marina d'Or, ciudad de vacaciones. Una mena d'Imserso en vida. De manera que en Galderich no s'ha d'avergonyir de res, i per això em solidaritzo i em confesso jo també públicament. A més a més: perquè s'hauria d'avergonyir de què li agradin aquelles platges bellament urbanitzades, el mantell de xalets i hotels estesos sobre les suaus ondulacions, les piscines decorades amb un paradís de cartró pedra?

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada aquesta resposta de començament a final !!! Això de l'Imserso en vida no té preu !!!

      Elimina
    2. Molt aviat podrem anar a filmar pel·lícules memorables an aquell decorat memorable. M'ofereixo per fer el paper de Paco Martínez Soria. Una mena de anys 60... però revisitat.
      Ja m'hi trobo.

      Elimina
    3. Hem de reivindicar la Cerdanya i l'Empordà i Marina d'Or...

      Elimina
    4. Sí, Lluís. però no oblidem també la gespa artificial, que està fent furor: és ecològica, aerodinàmica i altament hortera. Què més es pot demanar?

      Elimina
  2. Respostes
    1. Parlaré amb els de Verkami aquest dijous a la 38a presentació del llibre del Parèmies sobre el tema. Potser ho faré al torn de precs i preguntes per fer ambient intel·lectual...

      Elimina
    2. Puigmalet, m'estimo en Galderich, però siguem sincers: això el que es mereix és un parell d'òsties ben donades!

      Elimina
  3. Això mereixeria que obrissin d'una punyetera vegada l'Aeroport del Fabra i que fos el Galde el viatger que, amb tota la pompa, l'estrenés.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Girbén,

      Imaginat el Salvador baixant d'un vol procedent d'Anglaterra qual turista internacional a l'Aeroport Fabra...

      Elimina
    2. Girbén, penso que fan un tàndem perfecte: l'aeroport Fabra i Marina d'Or. Ara falta l'estàtua de Rita Barberà i la de Camps, i a poder ser, que sigui eqüestre.

      Elimina
    3. Estàtua eqüestre? Qui a sobre i qui a baix?

      Elimina
  4. Respostes
    1. Glòria,

      T'hi esparem! A veure si tens una visió diferènt si hi vas encara que sigui lligada de mans!

      Elimina
    2. Sótano, d'acord amb tu: traició!
      Ja m'he comprat la màscara de V de vendetta per tornar les coses al seu lloc, haw, haw!

      Elimina
  5. Estaria bé la col·lecta, però això no treu que has comès una traïdoria a un amic, això que has fet,Leb !!! Només ho esmenaries si fossis tu el seu acompanyant, que en el fons segur ho desitges tant com ell, ja que compartiu moltes coses a excepció de la tibantor creada pel tema de l'home invisible. Apa...cap a Marina d'or(t)

    Aaaaaiiiii, si féssim públiques totes les pulsions secretes que tenim!!!

    Ei, perquè no ? Ja que has començat amb en Galderich, proposo fer una mena de confessions blogaires i potser així es curarien repressions insanes i es reafirmarien desitjos amb naturalitat, sense haver-los d'amagar.
    Tot i que si no és secret perd l'encant de fer quelcom prohibit, buuuf quin embolic !!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No s'hi val, Carme, això de demanar secrets inconfessables als blogaires... que tu comente i ets blogaire, però tens la merceria tancadeta. Tan sols si inaugures amb un post amb un secret teu, t'ho perdono ;)

      Elimina
    2. No tornem al tema Home invisible i tinguem la festa a Marina d'Or (ciudad de vacaciones en pau!)

      Elimina
    3. Carme J, l'únic qui no té res a amagar és l'home invisible, haw, haw!

      Elimina
  6. Això, això: Verkami pel Galderich i l'enviem amb l'Aguilé uns dies. Tornarà com nou!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Salvador,
      Una proposta així a Verkami i ens maten!

      Elimina
    2. Ei, que l'Aguilé ja descansa en pau. Aquest home sí que en sabia de viure!

      Elimina
  7. Jo entenc perfectament els somnis secrets d'en Galderich. És l'atracció de l'abisme. Jo aniria més enllà: trobada blocaire a Marina d'Or, ciudad de vacaciones, ja!

    ResponElimina
  8. Estic d'acord amb l'Enric. La propera trobada blocaire a Marina d'Or.

    Els relats conjunts que poden sortir serien impressionants!

    En Leb ens podria fer de guia local... Castelló i Xàvia són el mateix, més o menys, no? ;-)

    ResponElimina
  9. Leb,

    No és cap traïdoria desvetllar el meu somni i menys després d'un apunt amb músiques infectes com la que ens vas posar anteriorment. En Luís Aguilé (q.e.d.) si que en tenia d'escola i sabia transmetre perfectament aquesta tranquil·litat de Marina d'Or.

    M'afegeixo a l'Enric i muntem una trobada blocaire a Marina d'Or! Molts li teniu mania a Marina d'Or perquè està molt urbanitzat però... què és la Salou? Què és la Costa Brava? Ciment i més ciment i els catalans no fem més que fotre'ns amb els valencians i illencs perquè han copiat un model que ha destrossat el nostre paisatge.

    En fi, gaudim d'un parc temàtic i esperem que la Glòria del Sótano i altres blocaires valencians que no han renunciat als seus orígens (com ho ha fet en Leb) s'afegeixin a aquesta al·lucinant trobada blocaire!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Capa Marina d'Or falta gent, sí senyor!

      (i Salou o Blanes és tan rebonico com Marina d'Or i Benidorm)

      Elimina
    2. T'esperem. La fase Salou, Blanes, Lloret i fins i tot el parc temàtic de Cadaqués ja la tenim superada...

      Elimina
    3. Que no! Que no hi vaig! Que no, que no i que no!

      Elimina
    4. I tens raó, Eulàlia: Lloret i Marina d'Or s'haurien d'agermanar :)

      Elimina
  10. Vaig a buscar el banyador.....a quina hora quedem?

    ResponElimina
  11. Jo ja hi estat al Marina d'Or, un cap de setmana. Hi havia l'el·lecció de mister Espanya, però no em van donar el premi.
    Ho presentava el Càrdenas. Tot l'hotel i el Balneari es Kitsch, però total. Hi ha una piscina tipus mar mort que sures perquè té molta sal. I fora, es la reproducció de la Feria de Sevilla (de debó). Ho recomano a tothom, feuse amb un Let bonus o un atrapalo .com, una oferta de seixanta euros tot inclós (em tindran que donar comissió)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aris, el kitsch és el que interessa! El que dius només millora la impressió que tinc d'aquest mite!

      Elimina
    2. Aris, al menys tu ho confesses sense pudor: kistch elevat a l'enèsima potència.

      Elimina
  12. Visca les platges enrajolades de gresite, fins l'horitzó! ;-P

    I si m'ho permets Leb, diners, pocs...però per contribuïr amb la causa, puc col.laborar regalant una flamant gorra d'almirant i un set de botons daurats a joc?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,

      S'accepta la gorra d'almirant (no dels vaixells que s'enfonsen, però...) i els set de botons!

      Elimina
    2. Carme de la maleta, per una gorra dissenyada per tu sí que seria capaç d'anar a Marina d'Or :)

      Elimina
  13. Tal i com està el pati, amb quatre eurus que recollim, no només li podríem pagar un cap de setmana, sinó comprar-li ja, directament, un apartament, per fer més perenne la seva felicitat :) Només de pensar en aquells espais plens de daurats, és que m'esgarrifo de plaer ^^

    ResponElimina
    Respostes
    1. Clídice, jo també m'esgarrifo... de mal de panxa que m'agafa només de pensar-ho, ai!

      Elimina
  14. Això d'airejar els secrets dels amics en públic... bé, no diré res, que entenc que és per una bona causa! Si no fos perquè tinc economia d'estudiant, pots pujar de peus que hi col·laboraria! ;)

    ResponElimina
  15. Ostres Luís Aguilé....m'has fet pensar en un programa que feia per la tele, que he tingut que buscar el títol ja no el recordava..el hotel de las mil y una estrellas, a mi em sembla estupendu el somni d'en Galderich!

    ResponElimina
  16. Marta, l'Aguilé era admirable, sabia nedar i guardar la roba, un tipus hàbil com pocs. Del Galderich, en canvi... [haw, haw, haw!]

    ResponElimina
  17. Marina d'Or no existe, todo el mundo habla pero nadie a estado, es una entelequia, en cuanto a Luís Aguilé,- el hombre peor hecho del mundo-, perdió la escasa credibilidad que alguna vez había tenido ( tenía muy buen ritmo y una voz agradable), cuando se puso a cantar aquel horror de "Juanita Banana" con una vikinga muy tetuda y muy falsa.
    Una vez vi un reportaje de una casa suya y era una pesadilla tal como meter sus corbatas y Marina d'Or en una batidora

    ResponElimina
  18. No s'hauria d'avergonyir ningú. Els somnis són sempre una mica perversos.

    ResponElimina