RENCONTRE AMB LA CIÈNCIA-FICCIÓ (i III)

Il·lustració de Jeremy Zerfoss(FSG

El meu tren de literatura de ciència-ficció estava en marxa i agafant velocitat: era el torn d’un altre premi Hugo i Nébula alhora, Justícia auxiliar, d’Ann Leckie, una bona space opera amb pinzellades d’intriga, ben escrita i amb un parell de premisses tan atractives com que, en el remot espai estel·lar on es desenvolupa l’acció, el gènere que s’utilitza per defecte és sempre el femení, tot i que hi ha homes i dones en proporció similar a la terrestre; això fa que el lector passi de la sorpresa i esforç mental inicial a entrar de ple en el joc lingüístic. L’altre aspecte que ja d’entrada resulta atractiu és l’estatus de la protagonista, una nau espacial de combat.

De la Leckie vaig saltar al Jeff VanderMeer i la trilogia Southern Reach. El primer volum, Aniquilación, em va portar al paladar mental Les muntanyes de la follia d’H. P. Lovecraft. En llegir-lo, vaig tenir la impressió que la traducció era bastant fluixa i que dificultava la lectura, que se’m va fer un xic carregosa. Però com que es tracta d’una trilogia, m’he animat a continuar la sèrie amb Autoridad, el segon volum que he acabat de llegir tot just fa pocs dies, i en el que la traducció ha millorat moltíssim, i també el nivell de l’obra, de manera que el tercer i últim volum, Aceptación, el tinc a punt per empassar-me’l només acabi amb el que tinc ara entre mans.

La trilogia Southern Reach tracta sobre una hipotètica zona del planeta, batejada com Àrea X, on succeeixen coses estranyes, els motius de les quals intenten esbrinar els científics, tot i que sense massa èxit. S’han fet varies expedicions a l’Àrea X per tal de prendre mostres, analitzar in situ els inhabituals fenòmens que allà passen, i cartografiar la zona amb els canvis que ha sofert. Aquests són els paràmetres en que se situa el primer capítol d’Aniquilación.

I entre el primer i el segon volum de Southern Reach, vaig trobar la cirereta cifera de l’any: La Ciudad y la Ciudad, de China Miéville. Indiscutible obra mestra, ha rebut l’any 2010 el premi Hugo a la millor novel·la de ciència-ficció, i la seua lectura ens porta a un escenari de novel·la negra fantàsticament ambientat en dues ciutats que coexisteixen, el ple segle XXI, en el temps... i en l’espai!

Els meus propòsits lectors per aquest 2016 passen en gran part pels paràmetres de la literatura de ciència-ficció, i ara mateix acabo de començar La vieja guardia, un clàssic de John Scalzi al que seguiran les citades Cese de alerta de Connie Willis i Aceptación de VanderMeer, Lexicon de Max Barry, i Red Shirts, també de John Scalzi. Intercalades, entre ci-fi i ci-fi, tinc pensat llegir Foe, de J. M. Goetze, Lisario o el placer de las mujeres, d’Antonella Cilento, i El mar interior, de Philip Hoare. A aquesta llista cal afegir els centenars de tebeos dels que penso també fruir al llarg d’aquest primer trimestre de l’any. I tot i això, en vull més.

No vull acabar aquest post sense esmentar al Pons i el seubloc, amb les seues llistes de lectura amb nota, ja que és ell qui m’ha fet pensar en fer una cosa similar ara i aquí.

Aquesta és la llista de les obres ci-fi llegides el 2015, amb la seua valoració de 0 a 10:

• La Ciudad y la Ciudad, China Mieville: 10 punts
• El apagón, Connie Willis: 10 punts
• Justícia Auxiliar, Ann Leckie: 8 punts
• Autoridad, Jeff VanderMeer:  8 punts
• La era del Diamante, manual ilustrado para jovencitas, Neal Stephens: 6 punts
• En costas extrañas, de Tim Powers: 6 punts
• Aniquilación, de Jeff VanderMeer: 5 punts
• El marciano, de Peter Weir: 5 punts