23 d’abril de 2012

DES DEL CORTIJO "EL NARANJO"



Aquest cap de setmana la Carme i jo hem sembrat les hortalisses d’estiu al nostre petit hort, i ho hem fet amb l’estri que l’Agustín, el meu veí ecologista innat, m’ha regalat.
No sé ni com es diu aquest tipus d’aixada, però ell la utilitza amb una precisió i destresa envejable, i quan el vaig veure per primer cop fent-la servir i li ho vaig comentar, em va prometre que me’n aconseguiria una.
I així ha estat, aquest passat cap de setmana l’Agustín m’ha obsequiat l’estri en qüestió, explicant-me que l’ha restaurat ell –oli, pintura, paper de vidre i una bona esmolada-, que era d’El Naranjo, el cortijo que els seus pares tenien allà per Órgiva i el Cerro Negro, a Granada.
I jo, que no aconsegueixo fer-lo servir ni la meitat de bé que el meu veí, em sento orgullós d’aquest regal amb feeling i pedigrí.

24 comentaris:

  1. A part de la història que acumula, és bonic estèticament.

    Si es que l'Agustín no sap com fer-s'ho per preservar l'espècie d'agricultors, perquè veu que ho té prou difícil amb nosaltres

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'Agustín és un amant de la terra, però també mima als seus veïns :)

      Elimina
  2. El Naranjo del Cerro Negro, sembla el tìtol d'una telesèrie!

    És un orgull posseir aquest estri regalat amb tota la bona intenció del món, perquè dit amb paraules de l'Agustín...."Ezas manos de profezor, ze estropean muncho, trabajando la tierra "

    Grácias Agustín, tu si que eres un buen maestro!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme, l'Agustín és un gran mestre, el problema és que jo soc un pèssim alumne, haw, haw!

      Elimina
  3. El Naranjo del Cerro Negro! Això mereix un crim passional com a mínim.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Allau, vistes les connotacions, he anat a veure la proximitat amb Puerto Urraco, i no, no hi és gens a prop, ufff.

      Elimina
  4. És curiosa la vida. Poc després de buscar què era un "naranjero" em trobo la teva pantalla. En fi, aquestes estranyes coincidències...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lluís, és el que sovint diem: entre els blocs hi ha una certa línia de connectivitat telefònico-metafísica (que a més, i afortunadament, és gratis :)

      Elimina
  5. Terrateniente Carlos de El Naranjo! ara et tenen que regalar un cavall...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ei, ja em veig baixant al poble a lloms del meu Imperioso, haw, haw!

      Elimina
  6. Amb la falta de rigor que em caracteritza, jo d'això n'hi dic xapo...ara que, és digui com es digui, em sembla un regal magnífic! :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme, això de xapo tampoc ho havia sentit, però ja saps que la meua ignorància en aquestes coses és profunda :(
      Però l'estri aquest és una passada, té un valor sentimental enorme, i a més va de conya :)

      Elimina
  7. D'aquest tipus d'aixada com tu en dius, no és estrany que no en sàpigues el nom diu perquè aquí no n'hi ha com aquestes. És pel tipus de terreny que al sud és més rocós i no el dediquen a l'horta. Es diu almocafre tot i que és possible que al poble de l'Agustín en diguin mancaje (o mancage, que jo les einees les conec de nom i no de lletra). Pregunta-li, va que tinc curiositat.
    És preciosa aquesta eina, totalment d'acord amb la Vicky-viking.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Llum, faig l'onada virtual davant la teua saviesa: jo li havia sentit dir el nom a l'Agustín, però no el recordava fins que ara tu ho dius: ALMOCAFRE! Fins i tot, el primer cop que va dir la paraula, em va semblar que ho deia mig de conya. M'has deixat ben impressionat :)

      Elimina
    2. Pregunta-li però a l'Agustin si al seu poble en diuen d'alguna altra manera. Tinc un atac d'intriga!
      Gràcies.

      Elimina
    3. D'acord, Llum, li ho pregunto el cap de setmana, que és quan el veuré, i aquí mateix et dic la resposta :)

      Elimina
  8. Amb una aixada amb tanta història, les hortalisses tindran un altre gust.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Enric, n'estic del tot convençut, i tu les provaràs en una propera trobada blocaire, que ja va sent hora :)

      Elimina
  9. ara tot és qüestió de pràctica....crec que és hora de comprar un camp. Dues hectàrees per començar anirà bé.

    ResponElimina
  10. I com de perdurable -i de benèfica- arriba a ser la influència dels moros! I quin llegat més magnífic de sèquies i d'eines que hem heretat d'ells!
    Tot i assenyalar el seu disseny multiforme, m'afegeixo a l'insòlit i expressiu xapo: eina menuda per a feinejar entre els rengs d'una horta.
    Tal vegada sembli que vaig fora d'osques però deixa'm recomanar la recent traducció de "El sagrat i el profà" del Mircea Eliade; una de les més raonades explicacions dels mil profits de treballar la terra humilment.

    ResponElimina
  11. un regal entranyable..
    aquesta tarda he escoltat 50 vegades o més.. Bubble del Creosote, aquest també va ser un gran regal..:)

    ResponElimina
  12. d'això, amb perdó, al meu poble en diuen un càvec, que ja sé que no té tanta gràcia ni misteri com la resta, però és "u que ni a" :) eina útil on n'hi hagi, la trobo a faltar, m'has fet pensar que n'hi regalaré un al pare :)

    ResponElimina