21 de gener del 2016

RENCONTRE AMB LA CIÈNCIA-FICCIÓ (i III)

Il·lustració de Jeremy Zerfoss(FSG
El meu tren de literatura de ciència-ficció estava en marxa i agafant velocitat: era el torn d’un altre premi Hugo i Nébula alhora, Justícia auxiliar, d’Ann Leckie, una bona space opera amb pinzellades d’intriga, ben escrita i amb un parell de premisses tan atractives com que, en el remot espai estel·lar on es desenvolupa l’acció, el gènere que s’utilitza per defecte és sempre el femení, tot i que hi ha homes i dones en proporció similar a la terrestre; això fa que el lector passi de la sorpresa i esforç mental inicial a entrar de ple en el joc lingüístic. L’altre aspecte que ja d’entrada resulta atractiu és l’estatus de la protagonista, una nau espacial de combat.
De la Leckie vaig saltar al Jeff VanderMeer i la trilogia Southern Reach. El primer volum, Aniquilación, em va portar al paladar mental Les muntanyes de la follia d’H. P. Lovecraft. En llegir-lo, vaig tenir la impressió que la traducció era bastant fluixa i que dificultava la lectura, que se’m va fer un xic carregosa. Però com que es tracta d’una trilogia, m’he animat a continuar la sèrie amb Autoridad, el segon volum que he acabat de llegir tot just fa pocs dies, i en el que la traducció ha millorat moltíssim, i també el nivell de l’obra, de manera que el tercer i últim volum, Aceptación, el tinc a punt per empassar-me’l només acabi amb el que tinc ara entre mans.
La trilogia Southern Reach tracta sobre una hipotètica zona del planeta, batejada com Àrea X, on succeeixen coses estranyes, els motius de les quals intenten esbrinar els científics, tot i que sense massa èxit. S’han fet varies expedicions a l’Àrea X per tal de prendre mostres, analitzar in situ els inhabituals fenòmens que allà passen, i cartografiar la zona amb els canvis que ha sofert. Aquests són els paràmetres en que se situa el primer capítol d’Aniquilación.
I entre el primer i el segon volum de Southern Reach, vaig trobar la cirereta cifera de l’any: La Ciudad y la Ciudad, de China Miéville. Indiscutible obra mestra, ha rebut l’any 2010 el premi Hugo a la millor novel·la de ciència-ficció, i la seua lectura ens porta a un escenari de novel·la negra fantàsticament ambientat en dues ciutats que coexisteixen, el ple segle XXI, en el temps... i en l’espai!
Els meus propòsits lectors per aquest 2016 passen en gran part pels paràmetres de la literatura de ciència-ficció, i ara mateix acabo de començar La vieja guardia, un clàssic de John Scalzi al que seguiran les citades Cese de alerta de Connie Willis i Aceptación de VanderMeer, Lexicon de Max Barry, i Red Shirts, també de John Scalzi. Intercalades, entre ci-fi i ci-fi, tinc pensat llegir Foe, de J. M. Goetze, Lisario o el placer de las mujeres, d’Antonella Cilento, i El mar interior, de Philip Hoare. A aquesta llista cal afegir els centenars de tebeos dels que penso també fruir al llarg d’aquest primer trimestre de l’any. I tot i això, en vull més.

No vull acabar aquest post sense esmentar al Pons i el seubloc, amb les seues llistes de lectura amb nota, ja que és ell qui m’ha fet pensar en fer una cosa similar ara i aquí.
Aquesta és la llista de les obres ci-fi llegides el 2015, amb la seua valoració de 0 a 10:
  • La Ciudad y la Ciudad, China Mieville: 10 punts
  • El apagón, Connie Willis: 10 punts
  • Justícia Auxiliar, Ann Leckie: 8 punts
  • Autoridad, Jeff VanderMeer:  8 punts
  • La era del Diamante, manual ilustrado para jovencitas, Neal Stephens: 6 punts
  • En costas extrañas, de Tim Powers: 6 punts
  • Aniquilación, de Jeff VanderMeer: 5 punts
  • El marciano, de Peter Weir: 5 punts


14 comentaris:

  1. Del què comentes en el post d'avui només he llegit Les muntanyes de la follia d’H. P. Lovecraft, i per ser el primer Lovecraft es el que més m'ha agradat perquè a partir de llavors els he trobat tots bastant semblants.

    Gràcies per la referència! Pons's Blog, incitant als seus lectors a prendre exemple des del 2006 ^^

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs si, la referència calia! I mira que quan veig les teues puntuacions de vegades em poso les mans al cap ;)

      Elimina
  2. No sóc lector de ciència ficció, però potser em guiaré per la teva llista per fer-ne un tastet.

    ResponElimina
  3. Allau, si t'animes, jo et proposaria La ciudad y la ciudad, que combina molt encertadament novel·la negra i ci-fi. I ja posats, fes-te amb l'edició primera, que la de butxaca és de lletra ínfima (això sí, molt més barata).

    ResponElimina
  4. Aris, perfecta no, de cap manera, ja que és molt incompleta; però ja et dic que és un rencontre. Això si, el d'en Mièville, totalment recomanable.

    ResponElimina
  5. No havia pogut escriure fins ara, perque encara tenia els ulls anegats de llàgrimes per l'emoció de tornar a veure funcionar "l'enceneu els llums".....Iiiuuupiiii!!!

    Haig de dir que mai, mai m'ha seduït llegir ciència-ficció, amb mi es confirmava el retòric estereotip que diu que aquest gènere no agrada a les dones.
    Ara després de veure i viure amb quina passió ha estat aquest retrobament, m'ha despertat una curiositat imparable (tambè tòpic típic femení) per llegir alguna de les obres que recomanes.

    Doncs ànim, que no s'aturi la roda ci-fi lectora ni la escriptora lumínica!!!

    ResponElimina
  6. No havia pogut escriure fins ara, perque encara tenia els ulls anegats de llàgrimes per l'emoció de tornar a veure funcionar "l'enceneu els llums".....Iiiuuupiiii!!!

    Haig de dir que mai, mai m'ha seduït llegir ciència-ficció, amb mi es confirmava el retòric estereotip que diu que aquest gènere no agrada a les dones.
    Ara després de veure i viure amb quina passió ha estat aquest retrobament, m'ha despertat una curiositat imparable (tambè tòpic típic femení) per llegir alguna de les obres que recomanes.

    Doncs ànim, que no s'aturi la roda ci-fi lectora ni la escriptora lumínica!!!

    ResponElimina
  7. No havia pogut escriure fins ara, perque encara tenia els ulls anegats de llàgrimes per l'emoció de tornar a veure funcionar "l'enceneu els llums".....Iiiuuupiiii!!!

    Haig de dir que mai, mai m'ha seduït llegir ciència-ficció, amb mi es confirmava el retòric estereotip que diu que aquest gènere no agrada a les dones.
    Ara després de veure i viure amb quina passió ha estat aquest retrobament, m'ha despertat una curiositat imparable (tambè tòpic típic femení) per llegir alguna de les obres que recomanes.

    Doncs ànim, que no s'aturi la roda ci-fi lectora ni la escriptora lumínica!!!

    ResponElimina
  8. Carme, doncs tu no t'has estat de res: per partida triple! Ara seriosament, sempre m'he trobat amb el que expliques, que la ci-fi és més aviat masculina -potser no tant el gènere fantàstic- i que a moltes lectores no us resultava atractiva. Crec que en el fons va lligat a la educació, no tant la familiar -que també- sinó a la que hem mamat pel fet de viure en una societat amb estereotips socials molt marcats. O sigui que visca la ci-fi i visquen les dones que s'atreviu a provar-la!

    ResponElimina
  9. Ahir vaig acabar "La ciudad y la ciudad", em va decebre una mica després de veure que havia rebut tota aquesta pila de premis; però deu-n'hi do! Ho intentaré explicar al meu blog properament.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Allau, en part el que t'ha passat crec que és degut a l'excés d'expectatives: com bé dius, amb tant de premi hom s'espera tot i més. Si més no, espero que t'hagi agradat el plantejament inicial. Estaré atent a la teua crítica!

      Elimina
  10. Mira, potser no els llegiré mai, potser són obres excelses o repugnants, però només de tornar a trobar-te ja estic prou feliç. Fantabulós maestro!

    ResponElimina
  11. Ei, Clídice, saps que aquest bloc sempre està obert, i que en el teu cas estas convidada a una copa i una tapa del que vulguis; llàstima que sigui virtual, però com que parlem de ci-fi, doncs ja li queda bé oi ;) ?

    ResponElimina