7 de juliol de 2014

PRIMERES COLLITES


Aquest cap de setmana la collita de carabassons ha estat abundant: 11 dels blancs i 6 dels verds.
El plaer de baixar a l’hort a veure quants n’hi ha ja de madurs per ser collits és similar al de oferir-ne als veïns o als companys de feina i veure el somriure que espontàniament se’ls dibuixa a la cara.

I aviat arribaran els tomàquets.

17 comentaris:

  1. Retiro els meus dubtes del post anterior, ara veig que te'n surts perfectament! Fan molt goig ja veig que menjareu molt sa, vosaltres i els vostres veïns. Vull veure aquests tomàquets, a veure com prossegueix la collita.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja veus, XeXu, que fins i tot un negat com jo és capaç de petites proeses casolanes, haw, haw! La collita dels tomàquests va endarrerida, ja que està fent un estiu poc càlid, però aviat espero que madurin. Evidentment, hi haurà foto :)

      Elimina
  2. I això s'ha de menjar, no? Per a quan una bona truita?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Enric, tot és qüestió de quedar un dia. Per cert, aviat proposo una recpeeta d'invenció pròpia amb els carabassons :)

      Elimina
  3. I sembla mentida el que poden arribar a crèixer d'un dia per l'altre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Joan, tu que ets coneixedor d'aquest tema, ja deus saber que els carabassons blancs són finíssims, però per si de cas, te'ls recomano. I pel que sé, a les illes són els preferits dels pagesos.

      Elimina
  4. Perquè no soc creient, sinó el canvi que fan els carabassons quasi per moments, sembla un miracle! ;)
    M'encanten aquests tipus de miracles ;)

    ResponElimina
  5. I quina enveja que ens feu! Tot és tenir accés directe al centre de la terra, quelcom impossible a ciutat. De totes maneres, avui encetem la collita de tomàquets de Montserrat, dels plens. I què dir de la delícia dels pebrots italians!
    I ull, Carme, amb els carbassons... Sempre n'hi ha algun que s'amaga rere el fullam i quan el veus s'ha convertit en un monstre de mig metre.
    Una pregunta tècnica: tireu de planter, o bé, com els hortolans de llei, comenceu a partir de llavors?
    A la pano de l'hort no sé veureu-hi enciams... ¿Is pòssibol?

    ResponElimina
  6. Jordi, aquest any ens hem posat a fons i hem començat la major part de l'hort amb llavors: albergínies, carabasons, pebrots i alguns tomàquets. Però part dels tomàquets encara són se planter, i altres, obsequi dels veins, com els tomàquets granainos, que han d'anar per terra segons el veï que ens els va donar. I com que som obedients, així ho hem fet tot i la poca gràcia que ens fa això.
    Enciams és el que no tenim, i probablement l'any vinent tampoc: no és sant de la meua devoció...

    ResponElimina
  7. No saps com m'emociona que els patrons del vostre hort siguin els màrtirs Wittgenstein i Epicur. Si calgués, ja miraria d'escriure'ls-hi els goigs que es mereixen...
    Dit això, més qüestions, que el tema hort és d'una plaent infinitud.
    -Veig bajoques, ¿de quina mena? Sou en terra del ganxet... I que bons els fesols!... ¿Has considerat la possibilitat del garrofó?
    Sobre els enciams, nosaltres que els estimem, n'hem aconseguit l'autoabastiment permanent de tres tipus que anem variant.
    En fi, i com bé sabem, això i no altra cosa és la imprescindible filosofia natural.

    ResponElimina
  8. Jordi, no són del ganxet, sinó de nou importades de l'Alpujarra, des d'on ens les porta el nostre veí Agustín, conegut a l'Enceneu els llums per ser protagonista de més d'un post. I ens has posat la idea al cap amb això del garrofó: l'any que ve caldrà deixar espai per ell a l'hort :)

    ResponElimina
  9. Caram, no sabia que hi havia carbassons blancs! tots fan molt bona pinta, a veure si us faran sortir per TV3, al programa aquest dels productes de la nostra terra :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ei, Gemma Sara, content de llegir-te!
      Nosaltre tampoc teniem ni idea de carabassons blancs fins que vam trobar a una botiga un sobre amb llavors, però es veu que a Mallorca són els habituals, en lloc dels verds, i el que si que et puc dir és que són igual de prolífics i de bons :)

      Elimina
  10. Us convido a "De porc i de senyor"
    Coses que passen, es diuen i es mengen als restaurants.
    Salutacions.
    http://www.deporcidesenyor.wordpress.com

    ResponElimina
  11. Renoi, quin goig! També n'hi ha de groc. El carabassó és genial, es pot cuinar de tantíssimes maneres! L'altre dia una amiga em va comentar que té un pelador dentat, i en fa una espècie d'espaguetti. Sigui com sigui que els mengeu, gaudiu-los! :)

    ResponElimina
  12. Espaguettis de carabassó! O carabassons despaguettis, o carabespaguettis... A que m'hi llenço a fer-los?
    Content de rellegir-te, m!

    ResponElimina