26 de gener del 2012

A LA SALUD POR EL AJO Y EL LIMÓN


Doncs és molt bo per la salut, em respon sempre i invariablement algú, a la que explico que no m'agrada l'all.
I m’he cansat, que amb això de l'all em passa com amb la Comic Sans, que no suporto les fal·làcies en què descansa la seua hipotètica vàlua.
Entenc que l'all té un sabor i un aroma molt especial i apreciat, que forma part de la tradició culinària de pobles i cultures, i que molts plats es construeixen al voltant d’aquest vegetal. Però si us plau, no barregem conceptes: l'all és tan beneficiós –o perjudicial- per la salut com ho pugui ser l'alfàbrega, el romaní o el curri. No existeix cap estudi científic que recolzi el seu paper vital per a l'organisme humà, i en cas que en un futur pogués demostrar-se que té algun efecte curatiu o preventiu, seria en quantitats tan massives que ni els fans més acèrrims de l'allioli estarien disposats a consumir.
Probablement, l'origen d’aquesta superstició –no puc qualificar-ho més suament- ve del professor N. Capo, defensor del naturisme en temps de la segona república espanyola i autor de diversos tractats sobre el tema, que amb l'arribada del franquisme va haver de transmutar –censura obliga- les seues tesis en innocus llibrets que pregonaven les bondats de l'all i la llimona. Capo era un supervivent, però altres més espavilats i amb més vista comercial aviat van descobrir nous productes -com la magnèsia o les flors de Bach- que eren bàsics per la salut.
De supersticions, tradicions absurdes i llegendes urbanes ja en tenim massa, que la salut és una cosa i l'all una altra: qüestió de gustos, i res més.
I si no, que els ho preguntin als vampirs, que són immortals i mai no s'han empassat ni un miserable polsim d'allium.

34 comentaris:

  1. D'acord, potser està sobrevalorat... però què bones són les torrades amb all, tomàquet i oli verge!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Porquet, en cosa de gustos no m'hi poso. Que a la gent que us agrada em digueu que és bo de sabor, em sembla genial :)

      Elimina
  2. :( A mi tampoc m'agrada massa però no soc tant intransigent !!! :) :) :)
    (oo)
    Aquest post desmunta tants rumors, publicitats, i programes divulgatius, que fa por pensar com ens tenen d'enganyats!

    Necessitem un metge i científic que n'opini!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme, afortunadament, el Dr Macip ja ha dit la seua una mica més abaix. I per cert, per què fas tantes ganyotes quan escrius? [haw, haw, haw!]

      Elimina
  3. Potser sí, però si gent tant pragmàtica i pràctica com els romans l'anomenaven "Allium sativum" per alguna cosa devia ser. ;) Jo l'he vist fer servir com a desinfectat i cicatritzant, però els meus besavis eren de pagès, empordanesos i una mica bèsties...em feien esmorzar ous crus en dejú.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alyebard, esmorzant ous crus en dejú, riu-te'n tu dels efectes de l'all, haw, haw!

      Elimina
  4. Leb, em sembla que aquest cop et deixes dominar pels teus gustos, perquè l'all efectivament té propietats medicinals pels humans. No així pels vampirs.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Allau, em remeto a les proves -o millor dit, a les no proves- científiques. Un post més abaix del teu, el Dr Macip també diu la seua. Però pel que fa als vampirs, estem d'acord :)

      Elimina
  5. La prova definitiva és això dels vampirs. De l'all, com de moltes altres coses, se'n canten excel·lències que, tot i estar basades en algun treball científic, són molt menys espectaculars del que la gent creu. El curri que anomenes curiosament n'és un altre exemple, perquè conté substàncies que aturen les cèl·lules canceroses al laboratori (però encara no s'ha vist que faci res en humans ni se sap quines dosis caldria donar).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Salva, avui especialment esperava el teu comentari de científic. I em quedo més tranquil llegint-te :) Per altra part, com que m'agrada molt el curri, ja em quedo més tranquil, haw, haw!

      Elimina
  6. Jo estic ben convençuda que l'all té propietats beneficioses i, si no és l'all directament, en tenen molts derivats seus.
    Hi ha un radical químic amb nom propi, l'al·lil, que forma part de molts medicaments i apareix en moltes reaccions químiques i/o bioquímiques, el nom del qual sembla que derivi directament del nom de l'all, oi?
    Altra cosa és que a algú no li agradi el gust que té i, sobretot, el que deixa!

    ResponElimina
  7. De passada, si algú sap perquè en lloc de l'apostrof em surt una cosa tan rara a la signatura i m'ho diu, li agrairé eternament o fins que canvii de sistema operatiu. Gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Llum, ara m'has desmuntat part de la meua teoria, argl :)
      I no et pensis, que apareixer al blogger com "l'altra" té el seu encant :)

      Elimina
  8. Aquesta aversió pels alls només té una explicació: tu no vas néixer als límits meridionals de la nació... tu vas néixer a Transilvània i el teu cognom real és Drakul.

    Ja he lligat caps!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tirant, estic descobrint que tinc múltiples registres:
      Amadeu, Leblansky, Bastián... i ara Drakul, haw, haw!

      Elimina
  9. Em veig obligat a explicar que vaig ser pacient d'un naturista molt vellet que era deixeble del gran Capo. Vaig anar-hi a tractar-me les migranyes i la recepta consistia en closques d'ous estovades amb vinagre, que formaven una pasteta entranyable. Hi havia altres ingredients que no recordo. En acabar la visita em va recordar que no m'oblidés de l'all, un cada dia, per millorar el meu estat general.
    Vaig pagar religiosament la visita, vaig anar a la farmàcia del costat i em vaig comprar un paquet de Paracetamol 650 mg.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lluís, serà poc naturista i tal, però el que vas fer és el més pràctic!

      Elimina
  10. O sigui, que no t'agrada l'all i necessites reivindicar-te?
    Res, home, que ja no cal, que tenim una edat. Els estudis sempre són intencionats no perquè diguin el que no hi ha, sinó perquè només es fixen en allò que cal.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Joan, en part, sí, però en part és que em toca els nassos que, cada cop que dic que no m'agrada em vinguin amb la cosa de la salut. És que ja tinc una edat, haw, haw!

      Elimina
  11. A mi l'all no m'agrada gaire. M'estimo més l'alfàbrega, per exemple. D'altra banda, pot ser totes les plantes del grup sí que tenen algun factor "medicinal". No ho sé...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eduard, ja al renaixement, el gran Paracels va escriure sobre "La vida secreta de les plantes", però posats a triar jo em quedo amb la versió moderna del l'Stevie Wonder, i en especial amb el tema "Back Orchid", bella cançó bonica i delicada.

      Elimina
  12. Odio el ajo.
    Además que sea desifectante no quiere decir que haya que cocinarlo cada día.
    Me solidarizo.

    ResponElimina
  13. doncs hi ha molta gent que hi creu, només tens que entra al metro i veuràs quina podor, ui, dic olor d'all que fa l'agent...home, una mica d'allet si que m'agrada, ara, repeteix i es indigest com la ceba

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aris, el metro és un bon baròmetre dels sabors, però de la salut... no sé jo, haw, haw!

      Elimina
  14. ostres... seré la única? a mi l'all m'encanta! sobretot tendre, encara que unes gambetes de palamós amb all i julivert mmm.. qui se'n resisteix? ara bé, si tractem d'immortalitat.. la cosa canvia, em faig vampiresa per sempre més!i prometo que demà mateix començo a no menjar all in secula seculorum!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lolita, jo diria que les gambes de Palamós ja són irresistibles per si soles :)

      Elimina
  15. De molt jove ja m'agradava badar per la Fira del llibre vell, que llavors es feia a la Gran Via. Inevitablement sempre acabava topant amb un llibret petit que es s'intitulava "Las propiedades curativas del ajo" i que em sembla recordar que el venien per una pesseta. Mai se'm va ocórrer comprar-el, tot i que sempre em quedava amb la curiositat insatisfeta de saber quines podien ser aquelles "propietats curatives".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Brian, probablement devia de ser del professor Capo o d'un naturista deixeble seu. Eren unes publicacions per sobreviure, totalment descafeïnades i desarrelades de l'esperit llibertari del naturisme republicà. És clar, en ple franquisme, ves que havien de fer els pobres naturistes.

      Elimina
  16. Doncs digue-li això al meu oncle, que se'n talla uns quants cada matí, se'ls empassa crus, després un bon got d'aigua i apa! tot cap dins!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jomateixa, això ho he sentit dir també a altra gent, i francament, per molt curatiu que pugui ser l'all, dubto que ingerit així sigui massa bo: més aviat sembla una mena de penitència!

      Elimina
  17. L'all de fet és molt bo avui i horrible a l'endemà al matí.....però es clar, qui vol corre riscs en pren i qui no s'ho estalvia. Qüestió de gustos, sens dubte, seria horrible que a tots ens agradés la mateixa.

    ResponElimina
  18. Garbí, ja és ben cert això del "sobre gustos...", oi?

    ResponElimina
  19. El faig servir amb prudència per cuinar, però no m'agrada trobar-me'l a la boca. I sobre llegendes d'aquest tipus, no me'n crec cap ni una... Però a casa no han entrat mai vampirs!

    ResponElimina